El Constitucional avala l'impost sobre les grans fortunes i rebutja el recurs de Díaz Ayuso

Els arguments de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, per recórrer l'impost sobre les grans fortunes no han convençut el Tribunal Constitucional, que els ha rebutjat. El ple del Tribunal considera que l'impost no vulnera les competències autonòmiques ni tampoc els drets fonamentals dels contribuents, com va esgrimir la presidenta de la Comunitat de Madrid quan va presentar el recurs, el mes de març passat.

Els magistrats consideren que no hi ha hagut frau en la tramitació parlamentària d'aquesta llei i que tampoc s'han vulnerat ni l'autonomia política i financera de les comunitats autònomes ni els principis de seguretat jurídica, capacitat econòmica o no confiscatorietat, com al·legava Díaz Ayuso.

El Constitucional ha aprovat l'aval a aquest impost amb 7 vots a favor i 4 en contra de la ponència redactada per la magistrada progressista María Luisa Balaguer.

Un fre a les rebaixes fiscals del PP

L'impost de solidaritat de les grans fortunes va néixer amb la voluntat d'introduir una certa homogeneïtzació en la tributació autonòmica sobre la riquesa, immersa en una cursa a la baixa. Per això l'impost afecta els patrimonis superiors als 3 milions d'euros, però només per la part que no hagi estat gravada per l'impost de patrimoni a la comunitat de residència del contribuent.

Això explica que gairebé tots els 12.000 contribuents que l'han hagut de pagar fins ara visquin a les comunitats que han bonificat aquest impost, és a dir, que han renunciat a cobrar-lo: Madrid, Andalusia i Galícia. Dels 623 milions que s'han recaptat, 555 corresponen als grans patrimonis madrilenys, uns 30 milions als andalusos i 10 als gallecs. A Catalunya només se n'han recaptat 2 milions, per la part del patrimoni que no es grava aquí.

En aquest sentit, la sentència dona la raó al govern espanyol i conclou que la legislació bàsica en matèria d'impostos ha de quedar sempre en mans d'Hisenda.

Un cop conegudes les dades de la liquidació de l'impost, l'executiu madrileny, presidit per Isabel Díaz Ayuso, va decidir portar també el cas a l'Audiència Nacional, al·legant que, a més de vulnerar les competències autonòmiques, lesiona la seguretat jurídica i viola el principi de lleialtat institucional. De moment, l'Audiència ha descartat suspendre'l de manera cautelar, com li havien demanat des de l'Associació Madrilenya de l'Empresa Familiar.
 

Vigent fins que s'aprovi el nou model de finançament

D'entrada l'impost va ser concebut com una mesura temporal, només per a aquest any i el vinent. Però podria no ser així. La ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ja ha assegurat que el vol mantenir fins que no hi hagi un nou model de finançament.

De fet, les raons que van portar a la seva creació no han desaparegut, sinó tot al contrari. La competència fiscal entre autonomies, lluny de frenar-se, ha revifat des de les últimes eleccions, amb noves bonificacions en l'impost de patrimoni a les comunitats on va guanyar el Partit Popular, com ara Extremadura o, més recentment, a l'Aragó.

De moment, a l'acord que acaben de tancar el PSOE i Sumar s'assegura que avaluaran els resultats de l'impost, "amb l'objectiu d'avançar cap a una nova tributació de la riquesa en el marc del model de finançament autonòmic, per acabar amb la competència fiscal deslleial entre territoris".

Segons el pla pressupostari que el govern espanyol acaba d'enviar a Brussel·les, en total, les rebaixes d'impostos a les comunitats governades pel PP restaran 2.040 milions d'euros a la recaptació prevista per a l'any que ve.