El Constitucional avalarà retirar per llei la custòdia compartida dels fills als maltractadors

El Tribunal Constitucional ha avançat que declararà constitucional retirar la custòdia dels fills quan un dels progenitors estigui immers en un procediment penal, sigui per violència contra la parella o contra els fills, tal i com preveu la llei de protecció a la infància i l'adolescència --coneguda com la llei Rhodes— aprovada el 2021. 

TV3 ha pogut confirmar aquesta informació que avançava el Periódico, i ha corroborat que la majoria progressista del tribunal ha tombat la proposta d'un dels magistrats que qüestionava aquest punt de la llei que parla de la retirada de la custòdia al pare o mare maltractador, i que ara és al Constitucional per un recurs de Vox. 

El TC deixarà clar que els jutges, com a norma, haurien de suspendre la custòdia compartida, com diu la llei, a aquests progenitors, que fer-ho és constitucional; però, en tot cas, com també preveu la llei, sempre que un jutge ho motivi i ho argumenti "per l'interès superior del menor" i, de manera excepcional, pot decidir mantenir la custòdia o concedir un règim de visites a un progenitor quan hi hagi indicis fundats de violència o estigui immers en un procés penal. 

De fet, no és la primera vegada el Constitucional s'ha de manifestar en relació a aquesta qüestió de la llei, que ha estat molt controvertida des que es va aprovar. 

La jutgessa Isabel Giménez García, membre de la coordinadora de l'Associació Mujeres Juezas, explica que "abans la llei no preveia com a norma la suspensió de les visites; era al contrari, només estava previst de manera excepcional la suspensió de visites" i especifica que ara "s'han de motivar les raons per les quals s'han de mantenir aquestes visites". 

Giménez García també insisteix que en la presa de decisions la judicatura sempre ha de tenir al centre l'interès superior del menor i valorar aquest interès des de la perspectiva de l'infant: "el nen o la nena és qui té dret a aquestes visites i quan un infant ens diu que té por o ho manifesta -fins i tot amb resistència física- a veure un dels progenitors, els jutges hem d'aturar-nos i veure les raons per les quals passa això, escoltar, investigar i després, prendre una decisió ". 

En qualsevol cas, tot i que els jutges tenen autonomia per acordar les mesures, la novetat que incorporaria l'aval del Constitucional és que la custòdia compartida es podrà retirar quan hi hagi denúncies per maltractaments, però això no exclou que es pugui concedir un règim de visites, si el jutge instructor confirma que no hi ha risc per als menors. 

La decisió que adopti el jutge podrà ser revisada en funció de l'evolució que segueixi la denúncia per maltractaments, segons Antonio Rubio, membre de la secció de dret matrimonial del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. 

"En el moment que es dicti una sentència penal, si aquesta és absolutòria es podran recuperar aquests drets perduts." 

Detectar la violència, per evitar-la 

Els darrers casos de violència vicària, l'últim el d'un home que ha matat la dona i els dos fills de 8 anys al Prat de Llobregat, han intensificat el debat obert de fa temps sobre si els maltractadors han de tenir la custòdia dels fills. 

Psicòlegs clínics i pediatres especialitzats en l'atenció a les víctimes insisteixen que detectar que hi ha violència al més aviat possible és clau per impedir desenllaços tràgics i que, en el cas dels infants, cal escoltar-los i estar alerta a qualsevol senyal. 

La pediatra coordinadora de la unitat d'atenció a les violències de l'hospital Vall d'Hebron, Anna Fàbregas, afegeix que permetre la convivència en aquests supòsits té conseqüències.  

"Això emmalalteix, això provoca malaltia sobretot de salut mental, de depressió, ansietat, estrès postraumàtic." 

La psicòloga clínica Sonia Vaccaro afirma que créixer al costat d'un individu violent no afavoreix ningú i apunta que acostumen a seguir un patró reincident.  

"Sempre hi ha hagut episodis previs. Hem de saber que són individus que tenen una doble façana."