El Constitucional considera que l'ultratge a la bandera no és llibertat d'expressió

El ple del Tribunal Constitucional (TC) s'ha fracturat en la resolució sobre si els ultratges a la bandera d'Espanya estan emparats per la llibertat d'expressió. Aquest dimarts ha resolt per majoria, però amb fins a cinc magistrats que discrepaven, que no n'estan emparats i ha desestimat així el recurs d'empara interposat per un sindicalista que va ser multat per un delicte d'ultratge durant uns incidents ocorreguts l'any 2014 enfront de l'Arsenal Militar de Ferrol.

En una nota del TC s'avança la part dispositiva de l'edicte en què s'explica que es desestima aquest recurs interposat contra les sentències de 22 de març de 2017 i 8 de febrer de 2018, dictades respectivament pel Jutjat Penal número 1 de Ferrol i per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de la Corunya.

Nota de prensa - Adelanto de parte dispositiva | El Pleno del TC resuelve por mayoría que los ultrajes a la bandera de España no están amparados por la libertad de expresión https://t.co/HDrdtK13Fn pic.twitter.com/4UWMrDN2Tq

— Tribunal Constitucional de España (@TConstitucionE) December 15, 2020

Vots discrepants

Indiquen que la resolució, que es notificarà íntegrament en els propers dies, comptarà amb vots discrepants de la magistrada Encarnación Roca Trías, els magistrats Andrés Ollero Tasara, Juan Antonio Xiol Ríos, Cándido Conde-Pumpido Tourón i la magistrada María Luisa Balaguer Callejón.

I assenyalen que el recurs interposat pel treballador tenia per objecte l'enjudiciament de si es van vulnerar les llibertats d'expressió i ideològica del recurrent en el marc d'un procés penal en el qual va ser condemnat per delicte d'ultratge a la bandera de l'article 543 del Codi Penal. En concret, les expressions que van determinar la condemna eren "aquí teniu el silenci de la puta bandera" i "cal calar-li foc a la puta bandera".

El TC considera que aquestes expressions van ser innecessàries per a les reivindicacions salarials que el recorrent, com a representant de la Confederació Intersindical Galega, estava defensant.

I, a més, no guardaven relació amb aquestes reivindicacions, per la qual cosa entenen que aquestes expressions van ser fetes al marge i sense l'empara dels drets fonamentals invocats.

Falta d'acord al novembre

Aquesta resolució arriba després de la falta d'acord en el ple del TC de novembre, i en el qual es va concloure que calia canviar la ponència del magistrat Andrés Ollero favorable a concedir l'empara al sindicalista.

La proposta va partir en dos a tribunal de garanties, que la va rebutjar per sis vots davant de cinc, segons han assenyalat a Europa Press fonts d'aquest òrgan.

En aquests casos, el rebuig de la ponència obliga al magistrat proponent a modificar-la per adaptar-la a l'assenyalat per la majoria, si bé Ollero va declinar i l'assumpte partia ara d'una nova proposta del també conservador Antonio Narváez, segons les mateixes fonts.