El Constitucional es dona 10 mesos per pronunciar-se sobre l'amnistia
L'alt tribunal vol resoldre abans de l'octubre totes les recusacions, qüestions d'inconstitucionalitat i recursos d'empara
El Tribunal Constitucional es pronunciarà sobre l'amnistia abans de l'octubre del 2025, gairebé un any i mig després de l'aprovació de la llei a finals de maig passat.
El tribunal s'ha marcat aquest termini perquè a l'octubre es farà a Madrid una cimera mundial de justícia constitucional, i la seva intenció és arribar-hi sense tenir a sobre el focus mediàtic de l'amnistia.
Durant els últims set mesos, l'aplicació de la llei ha estat lenta i gradual i ha beneficiat desenes de persones que no estan en la primera línia política, però no ha arribat als principals líders independentistes.
Ara, l'objectiu del TC és tancar aquesta carpeta en deu mesos. Però no es preveu un debat fàcil, ja que té moltes qüestions sobre la taula, des de la gran quantitat de recursos presentats contra la norma a les recusacions de diversos magistrats.
Recusacions i recursos pendents
Després de les vacances de Nadal, el primer tema sobre la taula és la recusació --la petició perquè un magistrat s'aparti del debat-- contra José María Macías.
El jutge, proposat pel PP, va considerar que l'amnistia és inconstitucional durant el seu mandat com a vocal del Consell General del Poder Judicial.
Per això, la Fiscalia creu que Macías no pot actuar amb imparcialitat i ha demanat que sigui apartat de les deliberacions i votacions sobre la llei.
Un altre magistrat, Juan Carlos Campo, ja es va apartar del debat per voluntat pròpia. Ell mateix havia participat en la redacció dels indults quan era ministre de Justícia del govern de Pedro Sánchez.
En total, s'han hagut d'estudiar més de 50 recusacions, la xifra més alta que ha vist l'alt tribunal i superior a la del debat sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Segons fonts del Constitucional, aquesta ha estat la causa del retard.
El segon pas és resoldre els diferents recursos i qüestions d'inconstitucionalitat que s'han presentat contra la llei.
N'han presentat les 15 autonomies governades pel PP, així com el govern de Castella-la Manxa, presidida pel socialista Emiliano García-Page.
El Tribunal Suprem, per la seva banda, s'ha negat a amnistiar el delicte de malversació i ha deixat clar que no aplicarà la llei fins a la resposta del Constitucional.
Per últim, els recursos d'empara
L'última qüestió pendent seran els recursos d'empara de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres líders del procés.
El primer a presentar-lo va ser Jordi Turull a mitjans d'octubre, i la resta de polítics s'hi va anar afegint. L'exconseller considera que s'han vulnerat drets fonamentals, com la legalitat penal i la tutela judicial efectiva.
El que decideixi el Constitucional, de majoria progressista, durant els pròxims 10 mesos condicionarà el retorn de Puigdemont a Catalunya, de Junqueras i la resta de condemnats a la vida política i que la legislatura espanyola no es tensi més encara.