El Constitucional rebutja els recursos de l'Aragó, les Balears i el País Valencià contra l'Estatut
El Tribunal Constitucional ha rebutjat els recursos que van interposar els governs de l'Aragó, les Illes Balears i el País Valencià contra l'Estatut de Catalunya, segons ha informat el mateix organisme. El ple del Constitucional, però, encara ha de resoldre els recursos contra el text estatutari que van presentar Múrcia i La Rioja, així com el que va posar el defensor del poble. L'alt tribunal sí que va resoldre el passat 28 de juny el recurs plantejat pel PP contra l'Estatut.
En el cas de l'Aragó i les Balears, la decisió ha comptat amb l'únic vot particular del magistrat Jorge Rodríguez-Zapata, mentre que en el del País Valencià han manifestat la seva discrepància Vicente Conde, Javier Delgado, Jorge Rodríguez-Zapata i Ramón Rodríguez Arribas. És a dir, el nucli conservador.
Els recursos de l'Aragó i les Balears rebutjaven la regulació que l'Estatut feia de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Concretament, els dos governs van recórrer contra la part del text que estableix que els fons de Catalunya que formen part d'aquest arxiu i també l'Arxiu Reial de Barcelona s'integren en el sistema d'arxius de Catalunya, perquè ho consideraven una apropiació d'aquest llegat històric.
En el cas de la Generalitat Valenciana, es va demanar a la justícia que estudiés els apartats relatius al finançament i també sobre la gestió de l'Ebre.
Entre els articles que el País Valencià havia situat al punt de mira hi ha el que fixa que Catalunya no ha de perdre posicions en la classificació de rendes per càpita de les autonomies un cop aplicats els mecanismes d'anivellament de l'estat autonòmic.
El Constitucional també ha avalat la comissió bilateral Estat-Generalitat per a Afers Econòmics i Fiscals i la disposició addicional tercera de l'Estatut, que diu que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'ha d'equipar a l'aportació catalana del PIB estatal durant 7 anys.
Respecte de l'Ebre, l'alt tribunal no s'ha pronunciat sobre l'article que permet al govern català "emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial". El TC ja va avalar aquest punt en la sentència que va emetre sobre el recurs del PP.
Les decisions dels recursos aragonès, balear i valencià són les primeres que emet el Constitucional des de la sentència pel recurs popular, que es va fer pública al juny. El ple del Constitucional s'havia reunit diverses vegades des de dilluns per estudiar els recursos.
Els recursos de l'Aragó i les Balears rebutjaven la regulació que l'Estatut feia de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Concretament, els dos governs van recórrer contra la part del text que estableix que els fons de Catalunya que formen part d'aquest arxiu i també l'Arxiu Reial de Barcelona s'integren en el sistema d'arxius de Catalunya, perquè ho consideraven una apropiació d'aquest llegat històric.
En el cas de la Generalitat Valenciana, es va demanar a la justícia que estudiés els apartats relatius al finançament i també sobre la gestió de l'Ebre.
Entre els articles que el País Valencià havia situat al punt de mira hi ha el que fixa que Catalunya no ha de perdre posicions en la classificació de rendes per càpita de les autonomies un cop aplicats els mecanismes d'anivellament de l'estat autonòmic.
El Constitucional també ha avalat la comissió bilateral Estat-Generalitat per a Afers Econòmics i Fiscals i la disposició addicional tercera de l'Estatut, que diu que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'ha d'equipar a l'aportació catalana del PIB estatal durant 7 anys.
Respecte de l'Ebre, l'alt tribunal no s'ha pronunciat sobre l'article que permet al govern català "emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial". El TC ja va avalar aquest punt en la sentència que va emetre sobre el recurs del PP.
Les decisions dels recursos aragonès, balear i valencià són les primeres que emet el Constitucional des de la sentència pel recurs popular, que es va fer pública al juny. El ple del Constitucional s'havia reunit diverses vegades des de dilluns per estudiar els recursos.