El Constitucional tomba els 6.000 euros per escolaritzar els fills en castellà

El Tribunal Constitucional ha donat la raó a la Generalitat i ha decidit anul·lar els articles de la LOMCE que preveuen una dotació de 6.000 euros per a les famílies que demanaven l'escolarització en castellà a Catalunya, una dotació econòmica que havia d'assumir la Generalitat.

El Constitucional ha estimat parcialment, per unanimitat, el recurs de la Generalitat contra la polèmica mesura de la llei Wert, en concret en allò previst per garantir l'ensenyament en castellà en centres privats, per envair competències autonòmiques. La sentència considera que el sistema dissenyat per la llei per garantir l'ensenyament en castellà amb fons públics no respecta el repartiment de competències entre l'Estat i la comunitat autònoma.

Fins ara, 150 famílies ho han sol·licitat, i a 50 se'ls ha concedit, tot i que el ministeri mai ha arribat a passar la factura a la Generalitat.

Notícia relacionada: El PP vol "garantir" des del Parlament que es pugui triar l'escola en castellà

Des del PP, Alejandro Fernández ha dit que accepten les resolucions judicials malgrat que no els agradin:

"Acceptem les resolucions judicials encara que no ens agradin, no com fan els separatistes."

La sentència, però, dona la raó al ministeri perquè pugui fer les proves de final d'ESO i Batxillerat, conegudes com a revàlides, que la llei Wert marca com a imprescindibles per a l'obtenció del títol.

Aquesta llei no s'ha acabat de desplegar i el Congrés està treballant en un nou pacte per l'educació que hauria de definir la que serà l'enèsima llei d'educació

Méndez de Vigo: "No hi ha cap atac a la llengua catalana per part de ningú"

La decisió arriba en ple debat sobre si cal incloure una casella per triar el castellà com a llengua vehicular a la preinscripció. Al Congrés s'ha parlat de l'última proposta del govern central per incloure la casella en castellà. El ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha assegurat que no hi ha cap atac a la llengua catalana:

"No hi ha cap atac a la llengua catalana per part de ningú, no senyor, no senyor, Això són coses que vostès utilitzen una i una altra vegada per fer-se les víctimes, forma part del seu discurs, però no n'hi ha cap. Aquesta és la realitat de les coses i a les proves em remeto. Que surtin d'aquest discurs que no serveixi per a res i actuïn en positiu, contribueixin. Vostè ha dit que això li semblava interessant perquè el castellà també és llengua cooficial a Catalunya. Doncs fem coses conjuntament."

Front comú de la FAPAC, sindicats i comunitat educativa contra la segregació escolar

Els que no volen ni sentir a parlar de segregació escolar, ja sigui per raó de llengua, gènere o econòmica, és la FAPAC i gran part dels sindicats i entitats de la comunitat educativa, que fan front comú perquè s'aturi aquesta proposta. També rebutgen la renovació per als propers quatre anys dels concerts educatius d'Infantil i Secundària, però encara no s'ha fet efectiva.

Creuen que l'endarreriment fins a l'abril del procés de preinscripció escolar els dona marge -encara que poc- i els permet esgarrapar temps per intentar revertir-ho i, a la llarga, acabar amb els concerts. Així ho ha explicat la presidenta de la FAPAC, Belén Tascón:

"Sabem que tot això no es pot fer d'un dia per l'altre, sabem que en aquest moment hi ha unes escoles que estan segregant per sexe, podem començar per aquí. Podem començar per aquelles escoles elitistes que tenen un comportament molt aliè a la finalitat comuna i compartida, i anar fent aquest pas de forma gradual."

La comunitat educativa no descarta mobilitzacions.