El control del preu del lloguer s'estén de Barcelona a l'àrea metropolitana
- TEMA:
- Habitatge
Controlar el preu del lloguer s'ha convertit gairebé en una obsessió per als ajuntaments.
A Barcelona, els preus no han parat de créixer des del 2014, i han batut rècords cada trimestre. Entre juliol i setembre, el lloguer mitjà arribava ja als 950 euros al mes.
Uns preus que han obligat molts veïns a moure's a altres municipis de l'àrea metropolitana, on els preus ja comencen a reflectir també l'augment de demanda. És el que demostren alguns estudis de diferents portals immobiliaris, que registren en l'últim any increments que van des de les tres dècimes de pujada a Sant Cugat fins als 11 punts de l'Hospitalet.
Amb aquest escenari, molts municipis ja han començat a moure's per intentar aplicar, com ha fet l'Ajuntament de Barcelona, una nova normativa que obligui els promotors a reservar un 30% per a habitatge social en les noves promocions o grans reformes.
Segons l'Ajuntament de Barcelona, aquesta mesura suposaria entre 300 i 400 habitatges assequibles cada any. Els pisos assequibles tenen un preu fixat per la Generalitat: un de 80 m2, per exemple, val 510 euros, si és de lloguer, i 136.000, si és de compra.
Es calcula que hi podran optar tres de cada quatre famílies: les que ingressen menys de 50.000 euros l'any.
Les diferents opcions dels municipis de l'àrea metropolitana
Sant Cugat ha estat un dels primers municipis a seguir la via oberta per Barcelona, però amb una fórmula diferent: declarar tot el territori zona de tanteig i retracte, una normativa que volen tenir vigent al març. Carmela Fortuny, alcaldessa de Sant Cugat, explica les raons que els han portat a triar aquesta fórmula:
"I això què ens permet? Si el promotor no incorpora aquest 30% d'habitatge protegit, l'Ajuntament pot actuar. Pot adquirir el terreny i construir per tenir aquest percentatge i fer-ho sostenible."
Representants de promotors i constructors, però, ja hi han presentat al·legacions. Lluís Marsà, president de l'Associació de Promotors de Catalunya, es mostra escèptic amb la mesura:
"Què faran, un tanteig i retracte sobre un preu de solar lliure per fer-hi vivenda protegida? Ha de perdre diners l'Ajuntament de Sant Cugat quan té altres mitjans com és requalificar el sòl?"
Per l'alcaldessa de Sant Cugat, és important que totes les poblacions de l'àrea metropolitana tinguin les mateixes normes:
"L'important és que el promotor no se'n pugui anar al poble del costat a fer aquella promoció que no has pogut fer a la teva ciutat perquè has volgut promocionar i promoure aquest habitatge públic. És important que a tota l'àrea metropolitana es juguin les mateixes regles del joc."
Al marge de Sant Cugat, la fórmula de Barcelona s'està estenent per l'àrea metropolitana, això sí, a diferents velocitats.
Per exemple, alguns ajuntaments, com el de Cerdanyola, encara no han mogut fitxa, però estan disposats a estudiar l'encaix d'una mesura com aquesta. D'altres, com Santa Coloma de Gramenet, ja han instat l'àrea metropolitana a estudiar-ne la viabilitat, i, finalment, alguns han fet un pas endavant i han aprovat mocions als plens. És el cas, per exemple, de Terrassa, de Badalona o de Cornellà.
Alguns veïns de Cornellà, però, temen que, com ha passat amb altres promocions, molts quedaran fora, com apunta Pura Velarde, presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Cornellà:
"Com a vivenda social no pot ser que es pagui 750 euros per una vivenda de tres habitacions. A més de les garanties que demanen. Que el treball sigui fix..."
Pels promotors, la solució passa perquè l'administració hi inverteixi. Defensen que durant els últims cinc anys ells han construït més de la meitat de tota la vivenda pública.
"A l'àrea metropolitana hi ha una reserva de 73.000 vivendes de protecció oficial per construir. Per què no les està construint l'administració? Per què aquests anys no les ha construït? Per què?
- ARXIVAT A:
- Habitatge