El cop d'estat al Níger escenifica la renovada influència russa a l'Àfrica
Putin surt reforçat en el seu paper de soci preferent dels països africans després de la cimera Rússia-Àfrica
El president rus, Vladímir Putin, treu pit d'haver signat contractes armamentistes amb més de 40 estats africans, en el marc de la cimera Rússia-Àfrica, que s'acaba aquest divendres.
Putin ha assegurat que el subministrament d'armes es farà de manera gratuïta, perquè l'objectiu és garantir la seguretat i la sobirania d'aquests països. Així mateix, ha anunciat que incrementarà la seva presència diplomàtica a Àfrica.
Sense arribar als nivells de compromisos assolits durant la Unió Soviètica, des del 2019 --any en què es va celebrar la darrera cimera--, Rússia ha segellat contractes d'armament per valor de 10.000 milions de dòlars.
L'acord sobre el gra al centre de la cimera
En aquesta reunió també s'ha parlat --i molt-- de l'acord sobre el gra que permeti l'exportació de cereals a través del mar Negre. La seguretat alimentària de bona part del continent africà està compromesa pel bloqueig de les exportacions que Moscou ha imposat com a arma de guerra contra Kíiv.
Un dels setze països més afectats per l'elevada dependència del gra ucraïnès és Egipte. El president egipci, Abdelfatah al Sisi, ha implorat a Putin una solució "amb urgència" als problemes d'abastiment.
El Kremlin, per la seva part, manté que no reprendrà l'acord mentre no s'aixequin les sancions que afecten les empreses agropecuàries russes.
S'escenifica la influència russa a Àfrica
Malgrat les discussions sobre el bloqueig del cereal, aquesta cimera ha tingut un balanç positiu per a Moscou. En part, ha servit per superar l'aïllament internacional provocat per la invasió d'Ucraïna.
I també per escenificar la seva creixent influència al continent africà en un moment que les potències occidentals estan en retrocés. Rússia els subministra armes, amb el pretext de la lluita antijihadista, a canvi dels seus recursos minerals i naturals.
I sobre la cimera africana hi ha planat l'ombra del cop d'estat al Níger. Aquest divendres, el cap de la guàrdia presidencial Abdourahamane Tiani s'ha erigit com a líder dels colpistes. En un missatge televisat, ha justificat el cop per la ineficàcia del govern nigerí en el combat contra el terrorisme jihadista.
El Níger: el mateix camí que Mali i Burkina Faso?
El derrocament del president electe Mohamed Bazoum s'ha celebrat als carrers de Niamey enarborant banderes russes i amb crits contra França, l'antiga metròpoli.
Es repeteix la seqüència de fets del cop d'estat a Mali (2021) i Burkina Faso (2022). El lloc que van deixar les tropes franceses el van ocupar els mercenaris de Wagner.
Precisament, el líder del grup paramilitar, Ievgueni Prigojin, ha difós un missatge en què qualifica el cop al Níger de lluita contra els colonitzadors. Segons la premsa russa, Prigojin es va reunir amb el representant nigerí a la cimera, trencant el suposat exili a Bielorússia. També ho va fer amb les delegacions de Mali i la República Centreafricana, un dels seus millors clients a tot el món.
El Níger, amb 22 milions d'habitants, és a la cua de l'índex de desenvolupament de l'ONU i pateix la violència de les sucursals locals d'Estat Islàmic i Al-Qaeda.
Si el Níger acaba caient del cantó rus, França i els EUA perdran el seu darrer peó al Sahel, i el principal camp d'operacions contra la insurgència islamista. París hi té 1.500 soldats desplegats, i Washington, 1.100.
Un manifestant favorable al cop d'estat defineix així la situació del país: "Tenim urani, tenim diamants, tenim or, tenim petroli i vivim com esclaus? Per què? Fins quan? No ho podem acceptar. Els francesos han de marxar del Níger."
Del desert del Níger surt l'urani que alimenta el 10% del complex nuclear francès. París veu amb recel si en un futur immediat haurà de signar els contractes amb els homes de Wagner. De moment, la companyia francesa Orano, que opera els jaciments d'urani al nord del Níger, diu que continuen treballant amb normalitat.
