El "cordó sanitari" contra l'extrema dreta a França perilla: la dreta vol aliar-se amb Le Pen

L'èxit de l'extrema dreta a les eleccions europees a França, que va provocar que Emmanuel Macron convoqués eleccions legislatives anticipades després de perdre estrepitosament davant el partit de Marine Le Pen, comença a sotragar la vida política.

Fins al punt que el líder de la formació conservadora Els Republicans, Éric Ciotti, s'ha mostrat obertament favorable a formalitzar una aliança sense precedents amb l'extrema dreta. Un acord que trencaria dècades de "cordó sanitarii" contra el partit de la família Le Pen.

Ciotti ha demanat fer un bloc unitari amb el Front Nacional de Marine Le Pen perquè "el país està en perill" i el seu partit és "massa dèbil", ha dit, per defensar sol "els valors de la dreta". Unes declaracions que ha fet en una entrevista al canal TF1 i que han estat molt criticades per importants presidents regionals, diputats i senadors de la seva formació, que s'hi han mostrat en desacord.

El partit hereu de De Gaulle s'acosta, així, a la formació creada per un exmembre de les Waffen-SS, un esquadró internacional de combat format a la Segona Guerra Mundial sota el nazisme, que va ser condemnat als judicis de Nuremberg per les seves atrocitats.

El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, exmembre del partit conservador republicà que es va aliar amb Macron el 2017, ha acusat Ciotti d'haver "firmat els acords de Múnic", en referència al pacte signat per França el 1938 amb l'Alemanya nazi, i de convertir-se en "el deshonor de la família gaullista".

El Front Nacional, en canvi, ha aplaudit la posició de Ciotti, que ha qualificat de "tria valenta". De fet, ha estat la mateixa Marine Le Pen qui ha assegurat que "40 anys d'un 'pseudocordó sanitari', que ens han fet perdre moltes eleccions, estan a punt de desaparèixer".

L'esquerra prepara una candidatura unitària

També l'esquerra intenta aquests dies resoldre les seves diferències per teixir aliances de cara a les eleccions convocades pel 30 de juny i el 7 de juliol, quan hi haurà la segona volta.

Els quatre principals partits d'esquerres --França Insubmisa, el Partit Socialista, els Ecologistes i els Comunistes-- han anunciat aquest dilluns que havien trobat un camí d'entesa per presentar una candidatura unitària des de la primera volta, tot i les diferències entre ells. Una aliança que també ha estat criticada per membres del govern, com el primer ministre Gabriel Attal, perquè inclou l'extrema esquerra de la França Insubmisa. 

Les quatre formacions s'han reunit per mirar d'acordar un programa electoral conjunt, tot i que encara no han anunciat qui seria el seu principal candidat, cap de cartell, a les eleccions legislatives.

L'avançament electoral, anunciat per sorpresa per Macron diumenge, ha agafat a contrapeu la majoria de partits, que han de tenir les candidatures registrades, com a màxim, aquest diumenge a la tarda.

Macron diu que, passi el que passi, no dimitirà

Macron ha assegurat aquest dimarts que no dimitirà "sigui quin sigui" el resultat de les eleccions legislatives que ell mateix ha avançat.

Els últims sondejos estimen un 34% d'intenció de vot pel Front Nacional de Le Pen en la primera volta, un suport que li podria permetre obtenir entre 235 i 265 diputats.

El partit de Macron té un 19% d'intenció de vot --entre 125 i 155 diputats-- i els partits d'esquerra units un 22% --entre 15 i 145 diputats--. El mateix sondeig atorga un 9% d'estimació de vot al partit conservador de Ciotti.