El corrent oceànic s'alenteix més ràpid del previst i pot accelerar molt més l'escalfament

Hiverns molt més freds a Europa, pèrdua massiva de biodiversitat als oceans, més CO2 del ja previst a l'atmosfera... Són alguns dels impactes que pot provocar l'alentiment del corrent oceànic planetari si es mantenen les emissions actuals.

Fins ara es preveia que un alentiment important del corrent oceànic planetari no passaria abans de finals de segle o en segles posteriors. Era una de les conclusions de l'informe sobre oceans i desglaç del 2019 de l'IPCC, el grup d'experts climàtics de l'ONU. Això era fins ara. Un nou estudi d'alt nivell, publicat a Nature per científics australians i nord-americans, preveu, amb les emissions actuals, una disminució del 42% de formació d'aigües profundes a l'oceà antàrtic per al 2050. Una reducció que faria possible el col·lapse del corrent oceànic planetari, un dels malsons de la ciència climàtica, un dels punts d'inflexió que poden fer irreversible l'escalfament global.

El nou estudi no va rebre l'atenció que es mereix, segurament perquè es va publicar pocs dies després que l'IPCC presentés "L'informe de síntesi AR6", el de referència en les negociacions climàtiques pel que queda de dècada.

Què és el corrent oceànic?  

És "la cinta transportadora" oceànica global, un corrent oceànic constant que remou els oceans planetaris. Fa que les aigües profundes es barregin amb les superficials, les del nord amb les del sud, les equatorials amb les polars.

El corrent oceànic transporta calor, beneficiant Europa d'uns hiverns molt més suaus dels que li correspon per latitud; distribueix nutrients, mantenint la biodiversitat de tots els oceans; permet la captura de molt CO2 per als oceans, que així no s'acumula a l'atmosfera; això entre altres coses.

El motor que impulsa el corrent oceànic és la congelació dels oceans, al nord i al sud. Quan l'aigua es glaça la sal marina se separa, no queda al glaç, queda a les aigües circumdants. I l'aigua més salada pesa més i s'enfonsa. Grans quantitats d'aigua salada s'enfonsen a grans profunditats. Aquest enfonsament impulsa les aigües i genera el corrent oceànic planetari. Amb l'escalfament global hi ha menys congelació i menys aigües salades que s'enfonsen. I el corrent oceànic s'alenteix.

L'estudi publicat ara a Nature és innovador perquè per primera vegada s'avalua l'impacte de la fusió del gel a llarg termini, amb les emissions actuals.

Els autors, investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i dels principals centres de recerca climàtica australians, han analitzat el corrent oceànic profund, per sota de 4.000 metres, a l'Antàrtic. I ho han fet en alta resolució. Han documentat que el motor del corrent oceànic planetari que més s'està alentint per l'escalfament global és el del sud, l'oceà Antàrtic, al voltant de l'Antàrtida, no el de l'Atlàntic Nord, al voltant de Groenlàndia, com es pensava fins ara.

Si es mantenen les emissions actuals es preveu una reducció de formació d'aigües profundes a l'Atlàntic Nord del 19%, mentre que a l'oceà Antàrtic seria del 42% per al 2050.

Cascada d'impactes previstos

El 2019 l'IPCC preveia que el debilitament del corrent oceànic provocaria una disminució de la productivitat marina, menys pluges d'estiu al Sahel i al sud d'Àsia, i un augment del nivell del mar a la costa nord-est d'Amèrica del Nord.

L'informe publicat ara preveu que l'alentiment del corrent oceànic alterarà profundament l'intercanvi de calor, d'aigua dolça, d'oxigen, de carboni i de nutrients a l'oceà. Els impactes serien globals i durant segles, en un procés que es desenvoluparia en un segle.

Si el procés no s'atura, l'alentiment del corrent oceànic acceleraria l'escalfament global, perquè l'oceà profund emmagatzema gran quantitat de CO2, un 25% de les emissions humanes segons l'IPCC, i aquest mecanisme es debilitaria.

A més, els oceans perdrien molta més biodiversitat. Actualment, els éssers que moren als oceans s'enfonsen a l'oceà profund i el corrent oceànic, la "cinta transportadora", porta aquests nutrients de nou a la superfície, potser a milers de quilòmetres de distància.

Amb l'alentiment del corrent oceànic hi hauria menys nutrients a les capes superiors dels oceans i es reduiria la producció de fitoplàncton, produint la pèrdua de molts ecosistemes marins. Seria un procés de segles, en una caiguda en dominó difícil aturar, si comença.

Aquests impactes realimentarien els ja previstos per l'escalfament global i per la pèrdua de biodiversitat.

Risc de col·lapse del corrent oceànic

La nova investigació publicada a Nature considera que si es mantenen les tendències actuals el corrent oceànic es col·lapsarà. Quan les aigües antàrtiques profundes deixen de remoure's, s'aïllen, i les aigües superiors, entorn del continent, s'escalfen més i realimenten el desglaç, que alenteix encara més el corrent oceànic.

El coordinador de la investigació, Matthew England, de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, ha declarat a Yale Environment 360 que "sembla que la formació d'aigües profundes va cap al col·lapse aquest segle. I un cop hagi col·lapsat, el més probable és que es mantingui així fins que s'aturi la fusió de l'Antàrtida. I això podria trigar segles a passar".

La investigació també destaca que la ràpida reducció de les emissions podria frenar el desglaç i afavorir el manteniment del corrent oceànic.

Full de ruta 2030, 2050... i 2150

Dies abans de la publicació de la investigació sobre el corrent oceànic l'IPCC publicava un informe de síntesi dels que ha publicat des del 2018. Conclou que per evitar un escalfament desbocat cal reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 43% per al 2030, respecte al 2019 (més del que té per objectiu la Unió Europea). I arribar a 0% emissions per al 2050.

La ciència climàtica reitera des de fa anys que per afrontar l'escalfament global cal cooperació, polítiques climàtiques planetàries i planificació.

Ara, l'alentiment del corrent oceànic i el risc que col·lapsi aquest mateix segle obliga a mirar obertament més enllà del 2050. Ens hi va que la vida valgui la pena a mitjà termini. La vida de fills, nets, besnets i rebesnets és el que ara ens juguem amb el que fem.