El corresponsal d'Al-Jazeera a Gaza perd tota la família en un bombardeig

La supervivència és, cada dia que passa, més difícil a la Franja i la feina dels periodistes i corresponsals que n'informen sobre el terreny és igual de perillosa. N'és un exemple tràgic la història de Wael al-Dahduh, cap de la corresponsalia de la cadena Al-Jazeera a Gaza, que ha perdut tota la seva família al bombardeig al camp on es refugiaven, aquest dimecres a la nit. 

"L'atac indiscriminat de les forces d'ocupació israelianes va provocar la tràgica pèrdua de la seva dona, el seu fill i la seva filla, mentre que la resta de la seva família està enterrada sota les runes", ha comunicat la cadena.

Al-Jazeera ha difós les imatges del periodista a la morgue de l'hospital Deir el-Balah. T'advertim de la duresa de les imatges.

The family of Al Jazeera's Gaza bureau chief Wael Dahdouh has been killed in an Israeli attack at the Al Nuseirat Camp in central Gaza, where they had forcibly evacuated to shelter from Israeli bombardments ⤵️ pic.twitter.com/ya64Lgunbp

— Al Jazeera English (@AJEnglish) October 25, 2023

Al-Dahduh va fer desplaçar la família cap al sud al camp de refugiats de Nuseirat, en una zona segura quan l'exèrcit d'Israel va donar 24 hores a la població per abandonar la zona nord. Però els atacs no respecten cap zona a la Franja: "Cap lloc és segur a Gaza", ha reiterat aquest dimecres l'ONU després dels bombardejos.

En les últimes 24 hores, prop de 800 persones han mort a Gaza pels bombardejos d'Israel, el nombre més alt des de l'inici de la guerra Hamas-Israel.

Des que va començar el conflicte, 22 periodistes han mort a causa dels atacs israelians a Gaza, segons fonts sindicals. Els periodistes són una part més de la població civil que no pot marxar i sobreviu sota les bombes a la Franja, on ja han mort més de 6.500 persones, la meitat, nens.

Periodistes sota les bombes

Molts mitjans, locals i internacionals, amb seu a la ciutat de Gaza han hagut de desplaçar els seus equips cap al sud després que els bombardejos han destruït oficines i torres de comunicació.

Hazem Al-Banna, reporter de Sky News Arabia TV, diu que viuen "una escalada d'incursions de les quals no se salva ningú":

"Molts periodistes han estat assassinats per aquests atacs aeris israelians que apunten a diferents llocs de la Franja de Gaza."

Wissam Yassine, corresponsal de la cadena nord-americana en llengua àrab Al-Hurra TV, ha cobert diverses ofensives israelianes a la Franja de Gaza, però ha assegurat a l'AFP que "mai no ha viscut condicions tan difícils".

"Vaig sortir de casa meva a Gaza el 7 d'octubre al matí, des d'aleshores no he tornat."

Les comunicacions amb la família no són fàcils i tenen la por que els pugui passar com a Wael Al-Dahduh. "A vegades dubto a contestar les trucades de la meva neta Bana, que té 9 anys, perquè no suporto que plori i em sento impotent per calmar-la", diu Yassine.​

Mohammad Daher, corresponsal de la cadena jordana Roya, va fer el mateix que el corresponsal d'Al Jazeera, va evacuar la seva família de la ciutat de Gaza a Nuseirat, abans d'anar a treballar a Khan Yunis.

Houda Hijazi, de 25 anys, en fa cinc que treballa per una cadena espanyola a Gaza. "És la primera guerra d'aquest abast que cobreixo. La situació és tràgica i no he pogut veure la meva família des de fa dues setmanes. Penso contínuament en ells i això m'afegeix pressió", diu.

La jove periodista reconeix que té el privilegi de tenir la doble nacionalitat espanyola, perquè va créixer a Espanya abans d'instal·lar-se a Gaza, però ha pres la determinació de quedar-se. "Per fer la meva feina", diu, tot i que reconeix que faria sortir la seva família, si és que Israel deixa sortir en algun moment els estrangers de la Franja.

Aquests periodistes palestins són els únics que informen des de la Franja, ja que ni Egipte ni Israel permet l'entrada de mitjans de comunicació estrangers. La seva feina és dura i perillosa, i han de superar milers d'entrebancs a més d'exposar la seva vida. 

El corresponsal de la cadena turca TRT World, Nizar Saadawi, de 36 anys, parla dels "problemes de telecomunicacions causats per les incursions que van dirigides a destruir la xarxa".

"El fet de poder comunicar amb els nostres col·legues, les nostres famílies o les nostres fonts s'ha convertit en un problema."

"Els bombardejos ens envolten. En diverses ocasions ens hem vist obligats a abandonar les nostres càmeres i no poder fer les retransmissions en directe", afegeix la veterana Yassine, que viu amb uns centenars de periodistes més a l'hospital Nasser de Khan Yunis, a falta d'altres allotjaments.

L'hospital Nasser, base de periodistes a Khan Yunis

Hospitals com el Nasser, a Khan Yunis no només atén com pot a malalts i ferits, sinó que serveix de refugi a 30.000 persones desplaçades i s'ha convertit en la base de molts periodistes i corresponsals.

Els periodistes ocupen un pati de l'hospital, que fa el fet de redacció durant el dia i de dormitori a la nit. Alguns dormen directament a terra, en matalassos i els més afortunats en petites tendes de campanya. Les dones, per tenir més intimitat, ho fan a l'interior dels cotxes. 

Gràcies als generadors de l'hospital tenen electricitat per carregar telèfons, ordinadors, càmeres i altres equips, però les condicions higièniques són bàsiques. Sovint tallen l'aigua i utilitzen esprais per rentar-se i utilitzar-ne la menys possible. 

Mohammad Daher té 34 anys, va sense afaitar i diu que ho farà "quan acabi la guerra".

"Gairebé no fem servir els lavabos, el més just per rentar-nos."  

"Fa dues setmanes que treballem a l'hospital de Nasser, dormint als cotxes. Bec molt poca aigua per no haver d'anar al lavabo", diu la Wissam Yassine. "Per dutxar-me un dia vaig anar a cada d'una família que no coneixia al costat de l'hospital", explica. 

Houda Hijazi diu que s'espavila com pot per "dutxar-se cada dos o tres dies" als lavabos que tenen els treballadors de l'hospital.

El corresponsal de la cadena turca TRT World, Nizar Saadawi, de 36 anys, explica que "al principi dormia amb l'armilla antibales a l'aparcament entre els cotxes, però fa dos dies vam aconseguir un matalàs i vam muntar una mena de tenda de campanya amb lona".

"Sempre ens despertem amb el so del plor i dol dels pares que han perdut els seus fills", diu la corresponsal d'Al-Hurra Wissam Yassine. És el so de l'hospital, un altre dels centres saturats que potser aviat ja no podrà funcionar.

L'OMS ha informat que almenys 6 hospitals més han hagut de tancar per falta de combustible i medicaments. Calculen que dos de cada tres ja no poden funcionar i a la resta se'ls acabarà l'electricitat després de l'última negativa d'Israel de deixar entrar combustible a Gaza per evitar que vagi a parar a mans de Hamas.