El cost de la Covid a la sanitat catalana suma ja 2.000 milions d'euros

La factura que haurà de pagar el govern català per la Covid s'enfila, de moment, als 2.000 milions d'euros. El pressupost en despesa sanitària d'aquest 2020 és d'uns 10.000 milions. Cada any, la despesa real acostuma a ser d'uns 2.000 milions més del previst.

Per tant, la d'aquest any serà encara més alta. Ara com ara, es calcula que la factura de la pandèmia són uns 2.000 milions més. Entre una cosa i l'altra, ja superarien els 14.000 milions. Això, quan encara no s'ha acabat l'epidèmia.

La Generalitat ha hagut de comprar material sense mirar-ne el preu i encara no es pot saber quin serà el cost final de la pandèmia perquè dependrà de si hi ha o no rebrots.

Preus disparats

Una mascareta quirúrgica costa normalment 30 cèntims. El mes passat el Departament de Salut les va arribar a pagar a un euro vint, quatre vegades més. És només un petit exemple del cost econòmic de la pandèmia.

Segons Laura Pelay, la secretària general del Departament de Salut, la competència per adquirir material sanitari era d'àmbit planetari.

"L'OMS va declarar trencament d'estocs -afirma- i érem mil milions d'ànimes al planeta, gairebé, competint pels mateixos proveïdors, competint pels mateixos EPIs, i competint pels mateixos sistemes."

S'ha comprat material sanitari pràcticament sense ni mirar-ne el preu. Al personal de primera línia els faltava material de protecció i l'objectiu era aconseguir-lo de seguida, i amb garanties.

Factura provisional

De mascaretes se n'han comprat 59 milions, però també han calgut matalassos hospitalaris i respiradors, s'ha hagut de triplicar el nombre d'UCIs, adaptar pavellons i hotels, comprar proves PCR, desinfectar residències, contractar més personal i pagar la factura dels hospitals privats que han atès pacients de la sanitat pública durant el pic.

Tot sumat, la factura puja a uns 2.000 milions d'euros, segons els primers càlculs.

A dia d'avui, les mascaretes encara es paguen al doble que fa dos mesos. Però es continua comprant material, tant de protecció com respiradors, per subtituir els de campanya que es van haver d'utilitzar, per altres de més complets. El gran repte ara és preparar-se per als rebrots.

"La clau és l'aprovisionament, que no pararem de fer-lo -afirma Pelay- per tenir preparat el sistema per a un futur rebrot, però també hem de tenir preparada la nostra indústria pròpia catalana, perquè en aquest futur rebrot siguem tan autònoms com sigui possible."

Negociacions per com pagar-ho

Però com es pagarà, tot això? S'estan negociant fons europeus i s'espera la transferència anunciada del govern espanyol d'uns 2.000 milions d'euros. Però, a part de la despesa extra que hi ha hagut ara, també hi haurà noves necessitats estructurals en una sanitat ja històricament "infrafinançada", segons Guillem López Casasnovas, director del Centre de Recerca en Economia i Salut UPF.

"El problema serà quan aquest ajuts s'esvaeixin -explica- i torni a emergir la part més estructural de l'infrafinançament. Ara la part conjuntural ajuda a tapar l'estructural, però el problema persistirà, i no és un problema europeu, sinó que és un problema de com Espanya entén el finançament autonòmic."

Encara no es pot saber quin serà el cost econòmic final de la pandèmia, perquè també dependrà de quants rebrots hi pugui haver en el futur i de quin tipus siguin.