El crani de neandertal trobat a Capellades ha resultat ser un cérvol: "Ens vam equivocar"

Els fragments de crani de neandertal trobats fa dos anys a l'Abric Romaní de Capellades, a l'Anoia, han resultat ser de cérvol.

Així ho ha explicat a l'ACN Palmira Saladié, codirectora del jaciment, que admet que hi va haver una certa precipitació:

"Hem de reconèixer que ens vam equivocar. Va ser un error, probablement ens vam precipitar. Moltes vegades en ciència és difícil reconèixer els errors, en aquest cas el millor és reconèixer que ens vam equivocar."

L'anunci de la troballa, ara fa just dos anys, va coincidir amb els 40 anys d'excavacions continuades a la zona, i va ser qualificada d'"excepcional" perquè era la primera resta humana que hi apareixia.

Posteriorment, la neteja i proves que es van fer van confirmar que era un fragment d'un cèrvid, que estava molt alterat i havia agafat una morfologia errònia:

"Un cop vam fer les analítiques i la restauració, que també va ser molt important, vam veure que no es tractava d'un crani humà."

Enguany, els treballs han permès completar el nivell "R", on han aparegut les astes de quatre cérvols, entre el més destacat.

Cau del rànquing

La ciència s'escriu i es reescriu seguint els avenços i el jaciment de l'Abric Romaní de Capellades n'és un exemple. L'any 2022 passava a ocupar el rànquing privilegiat de jaciment amb restes de neandertal i, dos anys després, s'ha hagut de fer marxa enrere perquè, finalment, han resultat ser de cèrvid. La recerca, però, continua a ple rendiment un estiu més.

La codirectora de les excavacions al jaciment anoienc, Palmira Saladié, admet que no tenir restes humanes els resta aquell "impacte social" que van tenir en el moment de l'anunci, si bé defensa que això "no li treu valor patrimonial".

I és que, segons explica, el projecte està encaminat a comprendre l'estil de vida dels neandertals i això, remarca, "ho compleix i ho assoleix amb escreix" malgrat no haver trobat encara les restes humanes.

En aquest sentit, remarca que l'Abric Romaní és un enclavament "clau" per comprendre com eren els neandertals:

"Ens ha permès veure que s'assemblaven molt més a nosaltres del que ens imaginàvem fa uns anys."

Segons la codirectora, durant aquests anys de recerca s'ha vist que "no hi ha diferències" entre els campaments de caçadors recol·lectors actuals amb els de l'Abric Romaní en termes d'organització social, capacitació, estratègia i altres aspectes. Una informació que ha tingut un impacte al territori, però també a nivell internacional.

Aquest enclavament destaca, per exemple, per concentrar el nombre més gran de fogars localitzats, prop de 500. "És el jaciment amb més fogars del món", subratlla la investigadora de l'IPHES.

La campanya d'excavacions d'enguany finalitzarà dilluns vinent i hi hauran treballat unes 25 persones de l'equip d'investigadors.

Ara, el jaciment ja comença a preparar-se per excavar el nivell "S", situat a més de 60.000 anys d'antiguitat.  "Queden uns 25 metres avall, no sabem quants anys seran i quina resolució hi haurà perquè, a mesura que anem baixant, és possible que es perdi la seva conservació i no siguin tan importants", ha explicat Saladié.