El creador del terme "ultraprocessat" reclama etiquetes com les del tabac: "Cal avisar dels riscos"

El professor emèrit de l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Sao Paulo Carlos A. Monteiro, creador del concepte d'"aliments ultraprocessats" (AUP), alerta que calen campanyes i advertències com les del tabac per frenar els perills per a la salut d'aquests aliments. Adverteix que, entre els joves, els més pobres i a les zones més desafavorides, ocupen el 80% de la dieta, cosa que qualifica de pandèmia. 

Monteiro, investigador del centre d'estudis epidemiològics en salut i nutrició, ha estat contundent en el seu discurs d'inauguració del Congrés Internacional sobre l'Obesitat 2024, que s'està fent a Sao Paulo.

 "Es necessiten campanyes de salut pública com les que es fan contra el tabac per frenar els perills dels AUP."

L'investigador alerta del ràpid augment del consum d'ultraprocessats a tot el món, com ara cereals, barretes proteiques, begudes gasoses, plats preparats i menjar ràpid, i reclama mesures.

No n'hi ha prou a reformular els productes

L'especialista proposa campanyes com les del tabac, que "alertin del perill que té per a la salut consumir aliments ultraprocessats", ha dit a The Guardian, "i s'han d'introduir advertències a la part davantera dels embolcalls semblants a les que s'utilitzen per als paquets de tabac".

Per Monteiro, la publicitat dels AUP s'hauria de prohibir o, si més no, restringir molt. També veu necessari prohibir la venda d'aquests productes en escoles i centres sanitaris.

I també proposa gravar els AUP amb "una forta taxa que destini la recaptació a subvencionar els aliments frescos".

El professor considera que no n'hi ha prou amb una legislació que obligui a reformular aquests aliments amb menys sucres (o sal), menys additius o greixos més saludables.

"Els AUP estan desplaçant aliments més saludables i menys processats a tot el món i també provoquen un deteriorament de la qualitat de la dieta, a causa dels seus diversos efectes nocius. En conjunt, aquests aliments estan impulsant la pandèmia d'obesitat i altres malalties cròniques relacionades amb la dieta, com la diabetis."

Segons l'investigador, el consum d'aliments ultraprocessats ocupa el 57% de la dieta al Regne Unit i als Estats Units arriba al 60%. O a Mèxic, on es registra el consum més elevat d'ultraprocessats, amb 214  quilos per persona i any. 

A Catalunya, un estudi de l'Hospital de Bellvitge advertia que un 14% dels adults i el 12% dels nens són addictes a aquest tipus de menjar. En el treball publicat l'octubre passat a The British Medical Journal (The BMJ), els investigadors Susana Jiménez i Fernando Fernández-Aranda, de l'IDIBELL i l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), també reclamaven noves mesures per frenar-ne el consum, com ara un etiquetatge més clar o aplicar-hi impostos extra. 

Amb els estudis i les revisions no n'hi ha prou, diu Monteiro, cal prendre mesures més dràstiques per evitar-ho.

Riscos del consum d'ultraprocessats per a la salut

L'última revisió feta el febrer del 2024, publicada també al The BMJ, ja advertia de la situació a escala mundial i apuntava 32 efectes nocius directament relacionats amb el consum dels aliments ultraprocessats que augmentaven significativament el risc de tenir càncer, malalties cardíaques i intestinals, diabetis, trastorns mentals i mort prematura.

La Universitat Autònoma de Catalunya (UAB) i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) van estudiar el consum d'aquests aliments en joves i adolescents a Espanya i els resultats els van relacionar amb problemes psicosocials. 

L'estudi, publicat a finals del 2022, va revelar un consum mitjà de 7,7 ultraprocessats al dia (8,6 els nois i 7 les noies). Els embotits, galetes, carns processades, productes de xocolata, aperitius, begudes de xocolata, salses, iogurts de sabors, pans processats i brioixeria, cereals ensucrats, refrescos, sucs de fruita envasats i patates fregides processades ocupen al voltant de la meitat de la seva dieta.

Classificació segons el processament dels aliments

Monteiro és una autoritat mundial en nutrició i salut pública que fa 15 anys, el 2009, va crear una nova classificació alimentària que tenia en compte no només el valor nutricional d'aliments i begudes, sinó també el procés a què són sotmesos. La classificació nova, que s'utilitza actualment, té quatre grups i va introduir el terme "ultraprocessat": 

· Aliments mínimament processats: com les fruites, verdures, carn o peix sense processar

· Ingredients culinaris processats: oli, mantega, sucre...

· Aliments processats: conserves vegetals, carns fumades, pa de forn, formatges senzills...

· Aliments ultraprocessats: aliments sotmesos a processos industrials com l'extrusió, interesterificació, carbonatació, hidrogenació, modelat i prefregida.

Aquests aliments també poden tenir additius per fer-los més saborosos i addictius, i conservants, així com alts nivells de greixos, sucre i sal.

Monteiro es va adonar que, tot i que en general la població menjava menys greixos, sucres i sal, continuava augmentant l'obesitat, fins que es va adonar que s'estaven introduint a la dieta un altre tipus d'aliments, que n'aportaven en més gran quantitat i de menys qualitat a través dels aliments que va anomenar "ultraprocessats".