El cultiu d'opi es desploma un 95% a l'Afganistan i es dispara la producció de metamfetamina

Pocs apostaven perquè realment els talibans complissin la seva promesa d'acabar amb el cultiu de l'opi a l'Afganistan, però ha acabat passant. L'abril del 2022, les autoritats talibanes, per mitjà d'un decret del seu líder, Haibatullah Akhundzada, anunciaven la prohibició del cultiu de cascall. 

Quedaven enrere així dècades en què el país centreasiàtic va encapçalar el rànquing mundial com a productor d'opi: del país havia arribat a sortir el 80% de l'opi del món.  

Ara, un informe de l'ONU posa xifres a la reducció que ha suposat, més d'un any després, la prohibició: de 233.000 hectàrees de cultiu d'opi que hi havia el 2022, aquest 2023 han baixat a només 10.800. "Una davallada espectacular", segons Alexandre Nobajas Ganau, funcionari de l'Oficina de les Nacions Unides contra les Drogues i el Crim:

"Ha sigut potser la davallada més gran de la història dels darrers 25 anys. Una reducció del 95% és moltíssim. Enguany han aconseguit una cosa que en els darrers 20 anys no s'havia aconseguit, que gairebé en desaparegui el conreu."

Conseqüències de la reducció d'opi

Però aquesta reducció dràstica no s'entén, segons l'ONU, només com una bona notícia, ja que afectarà els centenars de famílies afganeses que vivien del cultiu de l'opi, explica Alexandre Nobajas Ganau. "Per una banda, dius, molt bé, ara ja no hi ha tantes drogues. Però el conreu de l'opi era una de les activitats econòmiques principals del país, que la feien de base pagesos, gent pobra. No s'ha d'imaginar uns traficants, sinó que eren gent normal", afirma.

"L'Afganistan és un país que té la meitat de la població en risc de passar gana. Hi ha gent venent les filles o un ronyó per poder menjar. La situació és terrible i ara a sobre han perdut un ingrés molt important de cara al país."

Segons la investigació de l'ONU, només en quatre províncies afganeses que el 2022 produïen el 75% de l'opi del país, les pèrdues econòmiques han estat de més de 1.000 milions de dòlars. "A més, també és important perquè són dòlars. És moneda estrangera que entrava al país, i això enguany s'ha perdut", explica Nobajas Ganau. 

A més dels cultivadors afganesos, qui més en notarà la davallada és Europa, que fins ara consumia fins al 95% de l'heroïna feta amb opi afganès. 

Tot i que encara hi ha estocs d'opi al llarg d'aquesta ruta cap al mercat europeu, els experts apunten que, amb menys quantitat disponible, ja han començat a pujar els preus de l'heroïna. I alerten del risc que això provoqui un augment de la delinqüència a Europa per aconseguir els diners per comprar la droga.

Però encara hi ha més riscos. Un dels que més preocupen és que la falta d'heroïna s'acabi substituint per un altre opiaci, el fentanil, 50 vegades més potent i que mata 100.000 persones l'any als Estats Units. 

"Als Estats Units l'heroïna no ha desaparegut, però ha baixat moltíssim, i el fentanil s'ha disparat. Si això passés a Europa, seria bastant arriscat."

El boom de la metamfetamina

Però mentre el cultiu d'opi disminueix, la producció d'una altra substància ha tingut un augment estratosfèric. És la metamfetamina. En poc temps, l'Afganistan s'ha convertit en el país on creix més de pressa la producció d'aquesta droga a tot el món. Si el 2017 se'n van confiscar dues tones i mitja al país, el 2021 ja en van ser 30. 

Una simple planta, l'efedra, juntament amb medecines per a la tos, n'han promogut sobretot l'augment.  

"La metamfetamina es pot fer de moltes maneres. Però des de fa sis o set anys hi va haver grups de traficants que van ensenyar a la gent de l'Afganistan com fer metamfetamina amb una planta que es diu efedra que creix a tot arreu de l'Afganistan."

A partir d'aquí, la producció, a causa també de les necessitats econòmiques de la població del país, es va disparar. "Van començar a sortir com bolets tot de laboratoris de producció de metamfetamina a partir d'aquesta planta", explica Nobajas Ganau.

Darrerament, però, el funcionari de l'ONU apunta que ha augmentat la pressió dels talibans sobre els laboratoris de producció de metamfetamina, més difícils de localitzar que les plantacions d'opi, que creixen a cel obert.

Caldrà veure si la pressió es manté i, sobretot, com afecta tot plegat una població vulnerable i aïllada des del retorn al poder dels fonamentalistes, l'agost del 2021.