El D-Hub que ocuparà Nissan vol contractar 600 treballadors per començar a produir el 2024

La reindustrialització de Nissan sembla que, ara sí, ja té data de conclusió i l'empresa que la substituirà comença a tenir previsions de contractació i producció. És l'anomenat D-Hub, format per les empreses catalanes QEV i BTech, que fabricarà vehicles elèctrics de diferents marques dins l'antiga planta de la Zona Franca.

La factoria preveuen començar a produir l'any 2024. Per això, al llarg d'aquest any, pretén contractar uns 600 treballadors de l'antiga Nissan que ara estan a l'atur amb fórmules ben diverses.

El 10 de març s'hauria de formalitzar tot per part de l'empresa logística australiana Goodman, que adquirirà els terrenys, i el D-Hub, que en llogarà una part per fabricar, amb llums i taquígrafs.

Tot sembla tancat, ja que Goodman fins i tot ha avançat una part del pagament dels actius que compra a Nissan, com les màquines i les premses, per un valor de 14 milions d'euros en concepte d'IVA, i que es podrien elevar a un total d'entre 100 i 150 milions.
 

Contractacions aquest any i producció el 2024

A hores d'ara, hi ha al voltant de 1.000 treballadors de Nissan sense feina. L'objectiu és contractar-ne tants com es pugui, ja que, a la gran majoria, la prestació d'atur se'ls acaba durant aquest any.

Per això es treballa amb la possibilitat de, si calgués, fer contractacions a través de jornades reduïdes i, alhora, evitar, de moment, qualsevol mena de subcontractació de serveis de neteja o manteniment. O sigui, si abans Nissan subcontractava aquests serveis, ara la nova empresa té la intenció de contractar els antics operaris que vulguin tornar a treballar assumint tota mena de feines.

Una vegada el D-Hub agafi les claus de l'antiga fàbrica de Nissan, es preveu que, en nou mesos, QEV iniciï la producció de la marca Zeroid, de carrosseria única. En onze mesos, muntarà els vehicles que porten bastidor; en tretze, la furgoneta Ebro de BTech, i finalment, en 18 mesos, la pickup de la mateixa marca. QEV, a més, també preveu traslladar la producció que ara fa per peces a la Xina. 

Més ocupació a Montcada

Aquest cop, doncs, el procés de reindustrialització porta bones notícies per als treballadors que ja fa més d'un any que estan a l'atur. Com que hi ha diversos focus que necessiten ocupació, les contractacions s'intentaran accelerar. La mateixa fàbrica ja ha començat la recerca d'entre 15 i 20 mànagers per organitzar i detectar necessitats.

A Montcada i Reixac, també es necessitaran més operaris perquè es fabricaran recanvis per a la mateixa Nissan, ja que hi ha una ruptura d'estocs a partir del juny. 

Paral·lelament, molts dels components que es fabricaven a través de subcontractacions ara s'internalitzaran perquè als proveïdors no els surt a compte fer peces per a produccions tan curtes o de poca durada.

Tot plegat, al marge dels llocs de feina que es puguin crear al sector logístic mitjançant Goodman i de la cinquantena que generarà la catalana Silence, que ja està treballant, amb l'arrencada de la fabricació d'un nou cotxe. Sumant-ho tot, els càlculs més optimistes preveuen unes 800 contractacions.

7 milions i plans de formació

El pacte entre empresa i els treballadors garanteix que el D-Hub reservi 7 milions d'euros per a contractacions, i, en el cas que no hi hagi feina, es faran plans de formació per ocupar als treballadors.

De fet, hi ha fons europeus superiors, a més d'una cinquantena de milions d'euros als quals es pot optar a través de la Generalitat i l'empresa ja té fixats a l'horitzó. 

Els treballadors de Nissan entraran a través d'una llista on, a priori, cap operari tindrà especialització. A partir d'aquí, les ofertes s'aniran publicant al Servei d'Ocupació de la Generalitat (SOC) i els interessats s'inscriuran a cada lloc de feina. Durant aquest període, els treballadors encara seran a temps de renunciar i optar a una indemnització més gran de Nissan.

Problemes entre Goodman i el hub

L'acord que es va firmar, a última hora aquest dilluns, entre la Goodman i el Hub va estar a punt d'esberlar-se. Tenien un contracte mutu entre si que caducava el 28 de febrer i, si no hi havia acord, el projecte se n'hauria anat en orris.

El plantejament és que Goodman és qui assumeix els terrenys i cedeix la parcel·la industrial al hub a un preu per sota del de mercat. Un pacte que ha trontollat en els últims mesos al qual es van sumar turbulències provinents dels Països Baixos.

La central europea de Goodman va tocar el crostó a la filial espanyola per la normativa d'entregues d'últim quilòmetre que hi ha a Barcelona després del sorgiment de cuines i supermercats fantasma, ja que això també afecta la Zona Franca, i, per tant, els seus plans futurs en l'apartat logístic.

Finalment, el Consorci de la Zona Franca, l'ens públic propietari dels terrenys, es va comprometre amb la companyia --fins i tot amb penalització econòmica-- que arribaria a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per excloure la Zona Franca d'aquesta llei d'entregues. Fins al 10 de març, la firma definitiva està pendent de l'aprovació de Goodman Austràlia, seu mundial de l'empresa.