El daltabaix de Podem: Errejón, l'últim fundador que deixa la política
Íñigo Errejón és l'últim d'una llarga llista d'adeus entre els principals dirigents que tenia el partit quan es va fundar, ara fa deu anys
Octubre del 2014. Podem celebrava al pavelló de Vistalegre, al barri madrileny de Carabanchel, l'assemblea fundacional. El partit s'havia creat aquell mateix any, al gener, a partir del moviment del 15M i, en el moment de la primera assemblea ja tenia cinc eurodiputats al Parlament Europeu, aconseguits a les eleccions del juny.
Acompanyaven Pablo Iglesias al capdavant del partit Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa o Íñigo Errejón, entre d'altres. Del nucli fundador de Vistalegre I, sorgit de la Universitat Complutense, fins ara l'únic supervivent era Errejón. Fins ara. Enmig d'acusacions d'assetjament sexual, el qui va ser la mà dreta d'Iglesias --en un passat que ara sembla molt llunyà-- ha anunciat aquest dijous que deixa la política.
Dels dirigents fundadors que sortien a la foto de la primera assemblea a Vistalegre, ja no queda ningú.
Esquerda rere esquerda
El primer que va plegar va ser Monedero, el principal ideòleg del partit. L'abril del 2015 va dimitir com a secretari de Programa amb una carta en què considerava que Podem començava a "assemblar-se" a la resta de partits. Tot i aquest distanciament, actualment és el director de la fundació de Podem.
El partit va continuar el seu ascens. A les eleccions generals del 2015 va superar els cinc milions de vots i, mig any més tard, en la repetició dels comicis, es va presentar en coalició amb Esquerra Unida. Unides Podem, tot i no arribar a fer el "sorpasso" al PSOE, va obtenir 71 diputats i es va consolidar com a tercera força al Congrés.
Però, tot i els bons resultats, la disputa entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón començava a manifestar-se. L'any 2017, en plena batalla entre Iglesias i Errejón pel control del partit, la número tres, Carolina Bescansa, va anunciar que no s'integraria en cap dels dos sectors i deixava la direcció. L'any 2019 va ser candidata de Més País per la Corunya, sense obtenir escó.
Aquella pugna deixaria tocat el partit. En la segona assemblea ciutadana, els partidaris d'Iglesias es van imposar als d'Errejón i, malgrat l'abraçada final entre tots dos, el divorci era un fet: Vistalegre II ja no s'assemblava gens a Vistalegre I.
Després de la segona assemblea, Irene Montero rellevava Errejón com a portaveu al Congrés i, el fins llavors número dos del partit es perfilava com el candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid.
La ruptura es va consumar quan, l'any 2019, Errejón va anunciar la creació de Més Madrid amb Manuela Carmena, aleshores alcaldessa de Madrid per Podem. En els comicis, la candidatura d'Errejón supera clarament la de Podem, però queda en quarta posició i la unió de PP, Ciutadans i Vox va acabar portant Isabel Díaz Ayuso a la presidència.
Mig any després, en la repetició de les eleccions generals, Errejón va tornar al Congrés dels Diputats. Al capdavant de Més País es va enfrontar a Pablo Iglesias, que encapçalava la llista de Podem. En aquest cas, Iglesias s'imposa clarament i Més País obté només tres diputats, un dels quals de Compromís.
L'adeu d'Iglesias i el trencament amb Sumar
Dos anys després, i coincidint amb unes altres eleccions a la Comunitat de Madrid, va arribar el comiat de la cara visible del partit. Pablo Iglesias, aleshores vicepresident del govern de Pedro Sánchez, va decidir per sorpresa deixar l'executiu i disputar al PP la presidència de la Comunitat de Madrid.
Però no va poder evitar la contundent victòria de Díaz Ayuso. La mateixa nit electoral, Iglesias va anunciar que deixava la política: "No contribueixo a sumar", va lamentar-se.
Fora de la política institucional, Iglesias es dedica a la cadena de televisió Canal RED i ha muntat una taverna. Però continua sent el referent moral de Podem.
L'última trencadissa va ser abans de les últimes eleccions generals. Yolanda Díaz, que havia rellevat Pablo Iglesias a la vicepresidència, va decidir impulsar la plataforma Sumar integrant Més Madrid, En Comú Podem, Compromís, Esquerra Unida, Chunta Aragonesista, Projecte Drago i Verds-Equo, entre d'altres.
La negativa de Sumar a incloure l'aleshores ministra d'Igualtat, Irene Montero, a les llistes electorals va obrir una crisi amb Podem. Tot i que les bases de la formació lila van acceptar presentar-se amb Sumar, poc després de la investidura de Sánchez els diputats del partit van abandonar el grup parlamentari.
Incògnites sobre el futur de Sumar
L'adeu d'Errejón no té cap incidència pràctica sobre Podem, partit del qual va marxar. Errejón era actualment el portaveu de la formació al Congrés. El seu comiat arriba quatre mesos després que Díaz dimitís com a coordinadora pels mals resultats a les eleccions europees.
Quan tot just fa un any i mig de la presentació de la plataforma en societat, l'adeu d'Errejón afegeix encara més incertesa al futur de Sumar, que a hores sembla lluny d'ocupar el lloc del partit que fa deu anys prometia assaltar el cel.
- ARXIVAT A:
- Pablo IglesiasÍñigo ErrejónSumarPodem