El Parlament obre aquest dimarts el nou curs polític amb el debat de política general, que acabarà divendres amb la votació de les propostes de cada grup.

Aquest any, amb la vista posada a si en surt una estratègia independentista, i amb quin suport, i en les polítiques socials i econòmiques per fer front a la pujada de preus i al cost de l'energia.

El debat, que arrenca amb el discurs del president Pere Aragonès a les 11.30, també servirà per calibrar com està la relació entre els socis de govern. Es preveu que el discurs del president giri entorn de dos àmbits.

Ha d'explicar la que va batejar com a "proposta àmplia per l'autodeterminació", la seva aposta per un referèndum acordat, per resoldre, assegura, el conflicte polític amb l'Estat, amb la voluntat d'aconseguir el màxim consens social i polític.

El president centrarà el discurs a detallar mesures per fer front al context econòmic derivat de la guerra. El govern preveu destinar 300 milions d'euros en un pla que inclou mesures d'aplicació immediata i d'altres que s'hauran d'aprovar en els pressupostos del 2023.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha estat dels últims diputats a entrar a l'hemicicle. Ho ha fet acompanyat de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

La vicepresidenta del Parlament en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha obert la sessió demanant un debat "ric i respectuós" i recordant l'última víctima de violència masclista, la dona morta a Campdevànol assassinada per la parella la setmana passada.

Vergés ha convocat un minut de silenci a les portes del Parlament al migdia, quan s'aturi la sessió.

També ha saludat la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, que és a la tribuna de convidats.

Aquesta és la primera sessió parlamentària en què Laura Borràs està suspesa com a diputada i, per tant, com a presidenta del Parlament. Borràs està seguint el debat des de la tribuna de convidats, acompanyada de l'exconseller Jordi Turull, amb qui comparteix el lideratge de Junts per Catalunya.

El president Pere Aragonès ha començat el seu discurs avançant que "el gran objectiu" del debat de política general ha de ser "identificar punts compartits i construir uns fonaments sòlids, a partir dels quals atendre les urgències del moment amb mentalitat transformadora".

Aragonès ha afegit que això no implica deixar d'afrontar, ha dit, "qüestions de fons" que condicionen la societat catalana "com el conflicte polític amb l'Estat", que només es resoldrà "quan la ciutadania de Catalunya pugui decidir democràticament i en llibertat el futur polític del país".

El president ha apuntat així els dos eixos bàsics del seu discurs, que es preveu que duri una hora i mitja: detallar el pla de govern per fer front a la crisi econòmica, l'augment de la inflació i l'encariment constant dels preus; i exposar la proposta àmplia per l'autodeterminació que aposta per un referèndum acordat.

El president Aragonès ha fet clara referència a la batalla fiscal encetada per la Comunitat de Madrid primer, i per Andalusia després, amb l'eliminació de l'impost de patrimoni.  En aquest sentit, Aragonès ha defensat que "Catalunya no entrarà en el joc de rebaixes fiscals populistes que només beneficien l'1% de la població que més té. No ho farem per convenciment. I no ho farem perquè significaria avançar en sentit contrari de cap on estem anant."

"El model de Catalunya no és el model d'impostos baixos i serveis públics deficients. No és el model d'impostos baixos i grans retallades. No és el model d'impostos baixos i una gran economia especulativa. No és el model del Madrid d'Ayuso i Feijóo. No és el model del Madrid del PP, que, amb atur, precarietat i especulació, lidera les desigualtats socials a l'estat espanyol."

Aragonès ha defensat que el model d'aquest govern és "el de la Catalunya justa i pròspera, el del benestar i la prosperitat compartida".

El president de la Generalitat ha anunciat el que ha anomenat un "escut social" per fer front a la inflació, unes ajudes "focalitzades a les llars, especialment les més vulnerables, i d'ajuts a les empreses més afectades per l'augment de preus".

A aquestes mesures, algunes d'aplicació immediata i d'altres que s'han de negociar en els pressupostos del 2023, el govern té previst destinar-hi 300 milions d'euros.

Ara el govern vol donar un cop de mà a les famílies amb rendes mitjanes i baixes amb 100 euros per fill que estigui matriculat des d'infantil 3 fins a quart d'ESO. Serà una ajuda que es deduirà a la declaració de la renda que es farà la primavera que ve i el govern calcula que beneficiarà gairebé un milió d'alumnes de la pública i la concertada. Aquesta mesura s'emporta un terç del paquet d'ajudes, 100 milions d'euros, però els diners hauran de sortir dels pressupostos de l'any que ve, que ara s'estan negociant.

En aquest pla s'hi inclouen un parell de mesures que ja estaven en marxa: s'augmentarà el bo social tèrmic, l'ajuda que es dona a 100.000 llars per pagar la factura de la llum d'aquest hivern.

Per als joves, s'amplia fins als 30 anys la tarifa bonificada del transport públic a través de la T-Jove.  

A més, a partir de demà els joves de fins a 36 anys poden demanar una ajuda al lloguer de fins a 250 euros, en funció dels ingressos i si no reben la subvenció estatal.

Aragonès ha detallat les propostes del seu govern per fer front a l'augment del preu de l'energia, que contribueix a l'encariment dels costos de producció de productes i serveis, apuja la factura energètica de famílies i serveis públics i provoca, de retruc, l'actual escalada del cost general de la vida.

L'actuació del govern contempla, d'una banda, ajuts per a les llars més vulnerables i també per a les empreses més afectades per l'augment de preus. I en paral·lel, mesures d'estalvi i eficiència energètica.

En concret, el govern augmentarà en un 50% el bo social tèrmic a 100.000 famílies, les més vulnerables, aquest mateix any.

Això s'ha de traduir en ajudes directes d'entre 173 i 541 euros per família per fer front a l'augment de les factures de la llum i el gas, per fer front a la pobresa energètica.

Aragonès també ha posat en valor, en el seu discurs, l'aportació que Catalunya pot fer al projecte del banc europeu d'hidrogen verd, amb la creació d'una gran planta de producció d'hidrogen a Tarragona, que pot convertir el país "en un enclavament estratègic de la sobirania energètica europea."

Aragonès ha tret pit d'alguns dels reptes assolits en el seu mandat i, sobretot, en l'últim any de govern. 

Entre d'altres qüestions, ha destacat "l'aprovació del pressupost de la Generalitat a temps per primera vegada en 12 anys" i amb un increment de despesa de 5.600 milions d'euros. Uns comptes que ha qualificat com "el pressupost més social de la història" que ha permès, ha dit, "millorar l'atenció i els serveis a la ciutadania" des del primer dia de l'any.

Aragonès ha assegurat que, en menys d'un any i mig de legislatura, ja s'ha executat el 40% del pla de govern que va presentar.

El president també ha destacat, com un triomf, "l'enfortiment del model d'escola en català" davant "de l'intent d'imposar un 25% homogeni de castellà a les aules" i ha agraït el suport rebut del Parlament per protegir el català, els centres educatius i el professorat "de les ingerències judicials fortament polititzades".

Pere Aragonès també ha defensat l'avaçament del curs escolar a principis de setembre, una mesura que, ha asseguat, "iguala les oportunitats entre els infants", facilita la conciliació familiar i laboral "i en molts casos ha suposat un estalvi important en casals i activitats organitzades".

Sobre la negociació amb l'Estat per resoldre el conflicte polític, el president Aragonès ha recordat que ja s'està abordant la forma d'acabar "amb la repressió" i retornar "el conflicte a la política". És una de les potes de la negociació que, segons el president, "té per objectiu revertir la situació injusta que pateixen ciutadans i ciutadanes del país". De fet, molts d'aquests ciutadans són servidors públics, ha recordat.

Aragonès ha proposat un "acord de claredat a l'Estat" per "abordar la voluntat de la ciutadania de Catalunya de decidir el futur democràticament".

Aquest acord ha d'identificar "quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir", ha afirmat. Aragonès ha fet referència al procés de negociació que va dur a terme el Canadà amb el Quebec --amb l'anomenada llei de claredat-- i també ha reclamat poder arribar a un acord per "tornar a votar" com van saber fer el Regne Unit i Escòcia.

Per assolir aquest anomenat "acord de claredat", Aragonès ha volgut subratllar la necessitat que el suport a aquest acord ha de ser el més ampli possible.

"Perquè com més gran sigui el suport, com més gran sigui el consens, més força tindrem per defensar la posició de Catalunya davant l'Estat. Més força tindrem en tot procés de negociació. Més força i més legitimitat tindrem a ulls de la comunitat internacional."

Aragonès ha afirmat que aquesta proposta per a l'autodeterminació parteix de l'aprenentatge de la tardor del 2017 i "supera les dificultats que no ens van permetre ser independents ara fa cinc anys". "És la via per implicar a tothom en el referèndum", ha assegurat.

Aquesta via, diu, és la necessària per teixir les complicitats necessàries en l'àmbit internacional:

"Només la legitimitat d'un referèndum acordat pot substituir l'1 d'Octubre".

Després del discurs del president de la Generalitat, la sessió queda suspesa fins a aquesta tarda. Els diputats faran ara un minut de silenci davant de la façana del Parlament, com a mostra de condol per l'última víctima de violència masclista.

El debat es reprendrà a les 15.00, amb les intervencions dels líders dels grups parlamentaris.

Està previst que comenci el líder socialista Salvador Illa, com a representant del grup que va obtenir més vots a les eleccions. El seguiran els representants de Vox, CUP-Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i PP.

Els últims a intervenir seran els grups de govern, és a dir, Junts i ERC.

El president de la Generalitat respondrà als líders parlamentaris un per un.

Bona part dels diputats del Parlament s'han sumat al minut de silenci en record de l'última víctima de violència masclista, la dona morta a Campdevànol assassinada per la seva parella la setmana passada.

Els diputats han guardat silenci a les portes del Parlament, convocats per la vicepresidenta primera, Alba Vergés. La presidenta suspesa, Laura Borràs, s'ha sumat al minut de silenci des de primera fila. El protocol l'ha situat al costat del cap de l'oposició, Salvador Illa.

L'acord de claredat proposat pel president Aragonès està inspirat en una llei aprovada al Canadà després dels dos referèndums d'independència celebrats al Quebec de forma unilateral, una llei a la qual han fet referència, més d'un cop, partits com el PSC o els comuns.

En l'última consulta per la independència del Quebec, el 1995, el "no" va guanyar per dècimes el "sí". 

L'any 2000, el Parlament canadenc va aprovar una llei de claredat que fixa les condicions d'un referèndum d'autodeterminació. El text dona a la Cambra dels Comuns del Canadà la potestat de decidir si la pregunta és prou clara i verificar si el suport de la població és majoritari.
 
Més de dues dècades després de la seva aprovació, no hi ha hagut cap altre referèndum d'independència i el suport al partit que els va promoure va caure en picat en les últimes eleccions provincials del Quebec.

A diferència d'altres debats, els grups parlamentaris han optat avui per no sortir a correcuita a la sala de premsa per opinar sobre el discurs del president.

Pendents del que puguin dir a la tarda en les seves intervencions, el moviment --que s'havia demanat, portes endins, des del govern-- es pot entendre com una voluntat de no tirar per terra les propostes des del primer minut, i estudiar-les fins a la tarda.

Junts encara no ha dit què en pensa, de la proposta de Pere Aragonès d'arribar a un acord de claredat amb l'Estat, però els primers moviments ja fan entreveure el poc entusiasme inicial. La mostra més evident, els escassos aplaudiments que ha recollit entre les files de Junts el discurs del president de la Generalitat.

Sí que n'ha dit alguna cosa la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que a través de Twitter ha afirmat que la d'Aragonès ha estat una intervenció "autocomplaent" i sense autocrítica, sense propostes per sortir de "l'atzucac independentista" i més preocupat per la cohesió interna del govern per la crisi d'ERC i Junts.

Des dels comuns, la diputada Susanna Segovia l'ha qualificat de discurs "força pla i sense gaire res de nou", i ha destacat que ni tan sols els consellers de Junts l'han aplaudit quan afalagava l'acció de govern dels seus consellers.

La proposta feta aquest dimarts per Pere Aragonès d'arribar a un "acord de claredat" amb l'estat espanyol per poder fer un referèndum d'independència "efectiu" a Catalunya ha agafat per sorpresa La Moncloa.

La ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha dit que no tenien cap coneixement previ de la proposta que el president de la Generalitat ha plantejat durant el debat de política general i ha assegurat que encara no l'havia pogut sentir.

Rodríguez ha recordat, però, que les relacions entre els dos executius es vehiculen a la taula de diàleg, on la Generalitat manté, ha afegit, unes "pretensions de màxims" que "no són en absolut compartides pel govern" espanyol.

El ple s'ha reprès a les 15.00, amb la intervenció del líder del PSC, Salvador Illa, que ha demanat realisme i no "dramatisme ni lamentacions".

"No fem política en el buit, en el no-res, la fem en un indret, Catalunya, Espanya i Europa, i en un temps, l'any 2022, després d'una pandèmia terrible, enmig d'un atac molt virulent als valors europeus i d'una guerra que està canviant el món i afectant les nostres vides."

Illa ha demanat al Parlament "fer política útil i creïble" i seure a parlar fins al final en lloc d'aixecar-se i marxar.

"Política útil és política constructiva", ha afegit, "fugint de promeses inassumibles" i de la "conveniència dels partits". Amb respecte als ciutadans i als adversaris, ha demanat el líder del PSC, només començar la seva intervenció.

Illa ha dit que fer una política creïble és "complir amb la paraula donada o tenir el coratge d'explicar per què no és possible fer-ho; i assenyalar horitzons possibles i explicar com assolir-los". 

Crítiques al govern d'Aragonès

Illa ha criticat la intervenció del president Aragonès d'aquest matí, que ha considerat amb massa autocomplaença i massa queixa, i ha donat suport a l'escut social anunciat tot i trobar-lo insuficient.

Sobre l'acord de claredat proposat per Aragonès per a un referèndum pactat, Illa creu que no resol res i que és un déjà-vu: "Tinc amb vostè un problema de credibilitat, vostè havia d'obrir un diàleg entre els catalans i no ho ha fet."

"El govern no governa", ha afegit, Illa, que ha preguntat a Aragonès: "Aquí, qui mana? Hi ha algú al capdavant del govern?"

"El seu govern ja és en aquest moment una joguina trencada. No serveix."

Illa ha enumerat tres raons per les quals considera que el govern no funciona: "Una obra de govern escassa, una actitud equivocada i falta de projecte".

El líder del PSC considera que la coalició de govern està trencada i ha ofert el seu suport al president Aragonès per tirar endavant la legislatura.

En concret, Illa ha proposat a Aragonès quatre pactes per a aquest període de sessions: un pacte social, un en matèria d'infraestructures, un altre per a tres lleis --la llei electoral, una nova llei forestal i la del sistema de policia de Catalunya-- i un últim pacte per aprovar els pressupostos del 2023.

Pere Aragonès ha reclamat a Salvador Illa una proposta concreta pel que fa al conflicte polític. "No podem mirar cap a una altra banda i no podem fer qui dia passa, any empeny", ha dit.

També li ha retret que el PSC rebutgi ara la proposta de "l'acord de claredat" i el referèndum, que, ha assegurat, el 2016 el van defensar:

"Com era possible al 2016, quan governava el PP, i ara no és possible? Serà per manca de voluntat política."

I ha afegit que "persistirà" en aquesta proposta, que diu que ha fet "com a demòcrata" i no "com a independentista": "hi ha una clara majoria que vol votar al nostre país i la millor manera de fer-ho és pactar el procediment".

"Si son federalistes de veritat, han d'admetre que cal una consulta sobre el futur de Catalunya."

Pel que fa a altres qüestions, el president de la Generalitat ha celebrat el líder del PSC hagi parlat d'oferir més mesures socials, però ha afegit: "Espero que vagin acompanyades dels recursos" amb què es podran tirar endavant.

"Autoexigència tota, però autoflagel·lació, cap", ha assegurat Aragonès.

El president ha defensat les polítiques a favor de les energies renovables del seu govern, malgrat que ha reconegut que "hi ha molt camí per recórrer".

I en resposta a la referència d'Illa als viatges a l'exterior del president, ha acusat el govern espanyol de "boicotejar cada visita que fa". I, encara apuntant a la Moncloa, ha tornat a exigir que es millori el servei Rodalies i ha demanat més inversions i que "es doni la cara".

El diputat de Vox Ignacio Garriga ha arrencat la intervenció en el debat de política general denunciant que Catalunya està "immersa des de fa 10 anys en un procés d'autodestrucció interna que pateixen els ciutadans, i sembla que no ha arribat al punt més àlgid". 

Segons Garriga, ha estat còmplice d'aquest procés l'estat de les autonomies i, en concret, els acords amb els governs del PP i el PSOE. "Gran part dels problemes que avui tenim venen d'aquells lamentables acords", ha afirmat.

També ha vaticinat que no hi haurà "mai" un referèndum per la independència. "La unitat de la nació no es discuteix ni es vota", ha manifestat. 

Garriga assegura que la principal feina de Vox al Parlament és "liderar la dissidència política i ideològica" davant del "consens que tots vostès tenien pactat des de fa dècades". 

Entre altres crítiques, el dirigent del partit d'extrema dreta ha afirmat que des de les institucions que haurien de defensar els ciutadans "els persegueixen per educar els seus fills en espanyol".

També ha carregat contra "l'obsessiva i perversa educació sexual i d'ideologia de gènere" que, a parer seu, practica el govern de la Generalitat. 

Un altre front de crítiques han estat el que considera els "pitjors registres en sanitat, habitatge i educació". 
 

Estira-i-arronsa amb Vergés 

La vicepresidenta del Parlament amb funcions de presidenta, Alba Vergés, ha cridat l'atenció tres vegades a Garrigaper haver vinculat immigració amb delinqüència i inseguretat.

El diputat de Vox, lluny de rectificar tot i que Vergés l'hi ha demanat, s'ha limitat a respondre cada vegada que esperava que li afegís el temps pertinent al final del discurs. 

Un membre de la CUP ha abandonat l'hemicicle mentre Garriga parlava i li ha etzibat un "totalitari". 

La rèplica d'Ignacio Garriga ha començat amb el mateix to que l'anterior i de seguida Vergés ha elevat el to de l'alerta pel contingut xenòfob del discurs.

Ha cridat a l'ordre dues vegades el dirigent de Vox, advertiment al qual ell ha respost dient "M'ho acabaré aprenent", en referència a les lleis i al codi de conducta que ha citat la vicepresidenta. 

Garriga ha denunciat que es vulgui censurar el seu discurs. "A Catalunya, si denuncies la realitat dels carrers, seràs silenciat. Aquest és el seu projecte de Catalunya i no farem cap pas enrere fins a recuperar la llibertat i els drets de tots els catalans", ha dit.

"Dissolgui el 'xiringuito' de feministes de la Generalitat i dediqui l'import a reforçar l'escut social i la prosperitat dels catalans", ha afegit. 

En la rèplica, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que en el discurs de Vox hi ha hagut "una única veritat", que és que "s'han ubicat a l'extrema dreta". 

"És una obligació democràtica no deixar passar aquestes mentides i manipulacions", ha manifestat Aragonès.

Després de les paraules xenòfobes d'Ignacio Garriga en què atribuïa la delinqüència i la inseguretat a la immigració, Aragonès ha subratllat que "de fanatismes religiosos n'hi ha arreu, i l'extrema dreta ho sap." 

Aragonès ha respost a Garriga que cal "defensar la llibertat religiosa de tothom i perseguir tots els fanatismes", i ha afegit: "La mesura més important per combatre la inseguretat és acabar amb la pobresa".

"Davant de l'odi, consensos. Davant de les mentides, compromís amb la veritat", ha afirmat el president, que ha retret a Garriga que vulgui "donar lliçons de sanitat" quan els governs que ha apuntalat Vox han "acomiadat els sanitaris contractats amb la covid", mentre que Catalunya i altres governs els han mantingut. 

Eulàlia Reguant, portaveu de la CUP-Un Nou Cicle per Guanyar, fixa les tres crisis que identifica el seu grup: econòmica, ecològica i democràtica.

Pel que fa a la primera, Reguant ha assegurat que la inflació és causada "pels beneficis de les empreses", i reclama que és aquí on s'ha d'actuar.  I apunta que la crisi "és el sistema".

Sobre la crisi climàtica, la portaveu critica que es facin campanyes per la transició ecològica, quan creu que cal "un canvi de fons i radical". Al seu entendre, ha defensat, calen mesures clares i "una reversió de les polítiques del liberalisme i el neoliberalisme".

Reguant ha parlat també de l'extrema dreta: "els tenim a dins", ha dit. "La normalització del feixisme no és només la seva presència a les institucions, també és comprar el seu marc i el seu govern està un pas de fer-ho", ha etzibat.

Per Reguant, Aragonès ha fet un discurs "autocomplaent". "Vostè ha fet un discurs més propi de la patronal que d'un president de la Generalitat", ha afirmat. I ha afegit: "Només hem vist cops de xecs i anuncis".

I en la carpeta nacional, Reguant ha fet referència a la proposta de "l'acord de claredat". La portaveu de la CUP ha criticat que "la Moncloa no ha trigat ni 30 minuts a descartar".

Ha reclamat que l'autodeterminació "deixi de ser un conflicte intern" perquè passi a ser un "conflicte internacional". I en referència a l'1 d'octubre, Reguant ha afirmat: "Cal deixar de viure del record i la nostàlgia" i cuinar una "nova estratègia política". I afegeix: "Necessitem tota la força per construir un país amb drets per a tothom".
 

Riera: "les solucions només vindran per la lluita i el govern s'hi posin al servei"

En el torn de rèplica, ha pres la paraula el diputat Carles Riera, que ha reclamat a Aragonès que deixi de "buscar la solució en el govern espanyol". I ha defensat que "les solucions només vindran per la lluita i el govern i el Parlament s'hi posin al servei".

Per això, segons Riera, cal "recuperar la força de la gent" i "exercir la sobirania des de les institucions democràtiques".

També ha afirmat que "la taula de diàleg ha fracassat" i, per això, ha demanat al president: "Aixequis de la taula".

Pere Aragonès, responent a la intervenció de la portaveu de la CUP, Eulàlia Reguant --que ha titllat "d'un pèl injusta"--, ha afirmat que "treballarà per buscar camins de trobada".

En aquest sentit, el president ha plantejat que els "acompanyin" per tirar endavant els canvis que reclamen, com en l'àmbit de la crisi climàtica, entre d'altres.

Aragonès defensa la seva proposta

Pel que fa a la proposta de "l'acord de claredat" que Aragonès ha fet al matí i Reguant ha criticat, Aragonès ha afirmat que "si algú es pensa que en 30 minuts tindrà el sí de La Moncloa", s'equivoca.

En tot cas, ha afegit: "Celebro que digui que en aquest moment polític la taula no és un bon instrument, perquè entenc que creuen que en un altre moment ho pot ser."

I en aquesta línia, el president ha dit: "Sé que no avalen la meva estratègia de negociació", però "m'agradaria mirar com hi podem treballar."

La presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha qüestionat el pla contra la inflació que el president Aragonès ha anunciat al matí: "Vostè li diu escut social, nosaltres colador, perquè està ple de forats i no n'hi ha ni per començar", ha afirmat.

Albiach també ha criticat l'ajut de 100 euros per infant escolaritzat que "no arribaria com a mínim fins al juny del 2023". "No seria millor per a les famílies amb infants una ajuda per al menjador escolar? No seria millor la gratuïtat del menjador? Una bona política de rendes?", s'ha preguntat.

"No estan transformant el país", ha afirmat. "Parla de quatre transformacions i no n'executa ni una", ha sentenciat.

"Tal com està el país, no pot haver-hi dosis de triomfalisme", ha afegit, citant com un dels aspectes a millorar els resultats dels alumnes a les competències bàsiques.

Aplaudeix l'acord de claredat i en demana al govern

La dirigent dels comuns ha lamentat els "debats estèrils" dins del govern i ha aplaudit que Aragonès hagi defensat ara l'anomenat "acord de claredat" per aconseguir un referèndum pactat amb el govern espanyol.

"Benvingut a la proposta que va fer En Comú Podem fa 5 anys. Jo mateixa vaig defensar-ho davant el president Torra i vostès deien que era una pantalla passada".

Albiach ha lamentat que Aragonès hagi plantejat aquest acord "a cop d'anunci i de faristol i sense dialogar amb la resta de partits".

Segons Albiach, el president ja era conscient que Junts no apostava per la taula de diàleg ni per mantenir l'impost de patrimoni. I ha ironitzat sobre les diferències en el si del govern:

"Potser hauran de fer el pacte de claredat abans dins del govern. Nosaltres no farem de cascos blaus."

"Estem pendents de si vostès cediran als xantatges que li faci Junts", ha dit, tot remarcant que "el consens ara a Catalunya és que aquest govern no té rumb".

Avís pels pressupostos

Albiach ha reptat el president a buscar suports per afrontar la crisi econòmica, però l'ha advertit que no està "gaire satisfeta" amb el compliment de l'acord pels pressupostos assolit l'any passat. Per això ha avisat: "No val qualsevol pressupost. El que necessita Catalunya és que siguin garantia que la crisi no la paguen els de sempre. (...) Si busca xecs en blanc, allà té el senyor Illa".

En clau energètica, ha retret a Aragonès que s'hagi anunciat "quatre vegades l'energètica pública" i ha demanat la instal·lació de plaques solars en comunitats de veïns, complexos esportius i edificis públics i més inversions perquè el 2030 el 100% de l'energia que es consumeix a Catalunya es produeixi aquí.

El president de la Generalitat ha retret als comuns que menystinguin les mesures econòmiques anunciades al debat i que parlin de "colador" en comptes d'escut social. 

Pere Aragonès ha retret a Albiach que en la seva intervenció hagi obviat qüestions com la gratuïtat de P2 a les escoles bressol públiques o la reducció de ràtios a P3.

Sobre el fet que Albiach hagi retret a la Generalitat que no hagi aplicat un topall al preu del gas, com sí que ha fet La Moncloa, Aragonès ha contestat que no s'ha fet "perquè no som estat; si ho fóssim, ho hauríem pogut fer". 

"Ens agradaria fer mesures de molta més intensitat, però tenim els àmbits de competències escassos i limitats. Que es poden fer millor, probablement, sí, però esperem les propostes realistes i finançables", ha afegit. 

Segons Aragonès, hi ha voluntat d'avançar cap a les energies renovables, però es fa lentament. "Hi ha territoris molt castigats i les decisions les pren el govern i això vol dir assumir costos. Ara que s'acosten les municipals, al Parlament es diu una cosa i als municipis se'n diu una altra", ha manifestat. 

El dirigent republicà s'ha declarat disposat a tornar a abordar els pressupostos de la Generalitat amb els comuns. "Celebro la seva voluntat d'ambició i, alhora, exigència respecte al pressupost. Posem-nos a treballar", ha indicat. 

Carlos Carrizosa, president del grup de Ciutadans, ha començat criticant que el president mantingui el seu "projecte rupturista", quan "la principal preocupació de la ciutadania és l'economia".

"El procés distreu de l'essencial, atura el desenvolupament, divideix la societat i fa sortir el pitjor de cadascú", ha dit. Al seu entendre, "és un moviment polític perniciós i amb carències democràtiques" i una formidable coartada populista per culpar Espanya de la ineficàcia del govern".

En aquesta línia, ha criticat la proposta de l'acord de claredat que ha fet president. Una opció que creu que "no és seriosa" i que no és extrapolable a Catalunya i a Espanya.

Pel que fa a la carpeta econòmica, Carrizosa ha dit que el seu grup "vol ajudar". Proposen una auditoria dins la Generalitat per aplicar mesures d'estalvi que passarien, entre d'altres, per "eliminar xiringuitos"; una reforma fiscal profunda i crear "un entorn favorable per a persones, autònoms i empreses".

També ha afirmat que, "per millorar l'economia, cal millorar les relacions amb la resta d'Espanya".

El president de Ciutadans també ha defensat, entre altres coses, que es faci més habitatge social o que s'ampliï l'aeroport del Prat.

En l'apartat de l'Educació, ha dit que "alguns imposen a escoles i universitats, ideologies i no valors". I, amb relació a això, ha afegit: "És lamentable l'assetjament als pares que han demanat el castellà a les aules".

Carrizosa també ha acusat el govern de "polititzar" els Mossos d'Esquadra i "d'ofegar" la justícia.

Pere Aragonès ha començat la resposta a Carlos Carrizosa amb una observació: "L'he vist amb poca passió".

"El veig fluix de passió en la defensa dels seus postulats. Que jo pogués estar cansat seria justificable, però vaja, m'esperava més passió."

Ara bé, després li ha demanat que deixés d'emprar expressions com "talibans de la llengua", o "que la Generalitat és el castrisme a Catalunya", perquè entén que no ajuda a "fer un debat públic de qualitat".

Sobre el conflicte polític, el president ha acusat Ciutadans "d'haver estat treballant en contra els grans consensos de país".

Aragonès també ha afirmat que "els liberals també defensen els drets dels pobles a decidir el seu futur".

Respecte a la proposta de Carrizosa de fer una auditoria a la Generalitat, el president de la Generalitat ha criticat que el president taronja hagi inclòs dins el que anomenen "xiringuitos" organismes com el CTTI o TV3, de qui Aragonès ha defensat el seu paper: "La CCMA seguirà tenint les aportacions necessàries".

Sobre la proposta de reducció d'impostos que ha fet Carrizosa, el president ha criticat que, segons ell, no es poden fer els projectes socials que Ciutadans ha defensat: "Torni a fer sumes i restes i veurà que li falten uns quants milions".

Sobre la política lingüística a l'escola, Aragonès ha defensat la immersió: "No parlin d'adoctrinament perquè no és veritat i contribueix a generar situacions d'odi a la resta de l'estat". "Aquesta ficció s'ha d'acabar", ha conclòs.

De la mateixa manera, ha defensat que el cos dels Mossos d'Esquadra "no està polititzat".

Alba Vergés, vicepresidenta del Parlament amb funcions de presidenta, ha suspès el ple per fer una pausa de 10 minuts en el debat de política general.

En aquest temps, es farà una breu reunió de la junta de portaveus per pactar una declaració institucional sobre les dones iranianes.

Quan es reprengui el debat, serà el torn del grup del PP i, per acabar, els dos grups del govern: Junts i Esquerra.

El debat s'ha reprès amb la intervenció del president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, que considera que Pere Aragonès "ha liquidat l'1 d'Octubre":

"Vostè ha liquidat l'1 d'Octubre. Dissabte es compleixen 5 anys prenent el pèl a la ciutadania de Catalunya, dient que estàvem davant d'un referèndum definitiu i vinculant, i que ja només quedava implementar-lo. (...) Ara ens diu que és un assaig, una perfomance, potser, i que ara toca el de veritat."

Fernández ha acusat el govern de voler "aprofitar-se del somni de la independència" i ha dit que, si ell fos independentista, els enviaria "a pastar fang".

Sobre l'absència d'Aragonès a la manifestació de la Diada i les crítiques per ser "el botifler més gran del regne", Fernández ha afirmat: "Oi que no mola gens que l'insultin? Ho dic perquè quan només ens insultaven a nosaltres, tot era hi-hi ha-ha'". 

Per passar pàgina i que "un dia no l'insultin a vostè ni a mi", el dirigent del PP ha instat Aragonès a "obrir la porta de la superació del procés independentista". "Acabin amb l'agonia, deixin de fer-se mal a vostès mateixos i a la societat catalana", ha afegit, al mateix temps que ha qualificat de "relació tòxica" la dels dos socis de govern de la Generalitat. 

En l'àmbit econòmic, ha reclamat al govern que s'allunyi de la "retòrica anticapitalista dels últims anys" que ha vingut "condicionada per l'extrema esquerra" i l'ha contraposada a un "clima favorable" a les empreses amb una rebaixa fiscal: 

"No amenaçar contínuament amb 'Ho tornarem a fer' i sí, per què no dir-ho, abaixar impostos, perquè creiem fermament que és positiu per al creixement i la innovació."

Fernández ha demanat a Aragonès que colli el govern espanyol "pels fons europeus i no amb propostes canadenques que no van enlloc", si vol que el seu partit li doni suport. 

En aquest sentit, ha dit que cal aprendre més del Canadà: 

"Al Canadà la llei es va aprovar respectant la llei vigent al Canadà. (...) Presenti al Congrés una proposta de reforma constitucional. (...) Si vol fer com al Canadà, respecti la llei i les sentències, com van fer els canadencs.

Respecte de la llengua, ha acusat el govern d'haver promogut la nova llei del català a l'escola sense voluntat d'acord. "No hi ha hagut cap voluntat de consens", ha indicat.

Tots els grups parlamentaris, excepte Vox, han tirat endavant una declaració de suport a les dones iranianes.

El text, que s'ha votat en una reunió de la junta de portaveus aprofitant una pausa de 10 minuts del debat de política general, fa referència a la jove kurda Mahsa Amini, detinguda perquè no duia bé el vel i que va morir hores més tard víctima de la brutalitat policial.

La declaració defensa que "independentment de les lleis d'un país, els drets humans i fonamentals han d'esdevenir preeminents en la condició ciutadans i en la vida social i col·lectiva".

I afegeix que l'obligació de cobrir-se la cara "contradiu directament la Carta de les Nacions Unides de 1945 i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 que advoquen per la igualtat entre homes i dones".

El text condemna l'assassinat d'Amini, així com qualsevol forma de tortura i, molt especialment, per motius derivats de l'extremisme religiós.

També rebutja la repressió a les protestes a l'Iran arran de l'assassinat i demana, entre d'altres, a les institucions europees i als estats de la Unió que "evitin legislar sobre la indumentària de les dones" i donin suport a la societat civil iraniana "que lluita per les llibertats i drets de les dones per tal d'avançar cap a un Iran més democràtic".

Pere Aragonès ha contestat al president del PP català que no entrarà en el joc de fomentar la divisió del govern.

Sobre l'estigmatització dels que discrepen, el cap del govern català ha dit que qui més n'ha patit són els independentistes. "La pitjor estigmatització del discrepant és avalar l'empresonament i la repressió", ha afirmat. 

Fernández li ha respost que "confon estigmatització amb incompliment de la llei". 

Sobre el model d'escola de Catalunya, el president ha lamentat que Fernández no hagi censurat que el líder del seu mateix partit parli d'"apartheid". "Creu que la situació es pot comparar amb el règim de segregació racial a Sud-àfrica? Podem no entrar en comparacions odioses que, a més, banalitzen l'apartheid?", s'ha preguntat. 

"Planti's davant els barons del seu partit", li ha demanat mentre criticava que busqui vots a costa de Catalunya amb les rebaixes fiscals. Per Aragonès, el model de Fernández és "el d'Ayuso", que ha dit que comporta "costos" en els serveis de l'estat del benestar. "Els diners no es creen amb la maneta, cal una política fiscal responsable", ha afegit. 

Fernández, en canvi, li ha contestat que aquestes crítiques demostren una "madriditis" que "sol reflectir un complex d'inferioritat". 

Aragonès ha rebatut les crítiques econòmiques que ha fet el PP enumerant un seguit d'iniciatives empresarials amb inversions a Catalunya, des d'Hipra fins a Lenovo o Pepsico. 

A més, ha assenyalat que qui va suprimir les ajudes a la implantació de les energies renovables va ser Mariano Rajoy quan va accedir al govern. 
 

La comparació amb el Canadà

Respecte a l'acord de claredat, ha replicat que el Canadà no va empresonar ni enviar a l'exili els responsables del govern o alts funcionaris que van treballar per complir el mandat del Parlament.

"La proposta que he fet, qualsevol persona que vulgui afrontar un debat amb raons democràtiques hauria d'estar disposada a deliberar-la i a discutir, i a fer contrapropostes", ha afirmat. "L'essencial de la proposta és 'acordem els procediments'", ha conclòs, llançant la idea que les urnes no han de fer por: 

"Si un projecte polític es mostra segur de si mateix, mai mai mai ha de tenir por de les urnes."

Albert Batet, president del grup de Junts, ha començat la intervenció dirigint-se a Laura Borràs: "Com que és el primer ple des de la seva suspensió, volem que quedi constància que té tot el suport de Junts per Catalunya".

Batet s'ha referit a l'escenari d'ara fa cinc anys, els dies previs al referèndum de l'1 d'Octubre: "Hi havia un poble esperançat davant d'un estat desesperat".

El president de Junts ha defensat que "la clau de l'èxit" va ser la unitat de l'independentisme: "Vam guanyar perquè teníem un objectiu compartit, havíem traçat un full de ruta compartit i la cadena de confiança que havia reclamat el president Puigdemont va ser una realitat".

"Només aconseguirem la llibertat si anem de debò i si anem a l'una."

Batet assegura que la independència és "una urgència". "L'alternativa és la decadència", ha dit. I, per justificar-ho, ha fet referència a Rodalies, al dèficit fiscal i a les inversions de l'estat a Catalunya.

I s'ha dirigit a Salvador Illa: "L'estat espanyol tracta tots els catalans com a ciutadans de segona".

Avisa que poden plantejar una qüestió de confiança

En aquest punt, Batet ha fet referència al pacte de govern amb Esquerra:

"No volem que aquest acord passi a la història: volem que aquest acord faci història."

El president del grup ha acusat els seus socis d'incomplir el pacte: "Un any i mig després, és evident que l'acord no ha anat a més." I ha afegit: "Hi ha punts del pacte que no s'estan complint".

Ha citat tres punts: direcció estratègica de l'independentisme, unitat a Madrid i que la taula de diàleg sigui per parlar només d'amnistia i autodeterminació.

I ha preguntat a Aragonès si pensa complir l'acord: "No pot oblidar que és un govern de coalició". "Vostè és president perquè té el suport de 74 diputats":

"El moll de l'os és la confiança. Com podem confiar ara en una nova proposta si no es compleix l'acord que va facilitar la seva investidura?"

Batet encara ha afegit: "No es pot actuar de forma unilateral."

En la rèplica, ha insistit que "abans d'eixamplar la base, hem de cuidar la base", i ha afegit: "Creu que és normal que partits i entitats es parlin a través dels mitjans?".

I ha advertit que calen garanties per superar la crisi de govern:

"Davant d'un problema de confiança, si no hi ha concreció, li demanarem que se sotmeti a una qüestió de confiança al Parlament, com va fer el president Puigdemont."

Després d'aquestes paraules, el president ha rebutjat fer-li la contrarèplica.