És ètic clonar una mascota? Un negoci controvertit que ja funciona a Espanya
La clonació no està prohibida per llei, però planteja dilemes ètics com la instrumentalització i el patiment de l'animal
Tres dècades després de la primera clonació del món, la de l'ovella Dolly, la indústria de la clonació d'animals domèstics funciona a ple rendiment en països com la Xina, els Estats Units, Corea del Sud o l'Argentina.
Celebritats com Barbra Streisand o el president argentí Javier Milei han reconegut públicament que han clonat els seus animals amb un procediment que ja es comercialitza a l'estat espanyol.
Encara que el negoci és incipient, hi ha una empresa a Màlaga, Ovoclone, que ha començat a clonar gats i gossos. Encara no n'ha nascut cap, però ja han transferit embrions a diverses femelles, que els gestaran.
Com es fa
Primer, s'obtenen mostres d'ADN de l'animal que es vol "copiar", quan estava viu o immediatament després de morir. A partir d'aquest material s'injecta un nucli amb tota la informació genètica en un òvul d'una femella donant, a partir del qual es desenvoluparà l'embrió.
Tindrà el 99,9% del material genètic de l'animal original i s'implanta en la femella que portarà a terme la gestació.
El director de la clínica Ovoclone, l'embriòleg Enrique Criado, assegura que el preu baixarà els pròxims anys: "Fa anys costava 100.000 euros, ara en val la meitat".
"D'aquí 5 anys seran 20.000 o 30.000 i al cap de 10 anys, potser només 5.000".
Com que encara està lluny de l'abast de moltes butxaques, ofereixen una alternativa: conservar la línia cel·lular de l'animal per 3.000 euros: "No són gaires diners si vols tenir la tranquil·litat de poder clonar la mascota algun dia", considera Criado.
El procediment per optar a una futura clonació és senzill: "El veterinari agafa un trosset de pell de l'animal quan encara és viu, cultivem una sèrie de cèl·lules i les congelem".
"Aquesta és la línia genètica de l'animal. Això ja és etern, perquè congelat amb nitrogen aguanta molt de temps".
L'empresa garanteix una còpia gairebé com l'original, però no idèntica. Hi ha un 0,1% que pot donar característiques físiques diferents de la de l'animal que es vol clonar.
Les raons per clonar gats i gossos solen ser sentimentals, ho justifica Criado: "Segons les estadístiques, el 15% dels animals domèstics a Espanya estan humanitzats, és a dir, que la gent se'ls estima com si fossin fills seus".
Un procediment legal, però ètic?
La clonació d'animals domèstics no està regulada a Espanya encara que el procediment de clonació sí que està permès. Les associacions animalistes ho consideren maltractament i ho denuncien com una experimentació sense sentit que provoca patiment a molts animals quan les gosseres estan plenes de gats i gossos abandonats.
Pel neuròleg Bernabé Robles, del comitè de Bioètica de Catalunya, la frontera és en la instrumentalització de l'animal per satisfer un desig humà: "Fins a on podem arribar amb els nostres desitjos? El límit ètic és aquest. Si un desig humà justifica el patiment d'altres éssers vius durant els procediments que se segueixen".
"Trobo molta inversió i molta instrumentalització. La clonació de persones està prohibida justament per això, per no instrumentalitzar-les. És una línia vermella."
El neuròleg creu que el fenomen és producte de la mentalitat d'una societat consumista: "Una societat com la nostra que viu del consum planteja que qualsevol desig ha de ser satisfet. La clau és convertir els desitjos en necessitats, i a partir d'aquí com que ho desitjo tant i tècnicament es pot fer, si no ho tinc, estic malament".
Robles compara el buit legal al voltant d'aquesta pràctica amb el que hi ha en la gestació subrogada i apunta que un altre problema és que la llei de benestar animal no aborda de manera directa la clonació d'animals domèstics, i no en regula els procediments.
El científic rebat el principal argument de les clíniques que clonen animals domèstics: "Diuen que les mascotes les estem humanitzant. Doncs si l'argument és aquest, recordem que els éssers humans no es poden clonar legalment precisament perquè els atorguem un valor intrínsec".
A més, assenyala, "s'ha de considerar a quin preu es fa això tenint en compte que no estàs ressuscitant el teu animal".
Falta de transparència
El neuròleg recorda que tots els experiments amb animals han de passar, per llei, per una revisió d'un comitè ètic i denuncia falta de transparència de les empreses. "És una innovació tecnològica i, com totes, hauria de passar per un comitè ètic d'investigació, que és el que he trobat a faltar, en tots aquests experiments amb animals".
"No he trobat l'aprovació dels projectes. No tinc constància que hi hagi hagut debat"
Bernabé Robles sí que reconeix un punt a favor de les empreses, i és que només poden garantir una còpia genètica no exacta: "Són transparents en una cosa i és que adverteixen que no et poden retornar el teu animal mort, que serà un succedani".
Una altra qüestió a considerar, segons el neuròleg, és quina qualitat de vida tindran aquests animals clonats: "L'ovella Dolly no va tenir una bona vida".
També s'hauria de tenir en compte "si hi ha animals que pateixen durant aquests procediments, com les femelles donants d'òvuls o les mares gestants, o si els productes d'aquests experiments patiran i moriran", apunta.
El negoci amb cavalls de competició
Ovohorse, una filial de la clínica andalusa, també té ja egües embarassades amb embrions clonats, igual que un altre laboratori amb seu a Barcelona, liderat per l'embriòleg Nuno Costa-Borges. Aquesta és l'altra cara del negoci de la clonació.
Són cavalls de competició i és un negoci que mou molts diners, en què els amos dels animals es volen garantir un cavall guanyador: "Podria ajudar, per exemple, si es volen clonar cavalls de competició que estan castrats o altres que estan competint, però que es moren sobtadament", explica Costa-Borges.
En el món de les competicions de cavalls o camells, un exemplar de pura raça pot costar un milió d'euros, mentre que la clonació surt per uns 75.000 i, evidentment, té un sentit econòmic.
