El debat rere la llibertat de Dani Alves: com reben les víctimes la "sensació d'impunitat"

Dani Alves està pendent de reunir el milió d'euros de fiança per poder sortir en llibertat provisional mentre la seva sentència no sigui ferma. Així ho va possibilitar l'Audiència de Barcelona aquest dimecres en estimar el recurs presentat per la defensa de l'exfutbolista, que tornava a demanar que se l'alliberés.

Una decisió judicial que ha aixecat polseguera i que socialment ha posat sobre la taula el debat de si les persones que tenen més capacitat econòmica tenen un tracte privilegiat davant la justícia.

Tot i això, segons els experts consultats, és una resolució que la llei preveu i que es dona en molts casos, tal com explica Jorge Navarro, membre de la secció de dret penal de l'ICAB:

"Amb una pena privativa de llibertat que no supera els cinc anys i havent estat condemnat, encara que la sentència no sigui ferma, el més freqüent és que la persona estigui en llibertat. L'excepció és que no hi estigui."

En aquest sentit, Navarro creu que la resolució del tribunal "és molt raonable". "Hem de pensar que la funció primària de la privació de llibertat en un pres preventiu és garantir la presència de la persona per al judici i el judici ja s'ha fet", assegura.
 

De La Manada al cas Maristes

De fet, altres casos molt mediàtics ja han viscut episodis similars. Els condemnats de La Manada van sortir en llibertat després de la primera sentència i van tornar a entrar a la presó quan l'última instància judicial, el Tribunal Suprem, en va ratificar la culpabilitat. I, fins i tot, els va apujar la pena.

També en el cas Maristes, en què l'abusador, pederasta confés, també va sortir en llibertat fins que no es van esgotar tots els recursos i la sentència va ser ferma.

En el cas d'Alves, l'exfutbolista té sentència des de fa un mes. El tribunal el va condemnar a quatre anys i mig de presó, però la decisió no és ferma i la justícia pot trigar encara molts mesos a resoldre els recursos que han presentat totes les parts.

A l'exjugador del Barça li faltava un mes per complir una quarta part de la condemna, moment en què els presos poden accedir per primer cop a permisos. Així ho explica Navarro:

"Hem de pensar que aquesta persona, si estigués ara condemnada amb sentència ferma sense recurs, amb el temps que porta a la presó ja podria començar a tenir permisos."

Tot i això, la llei preveu que la presó provisional es podrà prorrogar fins a la meitat de la pena imposada. La clau és aquest verb: podrà. I d'aquí, la discrepància entre els magistrats de l'Audiència de Barcelona que aquest dimecres van votar diferents resolucions, tal com explica Lucía Avilés, jutgessa especialitzada en violències masclistes:

"És una decisió que es podria haver donat en qualsevol altre supòsit, com també la contrària, la de mantenir la presó provisional. De fet, és freqüent que en altres categories delictives, menys greus, es decideixi sobre el manteniment de la presó provisional."

Com pot afectar això les víctimes?

Tot això no és innocu per a les víctimes, segons Montserrat Bravo, psicòloga especialitzada en violències sexuals: "El fet que la persona investigada quedi fora de la presó va més enllà de la por que pugui tenir la víctima de trobar-se'l de nou".

"És la sensació que refereixen les víctimes d'impunitat. És a dir, que tu pots fer-me mal, tu pots violar-me, tu pots maltractar-me, però no hi haurà un càstig de seguida. Jo m'haig d'esperar que hi hagi un procés judicial de mesos i anys des de l'inici."

"És aquesta sensació d'impunitat i que la justícia és molt més àgil per a l'agressor que no pas per a la víctima", afegeix Bravo.

I és que els processos judicials poden ser molt llargs, des que s'inicien fins que finalitzen, i això, segons la psicòloga, interfereix contínuament en la recuperació de les víctimes:

"El sistema judicial té uns tempos, i aquests tempos han de formar part de la teràpia, del tractament que s'ofereix a les víctimes. Elles mateixes han de saber que se sentiran bé, més fortes, i de cop i volta tindran simptomatologia que ja semblava que ja havien superat."

Per tot plegat, quan comencen a treballar amb víctimes d'un delicte sexual, el primer que intenten és que la seva recuperació no depengui de la sentència absolutòria o condemnatòria de l'agressor. De fet, Bravo afirma que, fent un càlcul estimat, "el 85% de les persones que són ateses en aquestes unitats no tenen el seu agressor dins de la presó".

Per la psicòloga, "la victimització sexual té afegida una victimització molt gran que produeix el sistema judicial". Explica que hi ha una simptomatologia a causa de la violència sexual rebuda i una altra que s'afegeix i s'allarga arran del sistema judicial:

"L'especialització de judicatura i Fiscalia en víctimes de delicte sexual hauria de ser obligatòria, perquè les víctimes sí o sí passaran per les seves mans i han de poder estar formats en l'atenció i la intervenció amb aquestes víctimes."

Això és important, perquè, segons la psicòloga, "el tipus d'interrogatori i la intervenció que fan amb les víctimes pot ser molt contraproduent" i es poden sentir "contínuament qüestionades".