Brussel·les aposta perquè Espanya retoqui la llei arran de la sentència de La Manada

La sentència de La Manada ha arribat al Parlament Europeu. Arran d'aquest cas, l'Eurocambra ha debatut sobre si a Espanya s'apliquen els estàndards internacionals sobre violència sexual, segons el Conveni d'Istanbul (2011).

Aquest conveni estableix que és violació quan el sexe és sense consentiment, sense entrar a valorar si hi ha hagut violència o intimidació, com en el cas del Codi Penal espanyol. Precisament aquest punt és el que ha aixecat la polèmica, ja que segons els magistrats de l'Audiència de Navarra, no hi va haver violació, sinó abús sexual continuat en rebutjar la violència i la intimidació en el cas de La Manada.

Només sis països europeus han adoptat la definició de violació recollida en el Conveni d'Istanbul, considerat el marc jurídic més complet fins al moment per combatre la violència contra les dones. En el cas d'Espanya l'ha ratificat però no implementat.

Del debat, en el qual no s'hi ha votat res, la postura majoritària de tots els que hi han intervingut -sobretot espanyols- és que Espanya ha de retocar el seu codi penal en funció d'aquest conveni que va signar l'any passat.

La comissària de Justícia espera una resolució "justa" del recurs

El debat s'ha fet amb el vot en contra del PP espanyol, que tenia por que es convertís en una crítica al sistema judicial de l'Estat. La Comissària Europea de Justícia, Vera Jourova, ha dit moltes vegades que no volia fer aquesta crítica: "No estic aquí per criticar la decisió d'un tribunal espanyol", ha dit, però implícitament ha deixat clar que no estava d'acord amb la sentència.

Jourová ha desitjat que el recurs que s'hi ha interposat acabi de forma "ràpida" i "justa". També ha expressat que espera que la víctima "es recuperi físicament i anímicament com més aviat millor d'un fet tan violent".

Que els jutges rebin formació

Els eurodiputats han posat de manifest la necessitat que els jutges rebin formació per valorar correctament aquests tipus de casos. També la comissària de Justícia, que ha assegurat que "encara hi ha la creença en moltes persones, també les que interpreten les lleis, que si a una dona la violen és que anava provocant".

El debat s'ha fet a proposta de l'eurodiputada de Podem Tania González, que ha estat contundent quan ha apel·lat que "no pot haver-hi interpretacions davant la desprotecció, la incertesa i l'alarma social" i que la UE ha de "proporcionar certeses a les dones".

Per part del PP, Rosa Estaràs s'ha referit a la tipificació dels delictes sexuals a Espanya com a "arcaica i estereotipada". La diputada ha assegurat que "això ha de canviar", però que el debat s'ha de fer amb una "reflexió serena i assossegada".

Des dels socialistes, Iratxe García ha denunciat que no pot haver-hi retallades pressupostàries en "les polítiques destinades a respectar la dignitat i la integritat de les dones". Ha denunciat que el govern espanyol no compleix amb les seves obligacions amb el Conveni d'Istanbul i que, segons ella, ha retallat 120 milions en partides contra la violència de gènere i formació de professionals.

Ernest Urtasun, d'Els Verds, ha parlat d'"autèntic escàndol". Segons ell hi ha un "problema legal" quan "davant d'una situació de violació es trasllada a la dona la responsabilitat".

Des d'ERC, Jordi Solé ha considerat que el problema "no és el Codi Penal espanyol, sinó la interpretació que es fa de les lleis".

No estava en l'ordre del dia

El tema s'ha colat a l'ordre del dia a proposta de la diputada de Podem Tania González, en nom d'Esquerra Unitària, amb el suport dels socialistes i dels liberals. El Partit Popular hi ha votat en contra. En concret, la proposta ha tingut 188 vots a favor, 136 en contra i 20 abstencions. Només hi havia la meitat de l'hemicicle.

El debat ha portat el títol de "Declaració del Consell i la Comissió Europea sobre l'aplicació a Espanya dels estàndards internacionals sobre la definició de violència sexual pel cas de La Manada".

L'Audiència Provincial de Navarra va condemnar a 9 anys de presó cadascun dels membres de La Manada -José Ángel Prenda, Ángel Boza, Antonio Manuel Guerrero Escudero, Alfonso Jesús Cabezuelo i Jesús Escudero- per abús sexual continuat i els va absoldre dels delictes d'agressió sexual, contra la intimitat i de robatori amb intimidació dels quals havien estat acusats.

Notícia relacionada: Per què abús sexual i no violació? La violència, clau en la sentència de La Manada