El debat sobre les nuclears torna a Europa: es pot considerar una energia verda?

En les pròximes setmanes, Europa haurà de decidir de quina manera vol afrontar la transició energètica i quin paper vol que hi juguin les centrals nuclears.

Ara la Comissió Europea vol considerar aquesta energia -almenys durant un període transitori- com a energia verda, i per assegurar-se el vistiplau de països reticents com Alemanya, ha posat també al mateix sac les centrals de gas. Es tracta d'una proposta que encara ha de ser aprovada pel ple de la Comissió Europea, però que ja ve acompanyada de polèmica.

El govern espanyol ràpidament va posicionar-se en contra d'aquest esborrany de la Comissió. Considera que els residus de l'energia nuclear l'invaliden per rebre el qualificatiu de "verda" i manté les dates previstes per al tancament de les 7 centrals nuclears que hi ha ara en funcionament a l'Estat.

La primera a tancar serà la d'Almaraz, a Càceres, a finals del 2027. Les que trigaran més a clausurar-se són Vandellòs II, a Catalunya, i Trillo, a Castella-la Manxa, que tenen data de tancament l'any 2035.

Actualment, a la Unió Europea hi ha 104 reactors operatius. Alemanya, en té ara només 3 en funcionament i ha anunciat que aquest any 2022 els tancarà definitivament.

A la banda oposada hi ha França, que ha fet una aposta clara per l'energia nuclear. El país compta amb 56 reactors en marxa i un més en construcció. El president francès, Emmanuel Macron, ja ha dit que vol construir noves centrals per garantir la independència energètica del país.

Ara per ara, els set reactors nuclears en funcionament a Espanya aporten al voltant del 20% de tota l'energia que es consumeix a l'Estat. Quan deixin de funcionar, a quin escenari ens aboquem?

Per Jordi Freixa, professor Serra Húnter i investigador d'Energies Nuclears Avançades de la UPC, sense nuclears tindrem més dependència energètica de l'exterior i també més fluctuacions del preu de l'energia:

"L'energia nuclear està funcionant 24 hores al dia, tots els dies de l'any i això dona estabilitat als preus. Quan eliminem això, encara que posem renovables, hi haurà fases, de nit, sense sol i sense vent, en què el preu de l'electricitat pot arribar a preus que no hem vist fins ara."

Un increment en el preu de la llum que, segons Jordi Solé, professor de la UB especialista en energia i clima, "pagarem s'inclogui l'energia nuclear com a energia verda o no. Els augments hi seran."

Si finalment la proposta de la Comissió Europea tira endavant, el gas natural i l'energia nuclear seran considerades com a inversions sostenibles. I això quines implicacions té?

Una part important de la comunitat científica alerta que, el que cal, és planificar i ajudar els sectors que es troben més afectats, i sobretot fer pedagogia.

"Vol dir que hem de canviar patrons de consum, vol dir que hem de canviar patrons de vida, vol dir que hem de canviar el concepte del que és per nosaltres el benestar. Això sona molt filosòfic, però és el que hi ha", considera Jordi Solé.

Solé veu negatiu que la Comissió Europea consideri l'energia nuclear com energia verda i sostenible. Pensa que, si s'acaba tirant endavant, es desviaran fons que fins ara anaven a la promoció de les energies renovables "a mantenir unes energies que ni son netes ni son de zero emissions":

"El problema també és que la nuclear no és una energia renovable, requereix d'urani, i al requerir d'urani què passarà quan la producció d'urani no pugui créixer? El que està fent la Comissió Europea és xutar la pilota cap a endavant".