El decàleg anti-Covid que evidencia les mesures "ineficients" de la majoria de governs

Un breu sacrifici inicial de l'activitat econòmica és molt més útil contra la Covid, segons un expert en pandèmies, que no pas la idea "ingènua" que es pot mantenir fins a cert punt un equilibri amb la lluita contra el coronavirus.

Aquest és un dels punts que s'inclouen en una llista que compara estratègies fracassades i estratègies reeixides contra la pandèmia.

La llista l'ha elaborat Yaneer Bar-Yam, de l'Institut de Sistemes Complexos de Nova Anglaterra, i s'ha publicat a la web d'aquesta institució.

Bar-Yam és un investigador nascut a Boston que porta quinze anys investigant els brots pandèmics i que ha assessorat dirigents polítics en l'epidèmia d'Ebola a l'Àfrica.

Estratègies proactives i no reactives

En aquest breu document, el científic vol aclarir la confusió que, segons ell, existeix entre les mesures adoptades a la majoria de països occidentals i les que han pres els països on han estat exitoses, entre els quals inclou Nova Zelanda i Austràlia.

En primer lloc, destaca que les estratègies no han de ser reactives, sinó proactives i orientades a un objectiu. També considera que no s'ha de buscar la mitigació -alentir la transmissió- sinó l'eliminació -aturar la transmissió del virus.

I aquest objectiu no ha de ser, afirma en el punt 3, respondre gradualment a nivells creixents d'infecció imposant restriccions -el que anomena "zones vermelles"-, sinó aquest altre, que anomena "zones verdes":

"Començar amb restriccions fortes per aturar la transmissió i relaxar-les només quan el nombre de nous casos és tan baix que el rastreig de contactes o les accions localitzades a curt termini poden aturar la transmissió comunitària."

Per això, considera un error intentar mantenir l'activitat econòmica i els viatges tan oberts com sigui possible, cosa que "perpetua els perjudicis econòmics i imposar restriccions io-io".

També creu que no s'ha de posar el focus en les persones que es resisteixen a les mesures socials "per visió curta o per egoisme", sinó donar reconeixement a la vasta majoria que fa les coses correctes si se li dona "orientació clara i suport".

Eliminar el virus i no conviure-hi

Tampoc no creu que s'hagi de pensar que estem en una "situació estacionària" entre forces oposades que es pot mantenir, sinó en una situació dinàmica en què "accions ràpides poden desplaçar les condicions des d'un mal règim perdedor a un bon règim guanyador".

I per això també oposa dos objectius:

"Hem de 'viure amb el virus' versus 'podem eliminar el virus i tornar a les condicions socials i econòmiques normals'".

No comparteix la idea de pensar en les vacunes com la solució total d'alta tecnologia, sinó la de l'aïllament i la quarantena de persones i comunitats per aturar completament la transmissió.

I acaba oposant la creença que la lluita contra el virus és sobretot un problema mèdic individual i que es basa en la responsabilitat de cadascú amb la idea que és un esforç col·lectiu, que requereix informació clara i un sistema de salut compromès amb la comunitat.

Acabar amb el coronavirus

Yaneer Bar-Yam també lidera EndCoronavirus, una coalició amb més de quatre mil voluntaris, entre els quals hi ha científics, coordinadors de comunitats, empresaris i ciutadans en general que es va crear el 29 de febrer.

Els seus objectius són desenvolupar solucions efectives per acabar amb la pandèmia. De moment ofereix directrius per a responsables polítics i suport, guia i recomanacions en general. Entre altres coses, a la seva web hi ha vídeos com aquest sobre com aixafar la corba:

En el seu compte de Twitter, Bar-Yam també comenta les dades més recents sobre els efectes de certes mesures:

New analysis of transmission reductions due to:

Restricting gatherings,
Closing business,
Closing schools,
Stay at home orders.

Separating effect of each is not as helpful as doing them togther to stop the pandemic. Not academic. Focus on stopping transmission and win. pic.twitter.com/UjQVzLMURQ

— Yaneer Bar-Yam (@yaneerbaryam) December 15, 2020