El declivi de les abelles posa en risc la producció d'aliments i molts ecosistemes

La immensa majoria de les espècies vegetals amb flors depenen dels pol·linitzadors per sobreviure. Sense insectes i ocells que transportin el pol·len des de les anteres -on es produeix- fins als estigmes -on fecunda- estan condemnades a no reproduir-se. I vora tres quartes parts dels conreus mundials depenen, totalment o parcialment, de les abelles i altres pol·linitzadors.

Són fets bons de recordar aquest dilluns, que se celebra, per iniciativa de l'ONU, el Dia Mundial de les Abelles. La majoria de les espècies d'aquest insecte -entre 25.000 i 30.000- són pol·linitzadores. Però diversos factors, com el canvi climàtic, l'ús de certs insecticides i plaguicides i els canvis en els usos del sòl, estan afectant de manera important les seves poblacions. I això té un impacte directe en la producció d'aliments i en la salut dels ecosistemes.

S'ha triat el 20 de maig perquè coincideix amb la data de naixement d'Anton Janša (1734-1773) un pintor i apicultor eslovè, considerat el pioner en els tècniques modernes de cria d'abelles.

No només l'abella de la mel

L'abella és el pol·linitzador més estès al món. I no s'ha de pensar només en l'abella de la mel, sinó també o sobretot en l'abella silvestre. N'hi ha moltes espècies. Sergio Osorio, Anselm Rodrigo i Jordi Bosch, del CREAF, han trobat 231 espècies d'abelles silvestres a Collserola i 131 al Parc del Garraf. I també el borinot, un altre insecte que té el cos pelut i un color semblant al de les abelles i que també és un pol·linitzador important.

En un estudi fet per investigadors d'Itàlia, Polònia i Catalunya -Roberto Molowny-Horas i Jordi Bosch, del CREAF- i publicat el 2016 a la revista "Pest Management Science", es demostrava l'efecte combinat d'un fungicida -propiconazol- i un insecticida neonicotinode -clotianidina- en l'abella de la mel (Apis melifera), el borinot (Bombus terrestris) i una espècie d'abella silvestre (Osmia bicornis).

Van observar que amb dosis no letals i per separat els dos productes no eren tòxics. Però que quan l'insecte els ingereix tots dos es registra una mortalitat molt significativa. De les tres espècies, la més perjudicada és l'abella silvestre.

I l'efecte no és només la toxicitat mortal, com explicava l'investigador Anselm Rodrigo a la web del CREAF:

"L'ús de plaguicides als camps de conreu també té conseqüències prèvies a la mort, com pot ser atordiment o canvis de comportament. Per exemple, en camps fumigats, les abelles de la mel fan menys balls per orientar-se abans de sortir del rusc i això provoca que orientin a menys companys per forejar, que algunes es perdin i no tornin al rusc o que necessitin més temps per buscar les flors ―i per tant siguin menys productives".

Els investigadors del CREAF també criden l'atenció sobre l'abella silvestre, que sovint es té una mica oblidada al costat de l'abella de la mel. Jordi Bosch aporta aquestes dades:

"Un error comú que es comet al posar aquests temes sobre la taula és parlar només de les abelles de la mel. El nombre de ruscos de l'abella mel·lífera ha disminuït en alguns països, però si s'estudia l'espècie a nivell global no podem dir que estigui en perill d'extinció. Són les abelles silvestres les que estan patint un fort declivi. A Espanya en concret, la proporció entre abelles silvestres i l'abella de la mel és 1.000 a 1."

Un estudi més recent, publicat a la revista "Nature Communications", indica que a la Gran Bretanya un terç de les espècies d'abelles silvestre i de sírfids -un insecte dípter també bon pol·linitzador- estan en declivi. Segons els autors, del Centre d'Ecologia i Hidrologia de Wallingford, l'abast territorial de les abelles silvestres s'ha reduït de manera important des del 2007, després de la introducció dels insecticides neonicotinoides. Tres d'aquests últims estan prohibits a la Unió Europea des del 2018.

Coses a fer

I a més de prendre consciència, què es pot fer per pal·liar el declivi? A part de prohibir certs plaguicides, com ha fet la UE, o evitar-ne o reduir-ne l'ús, el disseny dels espais agrícoles hi té un paper. Així, amb camps de cultiu de mida petita i forma irregular, el nombre d'insectes pol·linitzadors i la seva diversitat es dispara, segons un estudi publicat als "Proceedings of the Royal Society B" amb la participació de Jordi Bosch i Lluís Brotons, del CREAF, i David Giralt, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Això és degut al fet que en aquests paisatges hi ha més marges i aquests espais entre cultius són un espai vital per mantenir unes bones poblacions d'insectes pol·linitzadors.

En alguns llocs, una altra opció és recórrer a l'Osmia cornuta, una abella solitària autòctona, present a gran part del territori català. Un projecte finançat pel Departament d'Agricultura pretén esbrinar si pot millorar la pol·linització de diversos fruiters a la zona fructícola de Lleida amb aquest insecte. Investigadors del CREAF ja han demostrat l'eficàcia d'aquesta espècie en camps d'ametller, cirerer, pomera i perera.

També des del CREAF, i en col·laboració amb el Departament de Territori de la Generalitat, s'ha elaborat un mapa d'hàbitats de Catalunya amb llistes de plantes per afavorir la diversitat de pol·linitzadors en els terrenys afectats per estructures viàries. Es tracta de proporcionar una guia sobre quines plantes són més interessants pels pol·linitzadors quan es facin treballs de restauració en les carreteres de les diferents zones bioclimàtiques de Catalunya. 

I també s'està promovent l'apicultura urbana, amb ruscos en ciutat i pobles per promoure la presència d'abelles.

Indicadors de la contaminació

Les abelles no fan servei només com a pol·linitzadors. En un estudi publicat recentment a la revista "Nature Sustainability" un equip d'investigadors de la Universitat de la Columbia Britànica (Canadà) ha demostrat que aquests insectes també poden ser indicadors dels nivells de certs contaminants a les ciutats.

Els autors van analitzar la mel produïda per abelles que tenen els ruscs en sis barris. Hi van trobar petites concentracions de plom, zenc, coure i altres metalls i amb l'estudi isotòpic van poder identificar el lloc d'on venien aquests elements.

Els resultats indiquen que la mel de Vancouver no té concentracions importants de metalls i es pot consumir amb total seguretat, però que se'n troben quantitats més elevades a mesura que ens acostem al centre i que les zones on se'n generen més tenen molt de trànsit, alta densitat de població i activitats industrials.

Un abellar a la UAB

Pocs dies abans del Dia Mundial de les Abelles la Universitat Autònoma de Barcelona va inaugurar el projecte UABee. Es tracta d'un abellar experimental per fer investigació, demostracions i docència sobre l'apicultura i la biologia de les abelles.

A l'UABee es faran visites per introduir-se en aquests temes, cursos per a universitaris i professionals del sector i recerca sobre l'apicultura i la biologia de les abelles. Està constituït per 6 ruscs destinats a allotjar colònies estàndard. La recerca anirà orientada sobretot a la metabolòmica, els processos químics que tenen lloc a l'interior de les cèl·lules dels organismes de les abelles.

El projecte implicarà departaments molt diversos. S'investigarà el control de l'activitat del rusc mitjançant sensors de temperatura i d'activitat i la seva relació amb els valors climàtics, en col·laboració amb el Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics de la UAB i amb la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

La #UAB estrena un abellar experimental, únic a #Catalunya, que permetrà investigar per què moren les abelles ➡ https://t.co/BpHQxDfrO4 #UABee #recercaUAB @recercat pic.twitter.com/oTfuQSNIHG

— Universitat Autònoma de Barcelona (@UABBarcelona) 14 de maig de 2019