El dèficit fiscal amb l'Estat s'enfila fins als 20.000 milions, segons el govern

Davant la negativa del govern espanyol d'actualitzar les dades que permeten calcular les balances fiscals, el govern català ha optat per fer-ne una estimació pròpia.

Segons aquesta aproximació, l'any 2019 la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic de l'Estat s'hauria situat en els 20.196 milions d'euros, l'equivalent al 8,5% del PIB català, segons la metodologia del flux monetari, la que té en compte on es realitza efectivament cada despesa i que, segons el govern català és el més objectiu.

Pel mètode de càrrega -benefici-, el que té en compte els potencials beneficiaris d'una determinada inversió, encara que no es materialitzi a Catalunya (com ara en defensa o al Museu del Prado), el dèficit fiscal se situaria en els 14.556 milions d'euros, un 6,1% del PIB.

Giró denuncia el "maltractament sistèmic, endèmic i deslleial"

L'augment del dèficit s'ha produït perquè els ingressos aportats a través dels impostos que paguen els catalans han estat més grans, mentre que el que l'Estat ha destinat a Catalunya s'han mantingut en el mateix nivell.

Segons el conseller d'Economia. Jaume Giró, que ha presentat l'estudi, el dèficit fiscal és una mostra del "maltractament sistèmic, endèmic i deslleial" del qual és objecte Catalunya. Giró ha recordat que la mitjana del dèficit fiscal dels últims 33 anys se situa al voltant del 8% i que això obliga a generar dèficit pressupostari i recórrer a l'endeutament per mantenir l'actual nivell dels serveis públics. 

"Si Catalunya pogués disposar, com disposen el País Basc i Navarra, dels seus impostos, Catalunya podria invertir gairebé 2.700 euros addicionals per ciutadà i any."

Per calcular la balança el govern català ha tingut en compte els diferents ingressos i despeses de la Seguretat Social, així com la inversió executada per l'Estat a Catalunya i els ingressos i despeses territorialitzades.

Davant la falta de dades, una part, però, s'ha hagut d'estimar, assumint que la despesa territorialitzada segueix el mateix patró dels anys precedents.

Per certificar la validesa dels càlculs, el govern català ha demanat l'opinió de tres experts en la matèria: Núria Bosch, catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona; Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, i Marta Espasa, actual secretària d'Hisenda, que han avalat els càlculs fets pel departament.

Des de l'any 2016 el govern espanyol no ha enviat a la Generalitat les dades necessàries per calcular les balances fiscals. El conseller Giró assegura haver-les demanat en dues ocasions directament a la ministra. Però la responsable d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ja ha deixat clar que no vol obrir aquest meló, segons afirma, per evitar retrets entre comunitats.

El conseller Giró ha demanat al PSC que l'ajudi a convèncer la ministra. Però a les portes de diverses cites electorals, i amb el model de finançament pendent de revisar, res fa pensar que canviï d'opinió.