El delta de l'Ebre, a l'espera de solucions dos anys després del Gloria
El Pla de Protecció presentat pel Ministeri de Transició Ecològica ha rebut crítiques d'ajuntaments, arrossaires i del Moviment de Lluita pel Delta de l'Ebre
Aquest hivern els camions carregats de sal marina poden circular relativament tranquils per la barra del Trabucador, però l'estat d'aquest camí de sorra que comunica el delta de l'Ebre amb la punta de la Banya és molt fràgil i pot trencar-se amb l'arribada de qualsevol temporal.
La barra no ha recuperat ni l'amplada ni l'alçada que tenia abans de la tempesta Gloria i els trencaments han estat continuats des de llavors. Això compromet l'activitat de l'empresa salinera que hi ha a la punta de la Banya perquè no pot garantir la continuïtat del transport de sal, interromput diverses vegades en els últims dos anys. Manel Salvadó, gerent d'Infosa, l'empresa que gestiona les històriques salines de la punta de la Banya, diu que han d'estar sempre "amb l'ai al cor, controlant el temps" perquè la barra ha quedat molt afeblida:
"Aquest hivern hem tingut sort i de moment no hem tingut cap temporal gran però després del Gloria la barra va quedar molt afeblida i totes les actuacions que s'hi han fet han estat insuficients per consolidar-la i donar-li certa consistència. Sempre estàs amb l'ai al cor, controlant el temps i veient què pot passar".
Com que l'estat de la barra des del Gloria no permet garantir la continuïtat de la comunicació terrestre, l'empresa salinera ha projectat la construcció d'un moll per treure la sal per via marítima. El projecte però ha topat amb l'oposició d'entitats ecologistes i amb un primer informe desfavorable per part del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Infosa adverteix que si no poden garantir l'abastiment als clients hauran de plegar i això pot tenir un gran impacte mediambiental perquè múltiples espècies, com el flamenc, nien a les basses que gestiona l'empresa per produir la sal.
Altres punts del Delta tampoc s'han recuperat del Gloria
Després d'aquell temporal van recular les platges de la Marquesa, l'illa de Buda o la Bassa de l'Arena. La de l'Arenal, a l'Ampolla, ha desaparegut totalment i el mar amenaça ara el passeig. Després del temporal, el Ministeri per a la Transició Ecològica va fer diverses intervencions d'emergència per reparar els principals trencaments i ara tramita un projecte de moviment de sorres per reforçar diversos trams de litoral, però encara s'està acabant de tramitar i no és clar que es pugui executar aquest hivern, davant la impaciència dels habitants del Delta.
"Després de dos anys, les zones fràgils del Delta continuen igual. La classe política s'omple la boca dient que fan estudis però amb estudis no se soluciona res", diu Toni Domingo, portaveu del Moviment de Lluita pel Delta de l'Ebre.
Rafa Sánchez, director tècnic de la Taula de Consens del Delta, que agrupa ajuntaments i comunitats de regants, diu que des del Gloria viuen "una situació d'extrema vulnerabilitat":
"El Gloria va ser un punt d'inflexió. Va ser la tempesta més gran patida al Delta. Des de llavors vivim en una situació d'extrema vulnerabilitat. Tempestes d'intensitat baixa poden trencar de nou la barra del Trabucador i amenaçar els arrossars de la zona nord. Per això és tan important aquesta actuació prevista del ministeri, per tal d'enfortir els punts més dèbils."
El temporal Gloria va posar en evidència la fragilitat del delta de l'Ebre davant l'emergència climàtica. Les onades van sobrepassar les platges del Delta i l'aigua del mar va arribar a inundar més de 2.000 hectàrees d'arrossars. Les onades també van danyar camins, estacions de bombeig i desenes de muscleres. El Ministeri de Transició Ecològica va comprometre's a dur a terme un pla de protecció per adaptar el Delta a les amenaces de l'escalfament global.
Crítiques al Pla de Protecció del ministeri
Fa un any va presentar el document, però ha topat amb moltes crítiques. Ajuntaments, arrossaires i el Moviment de Lluita pel Delta de l'Ebre s'oposen frontalment a la proposta de renaturalitzar una franja litoral d'uns 500 metres d'amplada que obligaria a deixar de cultivar centenars d'hectàrees d'arròs. Exigeixen en canvi mesures més contundents per conservar l'actual línia de costa, com l'aportació de sorres marines mitjançant dragatges del fons del mar. La Plataforma en Defensa de l'Ebre i la Campanya pels Sediments han reclamat una aposta més decidida per fer arribar fins al Delta els sediments que queden retinguts als embassaments repartits per la conca de l'Ebre.
"S'ha de tindre ben clar que el Delta té un teixit socioeconòmic. Hi viu gent i esta gent s'ha d'escoltar i s'ha de tindre molt present el futur que es vol donar a estes persones. Que mos ajuden a tenir un futur digne i que no mos calgue anar-mo'n de casa nostra", reclama Toni Domingo, portaveu del Moviment de Lluita pel Delta de l'Ebre.
El director tècnic de la Taula de Consens, Rafa Sánchez, considera que "cal aportar sorres addicionals per recuperar part del que hem perdut i cal fer-ho amb dragues marines. Ara per ara hi ha encara una distància molt llarga amb el ministeri però confiem que puguem arribar a un punt de consens."
El pla s'ha d'aprovar definitivament aquest any i caldrà veure si s'escolten les nombroses al·legacions presentades des del delta de l'Ebre.
