El desgavell del cronograma dels 511 testimonis al judici del procés

En el judici del procés han de declarar 511 testimonis. En les 5 setmanes que portem n'han declarat 62. Per tant, encara en queden 449. El cronograma del jutge Manuel Marchena va canviant habitualment.

Aquesta manca de previsió i planificació provoca, entre altres situacions, moltes dificultats per preparar els interrogatoris, i una disparitat en les sessions: algunes de molt llargues i altres de molt curtes. Ara només hi ha previsió de dates i hores fins al 28 de març.

Desgavell d'hores de durada de cada sessió

D'aquesta manera, el 20 de febrer la sessió del judici va durar 9 hores i 45 minuts. Van declarar Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó, quatre dels acusats. El 12 de març, la sessió del judici va ser de 20 minuts al matí i d'una hora i quart a la tarda. En teoria, havia de declarar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, però el tribunal el va canviar de dia.

És una petita mostra del desgavell que està provocant la falta d'una previsió general d'aquest judici. La norma és que primer declarin els de les acusacions, però amb la convocatòria d'eleccions per al 28 d'abril, el Tribunal va decidir convocar primer els polítics. Es van habilitar alguns dilluns del mes de març per no moure els testimonis ja citats. Però és una solució a mitges i, per exemple, a Mariano Rajoy també li van canviar el dia.

Per la durada d'alguns interrogatoris hi ha hagut molts canvis en les convocatòries dels testimonis. És el que es coneix com a cronograma, el cronograma de Manuel Marchena. De fet, de la falta d'una planificació a mitjà o llarg termini per part del Tribunal es van queixar oficialment les defenses.

No preveien la durada de les declaracions

Els diversos cronogrames no preveien quant podrien durar les declaracions. Per a la del major Trapero només es preveien 15 minuts i s'hi va estar 5 hores i mitja. Altres testimonis es poden acollir al dret a no declarar. N'hi ha que no es pot preveure que farà el testimoni i altres que ja se sap del cert que no respondran.

Un exemple de la controvèrsia que genera la falta de planificació és el d'Amadeu Altafaj, que viu a Brussel·les. La defensa va preguntar al tribunal si era necessari que Altafaj es desplacés a Madrid, però la resposta de Marchena va ser sorprenent: digui-li "el que vostè consideri oportú".

Sorpresa també quan dilluns 11 les obligacions d'alguns membres del Tribunal van fer acabar les declaracions a dos quarts d'una. Uns dies abans, dijous 7, es va ajornar el torn de les defenses en l'interrogatori del comissari Manuel Castellví, perquè s'havia determinat una hora final de la jornada.

El dimecres 13 havien de declarar dos testimonis per videoconferència perquè viuen a l'estranger. Van decidir venir en persona i declararan el dia 27. Tarda lliure. Gairebé impossible acabar el judici, com volia el president, abans del començament de la campanya de les generals.