El desgel de Groenlàndia farà pujar inevitablement el nivell del mar entre 1 i 4 pams

El desglaç del casquet de gel de Groenlàndia provocarà un augment mínim mitjà de 27,4 centímetres del nivell del mar, fem el que fem els propers anys per combatre l'escalfament global o sigui com sigui que evolucioni el clima. Això s'afegeix als 20 centímetres que ja ha pujat i és una dada molt preocupant, perquè, a part de ser una mitjana, que en alguns llocs serà superior i en d'altres inferior, les poblacions costaneres també tindran l'impacte de pujades puntuals per marees, tempestes i inundacions.

L'estudi, liderat per William Colgan, del Servei Geològic de Dinamarca i Groenlàndia, s'ha publicat a la revista Nature Climate Change.

La bona notícia és que, si bé no es pot calcular quan es produirà aquest augment, encara falta temps: els autors creuen que serà cap a finals d'aquest segle o potser a mitjans de l'altre. La notícia pèssima és que l'efecte ja no es pot aturar i que l'augment pot ser encara superior, segons com evolucionin les emissions de gasos d'hivernacle i el clima del planeta.

Les glaceres es troben en equilibri si la caiguda de neu a les muntanyes compensa la fusió que el gel experimenta més avall o quan arriba al mar. Les darreres dècades, l'augment de temperatura ha desequilibrat les glaceres i per això s'ha fos més gel del que després s'ha acumulat.

Els investigadors han calculat la quantitat de gel "compromès", és a dir, el que es fondrà segur perquè no hi haurà una compensació amb la neu que caigui. El procés pot durar dècades, però aquest gel es fondrà de totes totes.

Els seus càlculs indiquen que el gel compromès representa uns 120 bilions de tones. I que això provocarà un augment mitjà del nivell del mar de 27,4 centímetres, amb un possible error de 7 centímetres amunt o avall.

Pot ser encara superior

Això és més del doble del que s'havia previst fins ara i s'afegeix als 20 centímetres que ja ha pujat el nivell del mar. A més, els autors recorden que alguns anys la fusió del gel s'ha accelerat de forma molt important.

Posen com a exemple el 2012 i, en menor mesura, el 2019. Amb gaires anys com aquests, diuen, el nivell del mar pujaria fins a 78 centímetres. I això només arran dels gels de Groenlàndia, sense tenir en compte la fusió en altres llocs.

Tenint en compte les previsions sobre la temperatura mitjana, la probabilitat que això passi no és baixa. I Colgan alerta sobre la necessitat d'actuar-hi:

"La diferència entre 78 i 27 centímeters subratlla el que podem aconseguir implantant l'acord de París. Encara hi ha marge de maniobra per minimitzar els danys."

En un fil de Twitter publicat dilluns, l'ambientòleg Andreu Escrivà cridava l'atenció sobre aquestes dades. Tot i que 27 centímetres semblin poc, recordava que "uns 300 milions de persones viuen a menys de dos metres del nivell del mar".

Afegia que la pujada del nivell del mar ja és una realitat "per a milions de persones, que s'han vist desplaçades o que han hagut d'adaptar-se forçosament" i recordava que "els que menys han contribuït a l'escalfament pateixen un dels seus efectes més nocius".

També ressaltava l'amenaça que pesa sobre la gent que viu en zones costaneres de baixa elevació (ZCBE):

Escrivà concloïa el seu fill amb el que anomena "pla de retirada", per "adaptar-nos i fer tot el possible per evitar una inundació de proporcions bíbliques".