El desglaç de l'Àrtic multiplica per 10 les emissions de CO2 i accelera l'escalfament
L'augment de les temperatures està provocant el desglaç de zones del sòl costaner de l'Àrtic congelades gairebé permanentment, fenomen que comportarà multiplicar per 10 les emissions de CO2 procedents dels dipòsits de carboni protegits fins ara pel gel i accelerarà el canvi climàtic.
RedaccióActualitzat
L'augment de les temperatures està provocant el desglaç de zones del sòl costaner de l'Àrtic congelades gairebé permanentment, fenomen que comportarà multiplicar per 10 les emissions de CO2 procedents dels dipòsits de carboni protegits fins ara pel gel i accelerarà el canvi climàtic.
Un estudi fet per la Universitat d'Estocolm, al costat de científics d'altres països, entre ells de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3), indica que la pujada de les temperatures està produint la descongelació del permafrost (nom del sòl semipermanentment congelat) durant més temps a l'estiu i a més profunditat, activant així els dipòsits de carboni orgànic.
Aquesta investigació, que va fer el seu treball de camp a l'Àrtic Siberià, i els resultats del qual es publiquen avui en línia a Nature, apunta que l'alliberament del carboni àrtic, causada per la degradació i l'erosió degudes al desglaç podria arribar als 44 milions de tones l'any, quantitat deu vegades superior al que s'estimava amb anterioritat.
L'anàlisi indica que uns dos terços d'aquest carboni contingut en el permafrost, uns dipòsits que en alguns casos es remunten a fa 40.000 anys i que s'han mantingut inactius en estar congelats, s'anirà escapant a l'atmosfera en forma de CO2, un dels principals causants de l'efecte hivernacle, indica la investigadora de l'IC3 Laura Sánchez-García, coprimera autora de l'estudi.
Sánchez-García subratlla que el gel actuava com a "tap" o "nevera tancada" per evitar l'activació d'aquest carboni, i que aquestes alteracions cada vegada més ràpides provoquen un cercle viciós.
"Formes de carboni orgànic fins ara inactives s'estan emetent a l'atmosfera en forma de gasos d'efecte hivernacle que al seu torn provoquen més escalfament que alliberarà més carboni inactiu, una tendència que s'està veient és cada cop més gran", indica aquesta experta en el cicle del carboni orgànic a gran escala.
La regió costanera de l'Àrtic, on hi ha la meitat dels dipòsits planetaris de carboni orgànic terrestre (en una superfície equivalent a dues vegades Espanya i molt poc estudiada fins ara pel seu difícil accés), està patint un escalfament dues vegades més gran que la mitjana.
Encara que el ritme actual d'emissions de carboni al llarg de la costa nord-oest siberiana encara no està afectant de forma substancial els nivells de CO2 en l'atmosfera global, els treballs demostren que el procés està en marxa, remarquen els autors.
Per dur a terme l'estudi, un equip internacional d'investigadors es va embarcar el 2008 en una campanya oceanogràfica de gran envergadura en la qual van recollir mostres geoquímiques (sediments, permafrost, aigua, aire i material particulat) al llarg de 8.400 quilòmetres de la plataforma continental i l'anàlisi de les quals ha permès revisar concepcions sobre l'estat de conservació del carboni àrtic i el paper del seu flux en el clima.
El grup científic ha estimat la quantitat de carboni fòssil que acaba acumulant-se en el fons de l'oceà per la desestabilització tèrmica de les costes ja que, en contra del que es creia, l'erosió del Yedoma (tipus de sòl ric en gel i carboni orgànic) és la que aporta més proporció de carboni orgànic en els sediments marins de l'Àrtic
Un estudi fet per la Universitat d'Estocolm, al costat de científics d'altres països, entre ells de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3), indica que la pujada de les temperatures està produint la descongelació del permafrost (nom del sòl semipermanentment congelat) durant més temps a l'estiu i a més profunditat, activant així els dipòsits de carboni orgànic.
Aquesta investigació, que va fer el seu treball de camp a l'Àrtic Siberià, i els resultats del qual es publiquen avui en línia a Nature, apunta que l'alliberament del carboni àrtic, causada per la degradació i l'erosió degudes al desglaç podria arribar als 44 milions de tones l'any, quantitat deu vegades superior al que s'estimava amb anterioritat.
L'anàlisi indica que uns dos terços d'aquest carboni contingut en el permafrost, uns dipòsits que en alguns casos es remunten a fa 40.000 anys i que s'han mantingut inactius en estar congelats, s'anirà escapant a l'atmosfera en forma de CO2, un dels principals causants de l'efecte hivernacle, indica la investigadora de l'IC3 Laura Sánchez-García, coprimera autora de l'estudi.
Sánchez-García subratlla que el gel actuava com a "tap" o "nevera tancada" per evitar l'activació d'aquest carboni, i que aquestes alteracions cada vegada més ràpides provoquen un cercle viciós.
"Formes de carboni orgànic fins ara inactives s'estan emetent a l'atmosfera en forma de gasos d'efecte hivernacle que al seu torn provoquen més escalfament que alliberarà més carboni inactiu, una tendència que s'està veient és cada cop més gran", indica aquesta experta en el cicle del carboni orgànic a gran escala.
La regió costanera de l'Àrtic, on hi ha la meitat dels dipòsits planetaris de carboni orgànic terrestre (en una superfície equivalent a dues vegades Espanya i molt poc estudiada fins ara pel seu difícil accés), està patint un escalfament dues vegades més gran que la mitjana.
Encara que el ritme actual d'emissions de carboni al llarg de la costa nord-oest siberiana encara no està afectant de forma substancial els nivells de CO2 en l'atmosfera global, els treballs demostren que el procés està en marxa, remarquen els autors.
Per dur a terme l'estudi, un equip internacional d'investigadors es va embarcar el 2008 en una campanya oceanogràfica de gran envergadura en la qual van recollir mostres geoquímiques (sediments, permafrost, aigua, aire i material particulat) al llarg de 8.400 quilòmetres de la plataforma continental i l'anàlisi de les quals ha permès revisar concepcions sobre l'estat de conservació del carboni àrtic i el paper del seu flux en el clima.
El grup científic ha estimat la quantitat de carboni fòssil que acaba acumulant-se en el fons de l'oceà per la desestabilització tèrmica de les costes ja que, en contra del que es creia, l'erosió del Yedoma (tipus de sòl ric en gel i carboni orgànic) és la que aporta més proporció de carboni orgànic en els sediments marins de l'Àrtic
