El dia a dia de l'equip de funcionaris judicials que executa desnonaments
Formen la comissió especial de llançaments dels jutjats de Barcelona, acompanyen la comitiva judicial i, des de fa un any, afronten unes 30 execucions al dia
En el primer trimestre d'aquest any, a Catalunya s'han fet 2.400 desnonaments. Fa un any es va crear la comissió especial de llançaments als jutjats de Barcelona per agilitzar i coordinar millor els desnonaments amb serveis socials i Mossos d'Esquadra.
Acompanyar les comitives judicials que han d'executar desnonaments abans era una feina rotatòria que feien entre un centenar de funcionaris judicials, i un mes a l'any es dedicaven a això. Ara ho fan una vintena de voluntaris, i ho fan cada dia. Un equip de TV3 els ha seguit.
Preparació laboral i psicològica
Són les vuit del matí. L'Estela Bergel fa una reunió de seguiment amb el seu equip de la comissió especial de llançaments de Barcelona, la CEL, i els anima perquè no els afectin els crits i les pressions que aguanten gairebé diàriament.
"Quan ens ataquin, quan ens insultin, quan ens amenacin, nosaltres respirem. No ens estan atacant a nosaltres personalment, sinó que estan atacant una institució, un sistema, unes circumstàncies; nosaltres no en tenim la culpa."
Reben formació continuada per fer aquesta tasca de la millor manera possible i poder fer un seguiment més acurat dels casos.
L'Estela Bergel és la directora del servei d'actes de comunicació i execucions judicials de Barcelona, el SAC, dins el qual treballa aquesta comissió de llançaments. Ella va apostar per formar millor els funcionaris que feien aquesta feina.
"Vam pensar que era necessari tenir persones formades, amb coordinació de criteris, amb una actualització de lleis constant, on cada dia hi ha un nou reial decret, criteris de vulnerabilitat, i en cas que hi hagués suspensions, que coneguessin el cas inicial per fer un seguiment directe."
També fan sessions amb una psicòloga per donar-los eines per suportar la pressió i informar les famílies de la situació en uns moments tan durs. L'Estela lamenta que reben amenaces i insults, i que necessiten eines per no emportar-se a casa tota aquesta violència.
Cada dia, uns trenta desnonaments
Surten a les nou del matí de la Ciutat de la Justícia i en equips de dos es desplacen en taxi d'un desnonament a l'altre. Cada dia tenen una trentena de desnonaments a tot Barcelona, la majoria per impagament de lloguer. Els auxiliars de la comissió asseguren que la resolució judicial s'ha de complir tant sí com no, però tenen un petit marge de negociació.
És el cas d'un desnonament que han de fer al carrer Marina. Allà ens trobem un llogater que fa més d'un any que no paga per problemes a la feina, i aconsegueix dues setmanes de marge per trobar un altre pis.
El propietari, un particular, ens explica que li ha deixat molt de marge per intentar ajudar-lo, però que no ha complert mai els pagaments i que vol que hi entri un altre llogater.
Coordinació amb els serveis socials
Des de fa un any, la comissió de llançaments es coordina diàriament amb els serveis socials de Barcelona i la Sipho, el servei especial de mediació que té l'Ajuntament de Barcelona perquè la gent no es quedi al carrer i trobi una alternativa.
Bergel explica que abans aquesta comunicació era difícil i es feia sobre la marxa, i des de fa un any parlen diàriament amb els serveis socials i la Sipho de les famílies vulnerables que estan pendents de desnonar per veure si se'ls ha trobat allotjament. I en cas que encara no en tinguin, moltes vegades s'intenta posposar el llançament unes setmanes per tenir més marge de temps.
Però passat un segon o un tercer intent normalment el desnonament s'executa, i les alternatives de les famílies acostumen a ser pensions temporals, ja que les llistes d'espera per accedir a un pis de la taula d'emergències socials no paren de créixer, com lamenta la Judith Cobacho, directora del servei Sipho, de l'Ajuntament de Barcelona:
"Al final, ens agradi o no, hi ha un manament judicial i s'ha de complir. Hi som per ajudar al màxim les persones, però no sempre tenim els recursos que voldríem per reallotjar-los millor, perquè molts d'ells són en llistes d'espera molt llargues i han d'anar a un lloc provisional."
De tota manera, són conscients que amb la coordinació amb la justícia en els casos més vulnerables tothom hi surt guanyant, sobretot les famílies.
Plataformes veïnals i grans tenidors
Des de la comissió de llançaments lamenten, però, que en molts casos les plataformes veïnals els exigeixen aturar un desnonament perquè un gran tenidor no ha ofert un lloguer social a les famílies vulnerables. En algunes situacions també es coordinen amb els Mossos d'Esquadra per abordar actuacions on hi ha resistència.
L'Estela Bergel, la directora del SAC, assegura que els jutges no poden aturar un procediment si no hi ha aquest oferiment de lloguer, i que només el jutge o el propietari --si retira la demanda o arriba a un acord amb el llogater-- ho poden fer. Bergel diu que la nova llei catalana del març és inaplicable i que no els serveix per a res. Entre altres punts, perquè no hi ha una llista per reconèixer si un propietari és un gran tenidor, i en els casos que sí que ho poden verificar no hi ha un canal oficial entre el departament de sancions d'habitatge de la Generalitat i els jutjats de Barcelona.
La situació empitjorarà
Ara veuen amb preocupació el final del termini fixat pel reial decret que té en suspens molts desnonaments perquè la xifra actual ja és molt alta. L'any passat a la província de Barcelona se'n van fer 6.327, la meitat a Barcelona ciutat.
Està previst que a finals d'any s'acabi la moratòria, tot i que la directora del SAC confia que es prorrogui fins que hi hagi la nova llei d'habitatge que està preparant el govern espanyol.
Si no es prorroga veuen inviable que els serveis socials puguin reallotjar totes les famílies que es quedaran sense casa. La lletrada de justícia explica que no se'n podran fer més cada dia perquè són els funcionaris que són. "Veurem més casos i amb el mateix nombre de pisos socials. Què fem amb aquesta gent? Ens preocupa molt, molt", lamenta Bergel, que afegeix que veuran casos més greus, de famílies molt més vulnerables, sense cap alternativa d'habitatge.