El dia que ETA va plegar: les claus que van propiciar el cessament de l'activitat armada

El 20 d'octubre del 2011, un dijous, a les set del vespre, ETA va anunciar en un comunicat que deixava les armes. Ho feia tres dies després que l'hi demanés la Conferència Internacional de Pau reunida a Sant Sebastià i que l'esquerra abertzale l'apressés a iniciar un procés de pau. Era el final de més de cinquanta anys d'activitat terrorista que va causar 829 morts, segons les xifres del Ministeri de l'Interior.

La versió digital del diaris Gara i Berria publicaven el comunicat d'ETA i el vídeo de dos minuts i mig en què tres membres del grup el llegien. El text deia que ETA "fa una crida als governs d'Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte".

Afegia que "és temps de mirar el futur amb esperança i és temps també d'actuar amb responsabilitat i valentia. Per tot això ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada".

Un anunci esperat

Feia dies que s'especulava que el comunicat estava a punt de fer-se. El detonant de la decisió van ser les resolucions adoptades per la Conferència de Pau de Sant Sebastià, celebrada tres dies abans al Palau d'Aiete, i on van participar destacades figures internacionals expertes en conflictes armats.

Entre d'altres, l'exsecretari general de l'ONU i Premi Nobel de la Pau, Kofi Annan; l'exprimera ministra noruega, Gro Harlem Brundtland; el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, i l'exprimer ministre d'Irlanda, Bertie Ahern. Ahern va llegir les conclusions de la conferència, la primera de les quals demanava a ETA que fes una declaració pública de cessament definitiu de tota activitat armada.

Feia un any i mig de l'últim atemptat mortal d'ETA, un gendarme assassinat a França, a prop de París. En territori espanyol, els últims assassinats van ser dos guàrdies civils amb un cotxe bomba a Calvià el juliol del 2009. ETA havia declarat un alto el foc permanent a principis del 2011 i els últims mesos l'organització debatia el seu futur.

L'esquerra abertzale demanava la fi de la violència

La decisió no era improvisada. A la petició de la Conferència Internacional s'hi va afegir l'esquerra abertzale. Portaven anys demanant a ETA començar un procés de pau seguint el model d'Irlanda del Nord, i l'endemà de la conferència hi van tornar. Amb el seu líder Arnaldo Otegi a la presó, va ser Rufi Etxebarria qui va dir que "l'esquerra abertzale el que espera és una resposta positiva per part d'ETA a la interpel·lació que se li va fer ahir des de la Conferència Internacional".

El govern espanyol, presidit pel socialista Rodríguez Zapatero, havia mantingut contactes amb ETA però mai de manera pública, seguint l'exemple dels governs que el van precedir. El president va comparèixer només una hora després que el comunicat d'ETA es fes públic.

Va dir que l'anunci tenia una "importància transcendental" i va destacar la feina dels governs, els ministres de l'Interior i els cossos policials, a més de recordar les víctimes. "Visquem avui la legítima satisfacció per la victòria de la democràcia, de la llei i la raó. Una satisfacció tenyida pel record inoblidable del dolor causat per una violència que mai hauria d'haver-se produït."

El llavors cap de l'oposició, el popular Mariano Rajoy, primer de tot, també va recordar les víctimes i va afegir que "aquest és un pas molt important, però la tranquil·litat dels espanyols només serà completa quan es produeixi la dissolució irreversible d'ETA i el seu complet desmantellament".

Tot això passava en plena campanya de les eleccions generals i, al cap de dos mesos, Rajoy ja era l'inquilí de La Moncloa. Es va trobar amb una ETA que ja no feia atemptats, ni hi havia víctimes mortals, però ell i el seu partit van mantenir la mateixa política antiterrorista amb detencions i operacions policials. La que es va fer el 2013 contra el grup de suport als presos d'ETA Herrira, amb 18 detinguts, hauria pogut fer descarrilar el procés.

Tot i els entrebancs, la pacificació va anar avançant. El 2017 hi va haver l'entrega d'armes per part d'ETA, impulsada pel grup Artesans de la Pau i amb una Comissió Internacional de Verificació. El 3 de maig de 2018 va arribar l'últim comunicat d'ETA. El que deia que procedia al "desmantellament total del conjunt de les seves estructures" i "al final de la seva trajectòria i la seva activitat política".

L'endemà es va certificar el final del grup terrorista en un acte públic i multitudinari al País Basc francès. No hi van anar representants de cap dels governs implicats: ni l'espanyol, ni el francès, ni el basc, ni el navarrès.