El dilema al Departament d'Interior: 2 candidats per a una nova plaça de major

Que si plou, que si fa sol. És la conversa entre el comissari en cap, Eduard Sallent, i la comissària de la Regió Policial Central, Alícia Moriana. O bé per la presència de les càmeres o bé perquè en aquell moment no tenien res per dir-se, parlaven del temps, tema recurrent per evitar un llarg silenci que sempre comporta incomoditat.

Tal com marca el protocol, la comissària va anar a rebre el comissari en cap -el seu superior jeràrquic- en l'acte oficial del Dia de les Esquadres. L'han celebrat en un escenari de pau, on també hi ha el monestir medieval de Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages. Es podria dir que ara són dos rivals, perquè tots dos opten a la nova plaça de major del cos de Mossos d'Esquadra que el Departament d'Interior va publicar al Diari Oficial dies després que el president Aragonès anunciés les eleccions del 12 de maig i, per tant, el final de la legislatura.

El de major és el rang policial més alt. Ara només l'ostenta el major Josep Lluís Trapero, a qui la conselleria va apartar de la Prefectura i de qualsevol lloc de comandament operatiu. I en esta conjuntura, Interior en vol crear un altre; tot i que a l'inici de la legislatura defugien de la idoneïtat d'este rang i explicaven que el cos de Mossos d'Esquadra ha de tenir lideratges corals -d'equip-, no personalitzats.

Fora dels moments protocol·laris, diferents comandaments aprofitaven per saludar-se i conversar de forma distesa mentre esperaven l'arribada del director general de la Policia, Pere Ferrer.

La nova plaça, Interior l'ha pensada per a l'actual cap del cos, Eduard Sallent. És un rang de lliure designació, a criteri dels responsables polítics. És un lloc de confiança que en este cas es farà efectiu o bé a tocar de les eleccions o bé amb els resultats ja coneguts.

I va ser precisament este punt, el moment en què es convoca, un dels que va provocar que alguns sindicats portessin el cas a la justícia. La USPAC i dos sindicats de FEPOL ho han entrat al jutjat contenciós administratiu.

En la causa de FEPOL, la jutgessa ha demanat a Interior que aporti informació sobre la convocatòria i el procediment. Imma Viudes, portaveu del sindicat, explica per què el cas l'han dut als jutjats: "Pel moment en què ha estat convocada la plaça, per l'opacitat del procés i pel fet que es doni per descomptat ja qui serà el major, que és un extrem que al final perjudica el mateix candidat." En relació amb el procediment presentat per la USPAC, explica el portaveu Albert Palacios que el jutjat encara no ha pres cap decisió.

La comissària Alícia Moriana es va presentar a l'oferiment a l'últim moment. Una dona. Explica que ho ha fet com un acte de responsabilitat i coherència, que compleix els requisits i fa valer el seu currículum i trajectòria dins del cos. El comissari en cap prefereix no pronunciar-se. La decisió, però, ha posat pressió a Interior i nervis a la Prefectura; encara que de portes enfora es vulgui fer veure que no, que s'hi podia presentar qui volgués i que estava oberta a tots els comissaris. La nova conjuntura inquieta.

Des de l'inici de la legislatura, que des d'Interior s'ha utilitzat el feminisme com a bandera. El conseller, el 2021, ja declarava públicament: "Ens calen més dones policies, a la base i als comandaments" i assegurava que era un compromís del govern i del president. I el Pla d'Igualtat que van aprovar per als Mossos d'Esquadra també posa per escrit diverses mesures per incentivar i garantir que les dones ascendeixin, que tinguin quotes de poder.

La realitat, però, és que amb esta legislatura, la cúpula d'Interior ha canviat dos vegades el cap del cos de Mossos d'Esquadra i en cap de les dos ocasions ha triat cap dona. Quan van apartar el major Trapero, Interior va triar el comissari Josep Maria Estela, defensaven una prefectura coral en què també hi havia el comissari Eduard Sallent i la intendenta Rosa Bosch. A la presentació de la nova cúpula policial, la situació a l'escenari de la intendenta ja feia evident que tenia menys galons i, per tant, menys poder de decisió que la resta. Interior no va considerar oportú llavors triar cap de les tres comissàries per ocupar alguna de les places de més poder dins dels Mossos.

Nou mesos després van fer fora el comissari Josep Maria Estela. L'argument que va donar públicament el director general és que Estela no acatava els criteris de feminització a l'hora d'ascendir a rang de comissàries diverses dones. Veus de dins del cos consideren que aquest no era el problema d'Estela, sinó no acceptar que qui comandés el cos fos el comissari Sallent des de l'ombra. La decisió del conseller d'apartar-lo no va agradar dins del cos de Mossos d'Esquadra, per les formes. Finalment, s'havien posat sobre la taula unes cartes que ja intuïen.

Interior no es pronuncia sobre els tempos, sobre si decidirà qui ascendeix a major abans de les eleccions o després. Però amb les eleccions a tocar, el cas als jutjats i amb una dona com a candidata, la decisió ni serà tan fàcil ni passarà desapercebuda.

Si hi ha una pregunta que inquieta la Direcció General de la Policia és: què en diu el president?, de com i quan s'ha fet la convocatòria i de quina decisió es prendrà i quan. Com marca la llei de la policia, qui té el comandament suprem del cos de Mossos d'Esquadra és el govern de la Generalitat per mitjà del seu president, que és qui, en última instància, ha de decidir a qui vol donar la confiança d'atorgar el màxim rang del cos policial i dotar-lo de càrrec.