El dilema de Trump amb el canvi climàtic i l'Acord de París

La promesa electoral de treure els Estats Units de l'Acord de París contra el canvi climàtic era un ferm desig de Donald Trump, però fer-lo efectiu tindrà un enorme ventall d'efectes polítics, geoestratègics i també econòmics.

Controls de seguiment i finançament internacional

A la Cimera del Clima celebrada a París el desembre del 2015, a més de l'acord per limitar les emissions per mitigar l'escalfament planetari, els 195 països signants van acordar assignar 89.000 milions d'euros per finançar-ho.

També van fixar un calendari de seguiment dels acords presos, amb controls voluntaris el 2018 i obligatoris a partir del 2023. Compromisos considerables que es convertiran en paper mullat pels Estats Units, un dels països més responsables de l'escalfament, amb un 15% de les emissions totals.

Pèrdua de credibilitat i de lideratge

D'una banda, desdir-se d'un acord d'aquest calibre posa en qüestió la capacitat de compromís dels Estats Units. Ja hi ha analistes polítics que es pregunten què pot passar en futures negociacions de tractats internacionals, és a dir, quina credibilitat i confiança pot generar un país amb un precedent com aquest.

És una decisió que, a més, pot suposar la pèrdua del lideratge dels EUA en el desenvolupament d'energies renovables i tecnologies netes i cedir-lo a la Xina. Perquè l'acord contra el canvi climàtic signat a París el 2015 comporta finançar el desenvolupament d'energies i tecnologies netes, no contaminants.

Apostar per un sector econòmic en decadència

Sortint de l'acord del clima, Trump satisfa bona part del seu electorat, de mentalitat conservadora i radicada en estats amb indústries tradicionals, entre les quals hi ha les relacionades amb les energies fòssils.

De manera que vol protegir aquests sectors econòmics, però deixarà de banda totes les indústries noves, dedicades a desenvolupar energies renovables i economia neta. I aquest és un sector en creixement als Estats Units, i que depèn, en bona part, del finançament públic.

És el cas d'una de les empreses de moda, Tesla, dedicada a la fabricació de cotxes elèctrics, a més d'altres línies d'energia renovable. Precisament, el responsable d'aquesta empresa, Elon Musk, era assessor de Donald Trump i, abans de confirmar-se la decisió de Trump, ja va anunciar que ho deixaria si decidia retirar els EUA de l'Acord de París.

Don't know which way Paris will go, but I've done all I can to advise directly to POTUS, through others in WH & via councils, that we remain

— Elon Musk (@elonmusk) 31 de maig de 2017

Revertir el compromís d'altres països

La sortida dels EUA de l'Acord de París pot comportar també que països amb molt de pes, com l'Índia, Indonèsia o Malàisia, es plantegin desdir-se del compromís. I és que aquests, i molts altres, s'hi van afegir amb poc convenciment, i els resultaria relativament fàcil fer el mateix després que Trump hagi obert el camí.

De moment les accions de les companyies de carbó dels Estats Units estan caient. Els mercats financers, avançant-se a la decisió de Trump, temen que una reacció internacional en contra els faci perdre perspectives de futur.

La soledat de Trump

Amb aquest panorama al davant, és evident que Trump no ha pres la decisió tot sol. En primer lloc, molt a prop seu hi tenia algú amb molta influència que el pressionava perquè no ho fes: la seva pròpia filla, Ivanka Trump. No és l'única partidària de canviar l'economia per mitigar el canvi climàtic.

A banda d'aquesta influència, és sabut que dins de la seva administració hi ha molts negacionistes del canvi climàtic. Aquests, igual que el mateix Trump, creuen que és una farsa inventada per afavorir la Xina. Finalment han estat els que s'han sortit amb la seva.

Després de vuit anys de polítiques contra el canvi climàtic impulsades per l'administració Obama i de tot de nous sectors econòmics que han crescut gràcies a aquestes polítiques, la decisió de Trump difícilment podrà basar-se únicament en la seva opinió personal.