El discutit paper del rei i el govern del Marroc després del terratrèmol
En la gestió de la catàstrofe, les primeres hores són crucials, i crida l'atenció la lentitud en la reacció de l'administració marroquina
Rescatar els possibles supervivents sota la runa és la prioritat absoluta després d'un terratrèmol. Nombrosos països han posat a disposició del Marroc els seus equips especialitzats en aquesta funció. Però la falta d'agilitat de les autoritats marroquines per autoritzar-ne l'entrada sembla ignorar el compte enrere per salvar vides.
Cap país està preparat per fer front exclusivament amb els seus mitjans a una catàstrofe de les dimensions del terratrèmol de divendres. El Marroc tampoc. Però passa el temps i la sensació que l'administració reacciona lentament i de manera insuficient es generalitza.
La clau principal la trobem en el model de govern marroquí, basat en un esquema piramidal, en què tot depèn del rei. Mohamed VI controla tots els poders de l'Estat, inclòs l'executiu. I difícilment es mou res en el govern si el monarca no ho autoritza.
Es dona la circumstància que, des de l'1 de setembre, el rei estava oficialment en un nou període de vacances a França, on passa llargues temporades.
El terratrèmol va passar poc després de les onze de la nit, hora local. I fins a les sis de l'endemà al vespre --19 hores més tard-- no es va informar que Mohamed VI havia tornat al Marroc i havia reunit un comitè interministerial, per posar en marxa mesures d'emergència.
Però des de llavors no hi ha hagut compareixences dels ministres implicats, ni presència de responsables polítics en els llocs més afectats, ni ha explicat ningú quin és el full de ruta per fer front a la situació.
El govern de Mohamed VI ja va rebre crítiques el 2004, amb motiu del terratrèmol d'Al-Hoceima, amb centenars de morts. La falta de reacció de l'administració, l'absència del rei els primers dies i la corrupció en la distribució de les ajudes internacionals van propiciar algun intent de protesta.
Avui, el malestar podria expressar-se amb més intensitat, gràcies al paper de les xarxes socials, on es troben les úniques veus crítiques amb el règim, donat que els mitjans de comunicació tradicionals són oficialistes o estan controlats pel poder.
Hi ha youtubers que no s'amaguen de qüestionar si un monarca que passa la meitat de l'any fora del país, envoltat d'un cercle d'amistats molt reduït, pot dur a terme correctament les seves funcions.
Amb tot, el rei compta amb un suport social molt generalitzat. I vaticinar que hi pugui haver moviments que el posin en perill seria massa aventurat. Només cal fixar-se en el precedent de Turquia, on el mes de febrer hi va haver un dels pitjors terratrèmols de la seva història i el president Recep Tayyip Erdogan no només no va sortir perjudicat de la discutida reacció de la seva administració, sinó que va aconseguir imposar-se en les eleccions presidencials tres mesos més tard.
