El doble de rescats de muntanya que fa 10 anys: el mapa dels llocs amb més incidències
La popularitat de les activitats a l'aire lliure i la falta d'experiència dels excursionistes expliquen l'increment dels serveis d'emergències, sobretot durant els mesos d'estiu
Els rescats al medi natural s'han doblat en 10 anys. La popularitat de les activitats esportives a l'aire lliure no para de créixer, i també les actuacions dels serveis d'emergències, tant a alta muntanya com a la costa.
Des de principis d'any, els Bombers ja han fet 1.904 actuacions en entorns naturals. Una xifra que, a les acaballes del 2024, s'acosta al rècord anual del 2023, en què es va arribar a 2.152 rescats, segons dades del cos de Bombers de la Generalitat.
L'evolució d'aquest tipus d'operacions d'emergència ha estat creixent des del 2010, en què el nombre de rescats no superava el miler. Però, sobretot després de la pandèmia, els avisos al 112 per emergències a la muntanya s'han disparat.
En els últims 15 anys, hi ha hagut 21.300 rescats i 148 morts per accidents a la natura. Precisament, aquest mateix dissabte, 28 de desembre, ha mort una persona a l'Alta Ribagorça en un accident de muntanya. És la catorzena víctima d'aquest 2024.
L'any de la pandèmia, el 2020, va ser el que va acumular més morts, amb 19.
Tres dels últims cinc anys encapçalen el rànquing de morts en accidents a la muntanya:
Les èpoques de vacances concentren més accidents
L'afluència de visitants a zones turístiques i el fet que cada vegada més gent practiqui esports com l'alpinisme, el senderisme, el ciclisme de muntanya o els esports de neu expliquen en bona part la tendència a l'alça dels rescats.
El cap del Grup d'Actuacions Especials (GRAE), Oriol Vilalta, ho atribueix al fet que "hi ha molta més gent al medi natural", però també que "la base de coneixement sobre la muntanya ha minvat".
Bona prova d'això és que les operacions de rescat incrementen substancialment a l'estiu, coincidint amb els mesos de vacances:
Per fer front al repunt de les trucades al 112, els Bombers han augmentat el nombre de rescatadors i els recursos materials.
Punts negres: del Pirineu als camins de ronda
La comarca amb més serveis per part dels Bombers és la Vall d'Aran, amb més de 1.300 rescats des de 2010, més d'un 6% del total de les actuacions. La segueixen el Ripollès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, totes tres amb més de 1.200 rescats en 15 anys.
Per municipis, Naut Aran és el que n'acumula més en el període analitzat: supera els 800 en 15 anys. Queralbs, terme municipal on està situada la Vall de Núria, és el segon, amb més de 450.
Aquests municipis i comarques coincideixen amb els punts negres detectats pel GRAE, segons explica Oriol Vilalta:
"El Parc Nacional d'Aigüestortes és un dels punts de més afluència i amb un volum més alt de serveis. També el Pedraforca, el Cadí, la zona de Núria i el Pirineu Oriental, el Montseny, Montserrat i els camins de ronda, sobretot a la Costa Brava."
Una altra zona on es preveu que augmentin els incidents i els rescats és al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, on creix el turisme vinculat a la natura i a activitats com l'escalada.
En el mapa següent podeu consultar el nombre d'emergències per municipis en els darrers 15 anys:
Cal tenir en compte que les dades ofertes pel Departament d'Interior no inclouen els rescats realitzats pels Bombers de Barcelona, que depenen de l'Ajuntament.
El desconeixement, el principal factor de risc
Esports d'aventura, com el parapent, l'escalada i l'esquí de muntanya, acumulen moltes trucades al 112, tot i que, en aquests casos, els esportistes acostumen a anar ben equipats i a tenir un coneixement elevat de l'entorn.
La major part de les incidències són d'excursionistes inexperts. El motiu més habitual de les trucades d'emergències són fractures en extremitats, lesions que no són greus, però poden comportar operacions de rescat complicades.
Per prevenir-ho, el cap dels GRAE fa una sèrie de recomanacions:
"El primer que ens hem de preguntar és si som capaços de renunciar a l'activitat si la muntanya i la meteorologia decideixen que no és el dia. També t'has de conèixer a tu mateix, la ruta i explicar a algú on aniràs."
"Ningú ha de tenir por de trucar al 112 per un rescat", apunta Oriol Vilalta, que recorda que el servei està actiu les 24 hores al dia i els 365 dies de l'any.
No obstant, en alguns casos provocats per actituds negligents --quan s'accedeix a una zona prohibida, es fa una activitat sense el material imprescindible o es truca al 112 sense un motiu justificat--, els rescats s'han de pagar segons el que preveu la llei de taxes de la Generalitat.
Emergències més enllà dels rescats de muntanya
Els rescats de muntanya són el tipus d'actuació més habitual i representen més del 60% dels serveis d'emergències dels Bombers al medi natural.
Però els Bombers també duen a terme altres tasques, com ara la cerca de persones perdudes o desaparegudes.
Els rescats en medis aquàtics, com el mar, rius i llacs, representen més d'un 10% del total.
Les emergències al mar acostumen a estar relacionades amb dues casuístiques. D'una banda, els banys matiners, en què la baixa temperatura de l'aigua pot provocar defalliments. De l'altra, els rescats nocturns, vinculats a l'oci i la falta de percepció sobre l'onatge i les condicions del mar.
Als llacs i rius, molt concorreguts a l'estiu per les altes temperatures, els corrents d'aigua poden ser un focus de risc. En aquest cas, els Bombers recomanen que només ens banyem si som nedadors experts i anem equipats amb elements de flotació.
