El Drac, al rescat: la Xina confia en els bons auguris de l'animal per a l'any nou

La República Popular ja no és aquell lloc venerat per Occident on tot anava sempre a millor i s'hi feien grans negocis. Ara és un rival i com a economia més madura fa front a greus desafiaments com la crisi immobiliària o l'envelliment. El Drac ve al rescat... és un animal molt positiu en el zodíac xinès, amb poder i força.

El paisatge d'aquests dies a Pequín és radicalment diferent de la resta de l'any. Carrers foscos i en silenci al vespre, buits. Les botigues tancades, amb el cartell de "tornem d'aquí a uns dies". Som a la Festa de la Primavera, el Chun Jie, que és com es coneix aquí l'Any Nou lunar.

És el període de vacances anuals per excel·lència. Els treballadors, les famílies, marxen a les seves províncies d'origen per al gran retrobament amb els avis. Es calcula que hi haurà en tot aquest període uns 9.000 milions de desplaçaments. És la tradició.

Però els temps canvien. La Chen Lan té 28 anys, va estudiar robòtica i els últims anys ha treballat a Pequín en una tecnològica. Bon sou i major exigència d'horaris.

Amb l'Any del Drac, en comptes d'anar al poble o la seva ciutat d'origen, són els seus pares que venen a veure-la. Passa amb ells aquests dies a la capital i després de festes tornaran junts a Sichuan, on l'empresa li ha trobat un lloc de treball menys estressant.

"Penso que l'índex de felicitat en la meva vida serà més alt. Puc renunciar als salaris alts de Pequín i a algunes oportunitats millors, no es pot tenir tot," assegura la Chen Lan en una conversa distesa al sud de la capital, en un centre comercial on les famílies han estat fent les últimes compres per l'Any Nou, inclosos els jocs de papers vermells que decoren les portes de les cases xineses durant aquestes festivitats.

La Chen creu que la majoria de gent que marxa de Pequín no és perquè vulgui una vida més allunyada del bullici de la gran ciutat, si no que senzillament no arriben a final de mes:

"No pots assumir els alts preus de l'habitatge, els salaris no estan a l'alçada".

Els lloguers són estratosfèrics i la dificultat per aconseguir la residència a Pequín forcen molts treballadors i professionals --població flotant vinguda d'altres ciutats i províncies-- a marxar-ne.
 

De la pandèmia a l'economia

Aquest és el primer any nou xinès totalment lliure de pandèmia. L'any passat, el del Conill, ja no hi havia restriccions de la política covid zero, però la Xina estava travessant la pitjor onada de contagis i la mort de molta gent gran, la més dèbil, encara que es tractés de la variant òmicron, menys letal.

Enguany, que ja s'estan batent rècords de viatges de vacances dins i fora de la Xina, la incertesa principal prové de l'economia, per l'elevat atur juvenil, la crisi immobiliària, la recent caiguda de la borsa de Hong Kong o la persistent deflació, que aquest gener ha deixat el retrocés més gran de preus en gairebé 15 anys.

Amb tot, les famílies xineses esperen que les coses vagin a millor. La Zhao Yong, que treballa al sector tecnològic, marxava a final de setmana a la seva província de Henan, veient com perdia diners amb la seva inversió en borsa:

"Hi he fet un cop d'ull i està tot congelat. És trist, hi vaig invertir diners. De tota manera, penso que després de l'Any Nou hi entraran fons estrangers i tot s'obrirà. Encara soc força optimista".

El Liang estudia a Pequín i ara ha tornat pel Cap d'Any xinès a la seva província de Shaanxi. Creu que les coses milloraran: "penso que, sobretot en tecnologia i les indústries d'alt valor afegit, encara necessiten un millor desenvolupament", assegura.

La perspectiva a millor també té a veure amb les polítiques del govern xinès, que està introduint estímuls, entre altres facilitar que els bancs prestin més i incentivar així el consum.

De fet, l'objectiu de creixement anual, que el govern marca al març, serà per aquest 2024 d'un 5%, com el 2023, segons preveuen els analistes. Però una cosa són les xifres macro i l'altra la realitat de l'economia a peu de carrer.

Els comentaris sorneguers acompanyen les històries d'esforç recompensat amb èxit que es difonen des dels mitjans del règim, un immens aparell de propaganda que ho abasta tot, diaris, ràdio, televisió i xarxes socials.

Per exemple, la noia que va renunciar a la feina a la ciutat per tornar al poble a muntar una botiga de pa xinès. "Ara tenim dues botigues, aprofito que soc jove, l'any que ve en vull obrir cinc," assegura la fornera Chen Sixuan en un vídeo a l'equivalent de TikTok.

Encara més improbable, la del repartidor endeutat que ara és milionari en iuans. "Treballo 18 hores diàries, tres anys seguits, sense descansar cap dia", assegura el Chen Si. Els comentaris li responen: "treballes 18 hores diàries i no fas ulleres? Jo soc repartidor, penseu que m'ho puc creure això?"

La Gala d'Any Nou de la televisió xinesa, que veuen centenars de milions de famílies xineses després de sopar fins a la mitjanit, és un altre exemple de la gran distància que hi ha entre la vida real i l'exaltació de la bellesa i les potencialitats de la Xina.
 

El Drac al rescat

Potser l'economia xinesa no passa pel seu millor moment, o està perdent dinamisme si es compara amb els últims 40 anys en què el país ha passat de la pobresa a ser el segon PIB mundial.

Però si hi ha un animal preferit dels dotze del zodíac xinès per les seves bondats i personalitat és el Drac.

No és l'equivalent de la fera ferotge que mata Sant Jordi. En la mitologia xinesa és un animal benefactor, amb poder, força i saviesa, identificat al cel i a l'emperador.

Els nascuts en un any del Drac són, diu la creença popular, intel·ligents, eloqüents, tenen encant i les coses els van bé a la vida, en general. Per tot plegat, els anys del Drac són dels més apreciats per tenir criatures, cosa que fa bona falta a una societat xinesa que envelleix ràpidament.

La Mu Ye és de la província de Shandong. Aquests dies visita Pequín amb el seu marit i la seva filla de sis anys. A la pregunta de si vol tenir més criatures, se li escapa el gest espontani de negació.  

"De moment no, ja està bé així amb una criatura". A la Mucheng, la seva filla, que no se li escapa res, assegura que la seva mare estaria molt cansada havent de tenir dues criatures.

És una família que té diners per viatjar i que vol donar el millor a la seva filla. Però l'economia no permet alegries per llançar-se a tenir més canalla.

Que es compleixin els bons auguris que porta el Drac, perquè remunti la natalitat i reprengui el vol l'economia, no n'hi ha prou amb creure en el zodíac. Caldrà que el Drac porti ajudes i incentius.

Bon any! Xin nian kuai le!