El Dragon Khan de la política espanyola: dels pressupostos a la llei del català

Pedro Sánchez no es va sotmetre aquest dimecres a la sessió de control al Congrés dels Diputats, i no ho farà fins al 15 de desembre, per la qual cosa s'haurà estalviat un mes de preguntes de l'oposició, i també les del foc amic, les dels socis o aliats parlamentaris. El cap del govern espanyol és a Egipte, de visita oficial, enmig de la tempesta política arran del gir de la llei de l'audiovisual.

I és que el projecte que va aprovar dimarts el Consell de Ministres, sense que les quotes del català afectin Netflix i HBO com s'havia anunciat, ha sacsejat la plàcida vida política espanyola després de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, i ha capgirat un panorama que es preveia tranquil d'ara endavant, i que fins i tot feia que els socialistes parlessin d'esgotar totalment la legislatura i presidir el semestre espanyol de la Unió Europea, del juliol al desembre del 2023.

De fet, rememorant el que a Catalunya es va encunyar en el període del primer tripartit, la política espanyola comença a tenir similituds amb el famós Dragon Khan, aquell període d'agitació permanent i de soroll continuat, amb pujades i baixades, amb girs i "loopings" que desconcertaven l'opinió pública.

En poques hores, s'ha passat de la bassa d'oli i l'eufòria pels pressupostos aprovats per un Sánchez que treia pit per haver aconseguit tirar endavant dos comptes seguits, i amb un bloc de 188 vots, superior al de la investidura, a un escenari en què aquests pressupostos puguin ser tombats al Senat per la manca del suport d'Esquerra a la cambra alta. I és que els republicans se senten enganyats tal com ha sortit la llei de l'audiovisual de la taula del Consell de Ministres.

Però no són els únics. Els socis del govern de coalició, Unides Podem, també han alçat el braç per dir que ells tampoc estan d'acord en la manera com ha quedat el projecte que ha aprovat el gabinet on tenen diversos ministres i una vicepresidenta. Fins i tot, el president dels parlamentaris morats al Congrés, Jaume Asens, explica que ni tan sols sabien que sortiria al Consell de Ministres d'aquest dimarts, i que si s'hagués de votar ara, també ho farien en contra. Per Asens, l'estratègia no ha estat gaire intel·ligent i no s'ha gestionat bé, i creu que és un error aprovar-la en plena tramitació dels pressupostos.

A poques passes d'on Asens expressava el seu malestar, el portaveu del comuns Joan Mena s'esforçava a tendir ponts entre socialistes, morats i republicans, explicant que estan buscant alguna escletxa per poder esquivar les limitacions i poder imposar quotes a Netflix:

I Junts, a qui ja no va agradar l'acord d'Esquerra amb Pedro Sánchez sobre la llei de l'audioviusal, exigeixen als republicans que tombin els pressupostos al Senat, i afirmen que el govern espanyol "no és de fiar i cal cobrar per avançat", en paraules de la diputada puigdemonista, Pilar Calvo.

Els socialistes no semblaven gaire preocupats i advertien que la sang no arribaria al riu, perquè ells són gent de paraula i compleixen els pactes. Però a mesura que passaven les hores i la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, no se'n sortia amb les explicacions i continuava parlant d'escenificació dels republicans, la situació es va anar tensant, i els telèfons van treure fum i les reunions telemàtiques van començar a intentar restablir els ponts.

La Moncloa s'hi va posar de valent perquè, segons admeten, ja han fet el més difícil, pactar els pressupostos, i ara unes "diferències d'interpretació" no podien fer trontollar l'estabilitat que havia demostrat el bloc del sí al Congrés.

Amb Nadia Calviño fora de la ronda de converses, l'executiu espanyol parla de bon clima i de voluntat de trobar solucions, mentre que a Esquerra mantenen el desacord i asseguren que treballaran amb les esmenes perquè no hi hagi equívocs. Una mena de reset per deixar el comptador a zero i tornar a començar, i és que al matí un bon observador de la situació política ja deia als passadissos del Congrés que "Sánchez no es jugarà la legislatura per aquesta qüestió; podria intentar salvar els pressupostos al Senat pels pèls sense ERC, però després no podria aguantar sense el suport dels republicans".

Ayuso i Cayetana, el Shambhala de Pablo Casado

Mentrestant, a l'altre costat de l'hemicicle tampoc no s'escapen de les emocions fortes, i Pablo Casado té el seu Shambhala particular amb els embats de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i la seva exportaveu al Congrés i diputada per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo.

A la parlamentària díscola, que passa comptes amb els seus companys de partit al seu llibre "Políticamente indeseable", li han obert un expedient disciplinari, no pel llibre, de moment, sinó perquè en una entrevista va revelar que va votar en blanc en la votació d'Enrique Arnaldo com a magistrat del Tribunal Constitucional, el candidat que va proposar el seu partit, el PP.

És clar que Álvarez de Toledo, a qui tothom s'hi refereix com a Cayetana, no pensa callar. I ha estat ella mateixa, de gira de promoció del seu llibre, qui ha publicat a Twitter la carta on li obren expedient dsiciplinari, que ja ha advertit que hi presentarà al·legacions i que les explicarà a l'opinió pública a les xarxes socials.

La direcció del PP treu ferro al tema, i assegura que la tractaran com qualsevol diputada que trenca la disciplina de grup, i que hi ha precedents de multes per no votar com diu el partit.

Però el Shambhala de Casado passa també per la tensa relació que manté des de fa mesos amb la presidenta de Madrid. Aquest dimecres van tornar a veure's després d'un mes i mig d'evitar-se, però en un ambient distant i fred. Va ser a la presentació del llibre de Mariano Rajoy, "Política para adultos", però malgrat els intents de l'expresident espanyol perquè es posessin junts per a la foto de família, Ayuso va esquivar-lo, tot i que després va al·legar que el protocol estava establert així.

Més enllà d'explicacions oficials, les xarxes van plenes amb la possible "cobra" d'Ayuso a Casado, encara que després sel's va veure xerrant una mica. Sigui com sigui, la distància entre tots dos és infinita i el pols pel control del partit a Madrid continua. El desgast pel president del PP es va incrementant.

Ja es veu que a Madrid no tenen Port Aventura, però les muntanyes russes de la política espanyola estan en ple moviment...