El drama del Mediterrani: almenys 9.000 morts intentant migrar a Espanya des del 1988

Més de 9.000 persones van morir intentant arribar a Espanya des que es va documentar el primer naufragi, a finals del 1988, segons un informe fet públic aquest divendres per l'Organització Internacional per les Migracions de les Nacions Unides.

És una xifra estimativa perquè es desconeix el nombre real: moltes de les morts i desaparicions no s'acaben registrant, sobretot quan passen en zones remotes o en alta mar.

Amb aquest treball, l'OIM denuncia les barreres amb què es topen les famílies per localitzar els seus desapareguts i les dificultats que sorgeixen durant els processos de recerca i identificació.

A nivell global, des del 2014, l'organització ha documentat la mort i desaparició de més de 42.000 persones en trajectes migratoris arreu del món.

En el cas d'Espanya, entre el 2014 i el 2020 s'ha comptabilitzat la mort de 3.602 persones: 2.216, al Mediterrani occidental i 1.386, a la ruta atlàntica de les Canàries.

Abans d'aquest període, però, les dades recopilades per l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia (APDHA) mostren que els anys amb més pèrdues humanes van ser els de la crisi dels cayucos, del 2006 i al 2007, en què es van registrar 1.167 i 921 morts, respectivament.

1.190 morts el 2020

El tancament de fronteres amb la pandèmia no només no ha aturat els processos migratoris, sinó que se n'han agreujat les conseqüències, abocats a migrar a través de rutes insegures.

Durant el 2020, l'OIM ha documentat 1.190 morts i desaparicions de persones que intentaven arribar a Espanya. Especialment dramàtic és l'augment de morts a la ruta canària : 850 persones hi han perdut la vida.

La gran majoria de les morts, un 91%, són per ofegament. D'aquestes, només es van recuperar un 28% dels cossos, precisa l'informe, que assenyala la perillositat de les rutes, amb viatges que poden sobrepassar els deu dies de navegació.

L'OIM també assenyala els riscos de creuar les fronteres terrestres: en els últims set anys almenys 33 persones han mort en intentar saltar les tanques de Ceuta i Melilla, asfixiats al viatjar com a polissons o atropellats per camions en els baixos on s'amagaven per arribar a la península.

"Desgraciadament, se sap molt poc sobre la identitat de les persones que moren o desapareixen", lamenta l'organització.

L'OIM només disposa de dades sociodemogràfiques d'una tercera part de les 3.602 morts i desaparicions documentades: 711 homes, 255 dones i 82 nens. De les altres 2.554 persones no n'hi ha dades.

Advertència a Espanya

Malgrat que Espanya compta amb un "sòlid marc jurídic i institucional de governança migratòria", l'OIM censura que no hi hagi procediments, protocols o institucions específics que s'ocupin de la recerca, investigació i identificació dels migrants que desapareixen o moren.

A la pràctica això suposa que les famílies que intenten localitzar-los es troben amb obstacles legals i burocràtics i impedeix que les autoritats puguin donar "una resposta i un seguiment efectius" a les denúncies de les famílies, que desenvolupen les seves pròpies estratègies per buscar informació i afrontar els impactes de la pèrdua.

Entre les múltiples limitacions estructurals amb què es troben, l'OIM denuncia condicionants com el gènere, la situació socioeconòmica, la migratòria, l'idioma o la racialització, a més del fet que la criminalització de la immigració irregular dificulta que denunciïn.

Per pal·liar aquesta situació, l'organització recomana crear un organisme d'atenció per a familiars, procediments de denúncia senzills i accessibles, eliminar els impediments jurídics o administratius i que el marc institucional contempli "les dinàmiques particulars" d'aquesta realitat.

Planteja, a més, que es facin canvis legislatius i s'elabori un protocol a Espanya en la recerca i identificació dels migrants desapareguts.

Aquestes són les recomanacions de l'OIM:

1. Crear un òrgan o institució que actuï com a punt de contacte únic per al familiars dels migrants que han desaparegut o han mort intentant arribar a Espanya.

2. Assegurar que les famílies poden denunciar la desaparició dels seus familiars mitjançant procediments accessibles.

3. Investigar i prioritzar tots els incidents de desaparició o mort de migrants.

4. Elaborar un protocol perquè les autoritats espanyoles adoptin una estratègia uniforme per buscar i identificar migrants desapareguts i difunts, tenint en compte els respectius mandats dels diferents actors implicats en aquests processos.

5. Adaptar el marc legal existent per tractar casos de persones desaparegudes tenint en compte la situació de les famílies i la dimensió transnacional de la migració.