El dret a l'avortament, en joc a les eleccions als Estats Units
Trump vol capitalitzar la designació de la jutge ultraconservadora Amy Barret per al Suprem, i els defensors del dret a interrompre l'embaràs temen un retorn al passat que perjudicarà, sobretot, les dones més vulnerables
Als Estats Units, l'avortament ja ha entrat del tot en campanya. Donald Trump continua anant darrere de Joe Biden a les enquestes, i aquesta setmana mirarà d'explotar electoralment la confirmació al Senat de la seva candidata a jutge del Tribunal Suprem, la ultraconservadora Amy Coney Barret.
Barret pot ser clau per derogar o deixar tocat de mort el dret a l'avortament, establert pel Suprem el 1973 quan va sentenciar que una dona té dret a interrompre el seu embaràs i el va despenalitzar a tot el país.
Els demòcrates veuen el previsible nomenament de Barret com un retrocés gravíssim per a les dones dels Estats Units, mentre que Trump i els republicans consideren que és una oportunitat per salvar milions de vides. A més, saben que poques coses mobilitzen tant les bases evangèliques com l'avortament.
Entre els defensors del dret a la interrupció de l'embaràs, en canvi, hi ha pànic per un retorn al passat.
Lori Carpentier, de l'agència de planificació familiar Planned Parenthood, es tem que, amb la nova majoria en el Tribunal Suprem, "en molts estats avortar acabarà sent il·legal".
I remarca les conseqüències negatives per a la salut de les dones:
"Prohibir l'avortament no el fa desaparèixer, el fa insegur."
En aquest mateix sentit, Shelley Miller, que dirigeix la clínica avortista Scotsdale, als afores de Detroit, apunta que la restricció del dret d'interrupció de l'embaràs "afecta totes les dones", però, sobretot, aquelles amb menys recursos:
"Com més pobre siguis, com menys accés al transport, als diners o a qualsevol tipus de recurs tinguis, més difícil et serà avortar."
Miller també explica que, quan va començar, fa trenta anys, qualsevol dona podia interrompre l'embaràs sense entrebancs abans de les 23 setmanes.
Des de fa una dècada, en canvi, cada cop és més difícil, a causa de la cascada de restriccions que han aprovat estats amb Parlaments conservadors.
Aquest augment de les restriccions no concorda, però, amb el que diuen les enquestes, segons les quals només el 20 per cent dels nord-americans és partidari de prohibir l'avortament, mentre que la majoria prefereix deixar les coses com estan.
I és que, de fet, en mig segle, l'opinió sobre l'avortament ha canviat ben poc: la meitat del país és pro vida i l'altra meitat és pro avortament.
Tot i això, el vent bufa a favor d'una minoria molt organitzada que veu més a prop que mai el somni de prohibir l'avortament.
Rick Warzywak, director del grup antiavortament Transforming Michigan, està convençut que "acabarem amb la llei de l'avortament, soc molt optimista".
Argumenta que Trump "és qui més ha fet per la llibertat religiosa, contra l'avortament, i nomena tots aquests jutges conservadors". I que "tot això només pot ser un acte de Déu".
El sentiment religiós i antiavortista, a més, es barreja amb teories conspiratòries com la que parla d'un complot de l'esquerra per acabar amb la llibertat i els valors tradicionals i convertir els Estats Units en un país comunista on es continuïn assassinant milions de no-nascuts cada any.
