El dret a l'avortament retrocedeix als Estats Units amb l'ofensiva conservadora

Les imatges d'un nadó trobat en una bossa d'escombraries a l'estat de Geòrgia, als Estats Units, s'han fet virals. És el moment en què un agent descobreix el nadó dins la bossa de plàstic abandonada al mig del bosc.

En estripar el plàstic, comprova que té poques hores de vida i encara li penja el cordó umbilical. Després d'embolicar-lo amb una jaqueta, se l'enduen a l'hospital.

Ja han posat un nom a la criatura: Baby India i amb la difusió del vídeo es vol identificar el nadó, els seus pares i saber per què l'han abandonat.

La nena la van trobar al comtat de Forsyth, el 6 de juny. Malauradament no és la primera vegada que s'abandona un nounat, però aquest fet podria ser més habitual després que el dret a l'avortament s'ha penalitzat en aquest estat i 8 més, en aquest darrer any.

Fins que no es coneguin les circumstàncies que envolten el cas d'aquest nadó de Geòrgia no se sabrà si hi té relació, però el cert és que l'enduriment de la legislació contra l'avortament afectarà més les dones més pobres i vulnerables de la societat.

La falta de recursos públics pot abocar a l'abandonament de criatures o a la pràctica d'avortaments clandestins amb perill per a la salut de la dona.

Onada de lleis antiavortament

Als Estats Units, nou estats han aprovat legislació antiavortament aquest any: Alabama, Arkansas, Geòrgia, Kentucky, Louisiana, Mississippí, Missouri, Dakota del Nord i Ohio. El moviment antiavortista s'estén pels estats del sud, on un grapat més prepara les anomenades "lleis del batec".

Louisiana ha estat l'últim estat a prohibir la interrupció de l'embaràs des del moment en què se sent el batec del cor. Això sol passar a les sis setmanes, quan moltes dones ni saben que estan embarassades. Sense excepcions, ni per violació ni per incest.

John Milkovich, senador de Louisiana, ho celebrava:

"Amb la llei i la pregària aturarem l'horrible infanticidi que pateixen les nostres criatures."

Alabama va aprovar la legislació més restringida de tot el país. Prohibició total de l'avortament, excepte si la vida de la mare està en seriós perill. La pena: fins a 99 anys de presó per a qui el practiqui.

Més enllà d'aquesta onada legislativa, en els últims anys diversos estats també han reduït l'accés de les dones a l'assistència necessària per poder avortar.

 

Xarxes de suport

L'enduriment de la legislació contra l'avortament ha portat a recuperar les xarxes de solidaritat que s'havien organitzat fa dècades. Com explica la professora Sarah Steinbosk-Pratt, les dones riques sempre tindran més recursos per avortar amb garanties.

"Aquesta llei afectarà les més pobres i vulnerables de la nostre societat. La classe mitjana i les dones riques podem sortir de l'estat i avortar a un altre lloc."

A Facebook, han tornat a les anomenades "xarxes de tietes", dones d'estats amb legislacions progressistes que ofereixen allotjament i ajuda amb missatges com aquest:

"Ei, gent amb úter d'altres estats! Si necessites visitar la teva amiga Cindy a Chicago, demana'm el telèfon. M'encantarà parlar i passar l'estona amb tu. No jutjo. No faig preguntes."

Són missatges cautelosos. Alguns proposen selfies davant de monuments per "provar" que el viatge ha estat unes vacances i evitar possibles persecucions judicials.

Manifestacions pro avortament arreu dels EUA (Reuters)

Les dones perden drets

Segons l'Institut Guttmacher, que es dedica a la salut reproductiva, els primers 5 mesos de l'any es van prohibir 479 avortaments en 33 estats. Això representa més d'un terç de les 1.271 prohibicions des del 1973.

La històrica sentència del Tribunal Suprem aquell any "Roe versus Wade" deia que és un dret fonamental de la dona poder decidir i feia possible l'avortament a tot el país en el primer trimestre, mentre que deixava en mans dels estats la regulació en el segon i el tercer.

Donald Trump va nomenar dos jutges conservadors que han canviat l'equilibri del Tribunal Suprem i això ha esperonat els antiavortistes. La nova legislació de molts estats és intencionadament inconstitucional. Busca iniciar llargs processos legals que arribin al Suprem perquè pugui revocar la llei i eliminar un dret que semblava garantit.