El dret a l'oblit a internet, a debat
Si ahir, en parlar de la neutralitat de la xarxa, la complexitat era posar-se d'acord sobre què calia regular en el model econòmic actual perquè els ciutadans tinguem assegurats els nostres drets a les comunicacions electròniques; en aquesta segona jornada del VII Congrés Internet, Dret i Política (IDP 2011), el garbull rau a veure de quina manera es regula el dret a l'oblit, és a dir, de quina manera el pes de la informació publicada en el passat no perjudica les persones en el present o en un futur proper.
El 1995, quan internet es va donar a conèixer a Espanya, tothom reclamava continguts. Empreses, institucions, mitjans de comunicació i organismes oficials s'hi van llançar de cap per omplir de pàgines web aquesta "autopista de la informació". Ara, quinze anys més tard, amb la proliferació de xarxes socials i altres sistemes de publicació, hi ha tant contingut, fet per tantes mans, que s'exigeix un xic de control per assegurar drets bàsics com el de la protecció de la vida privada i la identitat de les persones.
Si a aquesta situació hi sumem que els potents cercadors actuals ens permeten recuperar el passat en pocs segons, augmentem complexitat a la casuística. Tot resta permanentment a la xarxa: el millor i el pitjor que el gènere humà pugui dir o expressar. En aquesta segona jornada de l'IDP 2011, algú del públic ha piulat el següent: "La informació a internet és com un tatuatge".
I és així. A hores d'ara, qui pot assegurar que es pot eliminar per complet de la xarxa una notícia, un vídeo, un comentari o una fotografia que compromet un altre persona? En cas que es pogués, qui ho faria i sota quins criteris? Fins avui, tots els implicats se n'han rentat les mans i ningú vol fer-se càrrec d'aquesta responsabilitat.
"Les dades més fàcils d'oblidar són aquelles que mai s'han introduït a internet", ha dit molt sàviament la directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, Ester Mitjans. "Moltes empreses tecnològiques es beneficien de la ignorància que els usuaris tenen sobre els seus drets respecte a la protecció de les seves dades".
Mitjans o cercadors. Qui té la raó?
Google es nega a eliminar pàgines indexades si la informació no es retira prèviament del web original. "No té sentit que l'eliminem nosaltres però que continuï latent a internet", ha explicat María González Ordóñez, directora de l'assessoria jurídica de Google a Espanya i Portugal. "En cap moment controlem, ni editem, ni revisem els continguts indexats. Per què se'ns demana ara tenir criteris per eliminar-los?". L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha sol·lictitat, en reiterades ocasions, a la companyia que retiri certes pàgines, però segons González Ordóñez si ho acceptessin es posaria en joc la transparència del cercador.
La defensora del lector del diari "El País", Milagros Pérez Oliva, ha exposat el conflicte que viu amb persones que reclamen la retirada d'informacions passades encara latents a la xarxa. "Com a mitjà, no podem eliminar una informació publicada perquè no es pot modificar el que s'ha demostrat que no és verídic o resta incomplet pel pas del temps". Pérez Oliva ha mencionat el "cas Gürtel" com a exemple, quan la xarxa es va omplir de les primeres notícies però pocs mitjans han seguit el fil del cas i es publicarà poc o res sobre la resolució dels inculpats finals.
Pensant en demà
La conclusió general sobre el tema podria resumir-se en aquesta pregunta: i com es regula el dret a l'oblit? Els experts participants han exposat els seus arguments, han mostrat l'estat de la qüestió a Europa i han aportat suggeriments o possibles solucions però sense anar més enllà. La representant de Google aposta per sistemes d'autoregulació i que els agents del mercat arribin a un consens per complir unes normes mínimes perquè als ciutadans se'ls garanteixi que se'ls protegirà la intimitat. Seria una solució apta? Només el temps ens ho dirà. Es tracta d'un debat molt recent que comporta grans implicacions, no només per a particulars sinó també per a empreses.
Si a aquesta situació hi sumem que els potents cercadors actuals ens permeten recuperar el passat en pocs segons, augmentem complexitat a la casuística. Tot resta permanentment a la xarxa: el millor i el pitjor que el gènere humà pugui dir o expressar. En aquesta segona jornada de l'IDP 2011, algú del públic ha piulat el següent: "La informació a internet és com un tatuatge".
I és així. A hores d'ara, qui pot assegurar que es pot eliminar per complet de la xarxa una notícia, un vídeo, un comentari o una fotografia que compromet un altre persona? En cas que es pogués, qui ho faria i sota quins criteris? Fins avui, tots els implicats se n'han rentat les mans i ningú vol fer-se càrrec d'aquesta responsabilitat.
"Les dades més fàcils d'oblidar són aquelles que mai s'han introduït a internet", ha dit molt sàviament la directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, Ester Mitjans. "Moltes empreses tecnològiques es beneficien de la ignorància que els usuaris tenen sobre els seus drets respecte a la protecció de les seves dades".
Mitjans o cercadors. Qui té la raó?
Google es nega a eliminar pàgines indexades si la informació no es retira prèviament del web original. "No té sentit que l'eliminem nosaltres però que continuï latent a internet", ha explicat María González Ordóñez, directora de l'assessoria jurídica de Google a Espanya i Portugal. "En cap moment controlem, ni editem, ni revisem els continguts indexats. Per què se'ns demana ara tenir criteris per eliminar-los?". L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha sol·lictitat, en reiterades ocasions, a la companyia que retiri certes pàgines, però segons González Ordóñez si ho acceptessin es posaria en joc la transparència del cercador.
La defensora del lector del diari "El País", Milagros Pérez Oliva, ha exposat el conflicte que viu amb persones que reclamen la retirada d'informacions passades encara latents a la xarxa. "Com a mitjà, no podem eliminar una informació publicada perquè no es pot modificar el que s'ha demostrat que no és verídic o resta incomplet pel pas del temps". Pérez Oliva ha mencionat el "cas Gürtel" com a exemple, quan la xarxa es va omplir de les primeres notícies però pocs mitjans han seguit el fil del cas i es publicarà poc o res sobre la resolució dels inculpats finals.
Pensant en demà
La conclusió general sobre el tema podria resumir-se en aquesta pregunta: i com es regula el dret a l'oblit? Els experts participants han exposat els seus arguments, han mostrat l'estat de la qüestió a Europa i han aportat suggeriments o possibles solucions però sense anar més enllà. La representant de Google aposta per sistemes d'autoregulació i que els agents del mercat arribin a un consens per complir unes normes mínimes perquè als ciutadans se'ls garanteixi que se'ls protegirà la intimitat. Seria una solució apta? Només el temps ens ho dirà. Es tracta d'un debat molt recent que comporta grans implicacions, no només per a particulars sinó també per a empreses.
