El dur relat de l'escriptor Santiago Posteguillo sobre la dana: 48 hores sense ajuda

El dia 29 d'octubre, l'escriptor Santiago Posteguillo era a Paiporta, a tot just 50 metres del barranc de Poio, a punt de desbordar-se. En aquell moment era a casa, revisant la conferència sobre Hispània que va presentar el dia 15 de novembre davant el Senat, un acte que va voler concloure amb un sentit parlament sobre l'impacte de la dana a la població.

A les 18.40 d'aquell dia, veient que començava a baixar aigua pels carrers del municipi, va prendre la decisió d'anar a moure el cotxe, aparcat al costat de l'estació de metro. Sortosament, els seus veïns el van aturar: "en només 13 minuts hi havia un torrent d'aigua brutal de dos metres d'aigua, sense control, arrossegant branques, arbres, cotxes... tot. [...] Sis hores sense parar de torrentada, vam veure gent desaparèixer a l'aigua". Posteguillo va narrar el desànim després de la primera nit:

"Ens vam ficar al llit sense llum ni aigua pensant que, lògicament, a l'alba, hi hauria la Guàrdia Civil, els Bombers, l'exèrcit, però, a l'alba, no hi havia ningú. Sí que hi havia el cadàver d'una jove xinesa [...], morta, i al costat, la seva mare, vetllant el cadàver. Però no hi havia ni policia ni exèrcit."

48 hores sense ajuda

Un dia després, encara no havia arribat cap mena d'ajuda a Paiporta: "Com pot ser que en 48 hores no vingui ningú? Algú m'ho pot explicar? A Espanya, al segle XXI". Davant la situació, va decidir trucar als seus contactes a l'exèrcit: "No tenia llum, havia de calcular les reserves del telèfon mòbil, perquè l'havia de recarregar amb l'ordinador". I la resposta el va portar a prendre una determinació:

"No puc dir el que em van explicar, només que, quan vaig penjar, li vaig dir a la meva parella: 'Hem de sortir d'aquí pels nostres propis mitjans.'"

Segons el seu relat, el tercer dia encara no havia arribat ni la policia ni l'exèrcit, només voluntaris. Veient la situació, Posteguillo, al costat de la seva parella, va decidir marxar caminant fins a València, on té un pis.

"Vam arrossegar la maleta quilòmetres i quilòmetres per un espectacle de devastació com no he vist a la vida, com no crec que la gent s'imagini: [...] cadàvers que encara no s'havien pogut retirar, cotxes bolcats, els edificis tots destrossats."

"Ja hi ha casos de malalties infeccioses que s'estan atenent a [l'Hospital de] la Fe, perquè no s'estan netejant els carrers a la velocitat necessària", va denunciar davant el Senat. "La sensació que hi ha, a totes les poblacions de les quals vinc, és que els polítics del segle XXI apunyalen el poble", va concloure.

"Ha estat molt cruel no avisar, però encara és més cruel no ajudar amb l'energia que cal."

Pots veure la conferència sencera en aquest enllaç.