El efectes del Brexit: la UE i Londres, prop de la guerra comercial per Irlanda del Nord
La Unió Europea i el Regne Unit negocien mentre que el govern de Boris Johnson amenaça de suspendre el protocol sobre Irlanda del Nord del Brexit
El protocol del Brexit per a Irlanda del Nord perilla. El que va ser l'últim escull per desbloquejar les negociacions entre Brussel·les i Londres, resolt a l'últim minut de la pròrroga el 24 de desembre de l'any passat, podria quedar en paper mullat.
L'executiu de Boris Johnson el vol canviar: no vol normalitzar que la frontera per a les mercaderies que entren i surten de la Gran Bretanya cap a la Unió Europea estigui al mar, entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. I menys sota les normes europees.
David Frost, secretari d'estat pel Brexit, va aprofitar un acte a Portugal aquest dimarts per amenaçar la Unió Europea:
"És el Regne Unit qui governa a Irlanda del Nord i no Europa. És la nostra responsabilitat vetllar per la pau a Irlanda. Fins i tot, activant l'article 16."
L'article 16 del protocol permet a una de les dues parts suspendre el tractat si s'al·leguen dificultats econòmiques o socials. Londres entén que Irlanda del Nord pateix per culpa dels controls de mercaderies que hi ha als seus ports.
Brussel·les proposa reduir els controls un 80%
Conscient del descontentament de l'executiu de Boris Johnson, la Comissió Europea ha estat treballant en una proposta alternativa per alleujar els controls de mercaderies entre l'illa britànica i la irlandesa que avui, dimecres, farà arribar a Londres.
Entre les solucions proposades hi ha que els productes d'origen animal no estiguin subjectes al mateix nivell de control que la resta de productes. L'altra proposta de canvi seria agilitzar els tràmits burocràtics. Tot plegat podria arribar a fer eliminar el 80% dels controls i facilitaria el transport entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Preguntat sobre el paquet de propostes europees, Frost va dir que li semblaven interessants, però que difícilment les diferències es podrien resoldre en la primera ronda de converses.
Brussel·les, per la seva part, ha deixat clar abans d'arribar aquest dimecres a Londres, que està disposada a millorar el Protocol d'Irlanda del Nord però en cap cas renegociar-lo.
La Comissió confia que amb les negociacions Londres afluixi una mica i abandoni les amenaces d'activar l'article 16. Perquè el Protocol pactat l'any 2020 recull una de les línies vermelles per a la Unió: protegir l'acord de pau a Irlanda del Nord de 1998, l'anomenat Acord de Divendres Sant.
Un dels negociadors d'aquell acord, Jonathan Powell, recordava en una estada recent a Barcelona quina és l'essència d'aquella pau:
"L'acord de Divendres Sant està basat en la qüestió de la identitat. La gent a Irlanda del Nord s'ha de poder sentir irlandesa o britànica. Això vol dir que no poden tenir una frontera dura davant dels morros. Han de poder anar amunt i avall, volar des de Dublín i tenir un passaport irlandès, o poden ser britànics, o totes dues coses."
Aquesta és la raó per la qual el Protocol recull que els controls de mercaderies no es poden fer als límits territorials entre Irlanda i Irlanda del Nord sinó als seus ports, a la costa est d'Irlanda del Nord.
Les exigències del govern britànic deixen al descobert la fragilitat dels equilibris polítics entre els republicans, que se senten irlandesos, i els unionistes, que voldrien uns lligams més estables amb la Gran Bretanya.
"El protocol no funciona, no agrada a Irlanda del Nord. No compleix l'objectiu de protegir l'Acord del Divendres Sant. Té l'efecte contrari", va dir David Frost. Unes declaracions que representen les crítiques i les queixes dels unionistes, però en cap cas dels republicans.
