Manifestacions del 25N: clam del feminisme per reclamar que "la vergonya canviï de bàndol"

Manifestació a Barcelona amb motiu del Dia Internacional contra les Violències Masclistes, que se celebra aquest dilluns, 25 de novembre. La xifra d'assistents és de 1.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, i d'entre 15.000 i 20.000 persones, segons l'organització.

Els manifestants, molt majoritàriament dones, han demanat la fi de les violències masclistes, entre les quals hi ha la violència vicària, digital, econòmica, física i psicològica. A més, han reclamat a les administracions que posin recursos en contra de la violència masclista i perspectiva de gènere i que s'introdueixi l'educació sexo-afectiva a les escoles.

Enguany, el lema de la principal entitat convocant, Novembre Feminista, és "La vergonya i la por, per als agressors". La frase va en sintonia amb la ja cèlebre "Que la vergonya canviï de bàndol", pronunciada per Gisèle Pelicot davant dels jutjats, i aplaudida pels moviments feministes francesos i de tot el món.

La protesta on s'espera més participació --l'any passat va reunir milers de persones-- és la que comença als Jardinets de Gràcia, a Barcelona, convocada per la plataforma Novembre Feminista, tot i que n'hi ha altres de previstes durant la jornada del 25N.

Així ha estat l'acte que s'ha fet als Jardinets de Gràcia abans que la manifestació comencés a caminar:

🔴 En directe: manifestació a Barcelona pel Dia Internacional contra les Violències Masclistes, sota el lema "La vergonya i la por, per als agressors" #25N https://t.co/jMeauNvAAp https://t.co/3oaO6l8C4u

— 324.cat (@324cat) November 25, 2024

El manifest d'aquest 25N

L'actriu Bia Méndez ha fet la benvinguda de l'acte i, posteriorment, vuit dones han llegit conjuntament el manifest del col·lectiu Novembre Feminista: la comunicadora Gisela Cano, l'educadora Carolina Andreu, l'actriu Mont Plans, Valentina, de Sindillar; Esther Viñas, de la Federació de Persones Sordes de Catalunya; Fanny, de Regularización Ya; Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas; i l'activista trans Patricia Caballero.

En el manifest exigeix polítiques públiques integrals i protocols accessibles que reconeguin la diversitat de les violències masclistes, entre les quals hi ha les vicàries, les econòmiques i les digitals. En aquest sentit, demana a les administracions que regulin les xarxes socials "per garantir que no esdevinguin canals de difusió de violències".

També demana que les administracions públiques i el sistema judicial incorporin una perspectiva de gènere i antidiscriminació:

"Han de garantir els drets de totes les persones, independentment de la seva condició, expressió, identitat o orientació afectiva i sexual."

A més a més, el text reclama, entre altres coses, el reconeixement de les treballadores de la llar i les cures dins del règim general de la Seguretat Social i la seva protecció laboral.

A banda, reclamen una educació afectivosexual obligatòria al llarg de totes les etapes educatives, amb formació continuada en perspectiva feminista per al professorat i els agents educatius.

El manifest de Novembre Feminista també advoca per fer visibles "les lluites internacionals de dones a l'Afganistan, Palestina, Nicaragua i altres territoris on la violència patriarcal es reforça amb l'opressió colonial i política":

"Aquest 25-N responem de manera col·lectiva a aquestes agressions, sabent que només juntes, diverses, vives, lliures i rebels podem desfer aquest cercle de violència que ens oprimeix."

Després de la lectura del manifest, han intervingut activistes feministes de l'Iran, Palestina, el Líban, Nicaragua, l'Afganistan i Ucraïna.

Al principi de l'acte hi ha hagut un moment de suport i solidaritat amb el País Valencià després de la dana. La filla d'una víctima mortal del temporal a Paiporta ha llegit un manifest escrit per Tais Bonilla que proclamava que "del fang creixeran flors" i assegurava que les feministes tenen "l'experiència de sobreviure i transformar la misèria en vida".

Altres concentracions a Catalunya

Com és tradició, la jornada del 25N s'ha obert amb la manifestació nocturna del dia anterior, que ha tingut lloc aquest diumenge al vespre als jardins de Ca l'Aranyó, al Poblenou.

Però, a banda, aquest dilluns s'han fet altres convocatòries paral·leles. A les 19.00, organitzacions feministes també es concentraran a la plaça Sant Jaume.

A Tarragona, unes 250 persones s'han manifestat des de la plaça Imperial Tàrraco fins a la plaça de la Font. Allà, hi havia 42 cadires buides per recordar les dones assassinades per les seves parelles o exparelles aquest any a l'estat. A cada cadira hi havia una espelma i una petita història sobre cada una de les dones assassinades. Després de la lectura del manifest, s'ha llegit el nom de totes les dones i s'han encès les espelmes.

A Girona no hi ha hagut una manifestació, sinó que un centenar de persones s'han concentrat davant de la plaça dels jutjats, on hi havia diverses peces de roba esteses. Cada peça representava una víctima de violència masclista, amb el nom, l'edat i el lloc on vivien. En la mateixa línia, al final de l'acte s'han col·locat al carrer un conjunt de làpides, totes elles en record de dones assassinades per la seva parella o exparella.

A Lleida, una cinquantena de persones s'han concentrat a la plaça Sant Francesc, en ple eix comercial de la ciutat, convocades per l'entitat Marea Lila. Allà s'hi ha fet una petita acció en què homes i dones s'han situat a banda i banda d'una línia groga amb les paraules "vergonya" i "por". En un moment, uns i altres han travessat la línia perquè fossin els homes els que quedessin a la banda de la vergonya i la por.

No ha estat l'únic acte d'aquest 25N a Lleida. També se n'ha fet un altre a la plaça Ricard Vinyes, amb l'assistència d'unes 200 persones, des d'on ha sortit la manifestació que ha recorregut els carrers del centre.

La campanya institucional

"El silenci és violència" és el lema de la campanya institucional de la Generalitat per a aquest 25N, impulsada des de la Conselleria d'Igualtat i Feminisme.

L'objectiu, segons ha explicat el govern, és "interpel·lar tota la societat, però en especial els homes, per tal que trenquin la seva complicitat davant les violències masclistes i s'impliquin activament en la seva denúncia i prevenció".