El fenomen dels "expats": un nou perfil de flux migratori, heterogeni i no sempre transitori

Si ens passegem per determinats barris o carrers de Barcelona, és probable que en alguns moments sentim parlar més anglès que català o castellà. I no perquè ens creuem amb turistes. Ens referim a veïns de la ciutat, en molts casos protagonistes d'un nou perfil de flux migratori que s'ha multiplicat els últims anys.

Són els anomenats "expats", estrangers amb estudis superiors que han vingut a viure i treballar per un temps determinat, tot i que molts s'acaben quedant.
 

Un barri atractiu per als "expats"

El Poblenou, un barri tradicionalment obrer --la seva activitat industrial li va valer el sobrenom de "Manchester català"--, és un dels llocs de referència per a aquest col·lectiu. No només per viure-hi, sinó també per treballar-hi.

Marc Zwiers, neerlandès, fa un any que viu a Barcelona i aquest estiu ha obert un negoci de lloguer de bicicletes elèctriques al carrer Ramon Turró. Ha vingut amb la seva dona, que busca feina. Estan convençuts que Barcelona ofereix un munt d'oportunitats.

"De moment vivim dels estalvis, perquè encara no fem diners. És la primera temporada, i els inicis sempre són difícils. Esperem anar pas a pas."

A més dels Països Baixos, en Marc també ha viscut a Bèlgica, Anglaterra i Austràlia. Però ara està decidit a no moure's de Barcelona. Diu que "aquí la gent sap disfrutar de la vida, a més de treballar". Li encanta el Poblenou perquè és a prop del mar i s'hi pot passejar.

Al mateix carrer, uns metres més enllà, entrem en un "brunch", un tipus de local que s'ha posat de moda els últims anys, importat pel món anglosaxó --deu el seu nom a la fusió del "breakfast" (esmorzar) i el "lunch" (dinar). L'Anya, canadenca, el va obrir fa tres anys i ha estat un èxit.

Tot i que cada vegada hi va més gent "local", la majoria dels clients que hi trobem són estrangers que viuen a Barcelona. Parlem amb gent de Portugal, Alemanya, Rússia, l'Argentina i el Brasil. Alguns estan treballant amb el portàtil.

Quan va arribar, fa vuit anys, l'Anya només volia viure una experiència. Però ara ja no es veu vivint en cap altre lloc. I està a punt d'obrir un segon "brunch" a Barcelona.

"Soc la primera que vol que els llocs de tota la vida es mantinguin, però també crec que és molt bonic portar coses d'altres cultures."

És conscient que la fesomia del Poblenou està canviant. I els preus també. De fet, ella mateixa n'ha estat víctima. "Vaig haver de marxar del barri perquè no podia pagar el pis que tenia al Poblenou. Era un loft, però no tenia llicència d'habitatge."
 

Un fenomen nou

Antonio López Gay és professor de Geografia a la UAB i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), i fa temps que estudia la realitat dels "expats". N'ha entrevistat més de 400. "És un fenomen relativament nou", explica.

"Abans de la pandèmia s'insinuava una miqueta, però és als últims dos o tres anys quan s'ha multiplicat."

Xifra en unes 200.000 les persones estrangeres amb estudis superiors que viuen a Barcelona, cosa que suposa entre el 12 i el 14% de la població total.

Segons López Gay, estem davant un canvi important: "Fins ara, a Barcelona sempre havíem tingut uns fluxos migratoris de població poc qualificada. La gran novetat és que, ara, aquest flux cada vegada està més format."

El 2001, detalla, només el 28% de la població major de 20 anys nascuda a l'estranger tenia estudis universitaris. Però el 2021 ja era el 49%. I per primera vegada, aquest percentatge és més elevat entre la població nascuda a l'estranger que entre la nascuda aquí, que se situa al 48%.

"La migració internacional qualificada ha vingut per quedar-se, i ja és un component estructural del sistema demogràfic de Barcelona."

Una altra novetat és la seva "transitorietat; ve molta gent i marxa molta gent". A més, assenyala que el col·lectiu "expat" és molt més heterogeni del que es podria pensar.

"Venen de tot arreu, no només d'Europa i els Estats Units. I no tots cobren molts diners i paguen lloguers molt alts. Una bona part té uns sous que no són més elevats que els de la població local."

En qualsevol cas, l'arribada d'aquest perfil de migrant ha tensat moltes zones de la ciutat. I no només per la qüestió dels preus de l'habitatge i la gentrificació.

Les relacions comunitàries tal com les coneixíem fins ara s'estan desdibuixant, adverteix López Gay: "Hi ha un risc de debilitació de les xarxes socials de proximitat. Des de conèixer la teva veïna del replà o de dalt fins als comerços del costat. En aquest sentit, pot haver-hi un desmembrament clar."
 

La "difícil" integració

Phelissa Williams és dissenyadora i va voler fugir del "ritme estressant" que portava a Washington. "M'estava quedant atrapada en l'estil de vida americà, de consum, comprar coses, i fer diners, diners i diners. Em sentia incòmoda", afirma des del seu taller del barri de Sants.

"Vaig escollir Barcelona per l'estil de vida. La muntanya, el mar, la platja, la gent, el menjar... Em sento molt creativa, aquí."

Forma part del projecte Fashion Cares BCN que va fundar la seva amiga Laura Averty, una britànica que durant molts anys va ser professora de moda en una universitat de Londres. Quan es va jubilar, la Laura va decidir venir a viure a Barcelona.

"M'imaginava prenent el sol i bevent còctels a la platja, però no podia estar sense fer res i vaig decidir crear aquesta organització de moda sostenible."

Fan esdeveniments on venen roba, i els beneficis els destinen a ajudar dones vulnerables, a Barcelona. 

És una manera de fer passos cap a una integració que costa. "El 98% dels meus amics són angloparlants. La meitat estan jubilats i l'altra meitat treballen. No volem viure en un gueto, volem integrar-nos, però no és fàcil", reconeix.

El reclam de la "llei Beckham"

Entre els que tenen un alt poder adquisitiu hi ha Juba Hadid, executiu d'una multinacional. Viu amb un peu a Barcelona i l'altre a Dubai.

A l'hora de triar Barcelona, va pesar bastant els beneficis fiscals que li oferia l'anomenada "llei Beckham", que a Espanya permet a nouvinguts estrangers amb rendes altes tributar a un màxim del 24%.

"Estar pagant un 50% menys d'impostos durant cinc anys és un factor determinant."

Cobra el mateix sou visqui on visqui. "A Barcelona, els pisos són cars per a les persones normals, però per a mi no. Comparat amb Londres o París, ciutats on també he viscut, els preus de Barcelona són barats. Poder viure-hi, amb menys impostos i més sol, és un bon tracte", ens explica des de Dubai. Quan vingui el bon temps, diu, a la primavera o estiu, tornarà a Barcelona.