El finançament entra al debat de la investidura amb el rebuig de les autonomies del PP
El PSOE situa un nou model de finançament com un dels objectius per a la pròxima legislatura, mentre Pere Aragonès diu que només negociarà si és bilateralment
Mentre tots els partits es posicionen de cara a unes negociacions per la investidura que encara no han començat, el sistema de finançament autonòmic emergeix com una de les qüestions clau.
El PSOE situa un nou model de finançament com un dels objectius per a la pròxima legislatura. De fet, serà una de les propostes que Pedro Sánchez posarà sobre la taula a l'hora de buscar vots per a la investidura.
Una de les negociadores socialistes, la ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha situat la reforma del finançament autonòmic com una urgència que cal abordar en els pròxims quatre anys.
Sobre la possibilitat que el govern espanyol assumeixi part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) de Catalunya, la ministra ha assenyalat que veu "precipitat" abordar ara aquesta qüestió perquè és "un debat que encara no està damunt la taula".
Aragonès diu que només negociarà bilateralment
Del model de finançament n'ha parlat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la roda de premsa posterior a l'últim consell executiu abans de les vacances.
Aragonès ha insistit que Catalunya només s'asseurà a negociar el model de finançament si és bilateralment, entre els dos governs:
"Nosaltres no anirem a negociar un finançament que impliqui altres comunitats autònomes, no anirem de la mà d'Ayuso i García Page a defensar un nou model de finançament autonòmic."
El president de la Generalitat ha retret a María Jesús Montero que parli de negociar un nou model de finançament quan l'actual està caducat i ella fa cinc anys que és ministra. "Fa 10 anys que està caducat, ella en fa 5 que és ministra, si vol posar-s'hi que s'hi posi", ha assenyalat Aragonès.
Els barons del PP posen el crit al cel
La negociació d'un model de finançament no ha agradat gens al PP, que ho veuen com una cessió als independentistes.
Entre els barons que han mostrat més recels hi ha el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha rebutjat que el nou model es negociï en el que ha qualificat de "l'habitació fosca del separatisme".
Mazón també ha reclamat la condonació del deute històric a la seva comunitat, tot i que admet que no en té cap notícia.
El president valencià ha exigit una "compensació" per la situació d'"excepcionalitat" que ha multiplicat el deute a la regió, que assegura que ha estat "injustament i soporíferament la més mal tractada" pel sistema de finançament.
Des de la Junta d'Andalusia, també en mans del PP, han advertit de possibles "prebendes" del PSOE a les formacions independentistes.
Un altre govern autonòmic dels populars, la Xunta de Galícia, ha mostrat "preocupació" davant d'una possible condonació del deute.
Fins i tot un socialista, el president en funcions de l'Aragó, Javier Lambán, ha alertat sobre una hipotètica condonació del deute de Catalunya i ha reclamat que no hi hagi "greuges entre comunitats".
Per Lambán, caldria plantejar una condonació del conjunt del deute autonòmic, no només la del FLA, i que sigui "exactament igual per a totes les comunitats, amb el mateix percentatge".
