El finançament singular per a Catalunya, un concepte que no vol dir el mateix per a tothom

Mesos després que el president del govern en funcions, Pere Aragonès, presentés la seva proposta de finançament singular, la polèmica ha revifat, un cop Pedro Sánchez ha fet seva la terminologia. El terrabastall que ha provocat entre l'oposició i fins i tot entre alguns barons socialistes ha estat important, perquè uns i altres han obviat el més important: que "singular" no vol dir el mateix per a tothom.

Amb l'actual model de finançament, l'Estat recapta el 91% dels impostos que es paguen a Catalunya i d'aquests en transfereix una mica menys de la meitat, al voltant de 21.000 milions. La resta es distribueix entre les diferents comunitats, d'acord amb els criteris del model. La Generalitat recapta directament el 9% restant, que representa poc més de 4.500 milions d'euros, pels impostos propis i cedits. 

Què es planteja des de l'independentisme

Esquerra proposta recaptar directament el 100% dels impostos i poder-los gestionar. Segons la proposta que va fer Aragonès, això vol dir recaptar al voltant de 52.000 milions d'euros. No es quedarien, però, tots aquí. Hi hauria dues transferències, una a l'Estat pels serveis prestats a Catalunya i una segona per contribuir a la solidaritat amb la resta de les autonomies. Aquest fons de reequilibri és el que diferencia aquest model del que s'aplica al País Basc i Navarra, on no hi ha pràcticament aportació a la solidaritat.

Tant ERC com Junts reconeixen que aquest sistema implicaria modificar la LOFCA, la llei orgànica que regula el finançament autonòmic, i sortir del règim comú. 

En aquest sentit, Puigdemont posa en qüestió el suport de Junts als pressupostos de l'Estat, que condiciona a tenir les garanties suficients per corregir el dèficit fiscal i l'incompliment de l'execució pressupostària a Catalunya.

Què planteja el PSOE

La singularitat, pel PSOE, passa, en canvi, per desplegar el consorci tributari previst a l'Estatut. I, en segon lloc, per dotar de més finançament determinades competències que té assumides la Generalitat, com ara els Mossos, els serveis penitenciaris o les beques.

Així queda recollit als acords d'investidura entre PSOE i ERC. La cosa no va, per ara, més enllà. I això fa pensar que el model que Pedro Sánchez té al cap no passa perquè Catalunya surti del règim comú. Les negociacions seran llargues, però ara per ara, pel que fa al finançament, l'únic que està clar és que el nom no fa la cosa.

Passi el que passi amb Catalunya, hi ha consens --tant entre els experts com entre la classe política-- en el fet que el model s'ha de reformar. I no només perquè hagi caducat: després de 15 anys de vigència, els recursos de què disposen les autonomies per sufragar l'estat del benestar s'han demostrat insuficients, i més encara en circumstàncies excepcionals com la covid.

Tampoc ha servit per acostar el que reben totes a una mitjana, sinó que les diferències s'han eixamplat i, en alguns casos, s'han arribat a doblar. D'entrada, els experts creuen que l'Estat hauria de posar damunt la taula com a mínim 15.000 milions d'euros addicionals. I després revisar l'actual cistell.