Bolaños critica que els fiscals del procés donin "opinions polítiques" al seu informe

Les primeres hores després de l'aprovació al Congrés de la llei d'amnistia ja han deixat palesa la desconfiança entre el govern de Pedro Sánchez i el poder judicial.

Després de l'informe presentat aquest dijous pels fiscals del cas del procés, en què s'oposen a amnistiar la malversació, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, s'ha mostrat sorprès que el document, "a més de consideracions jurídiques, tinguin opinions polítiques".

No obstant, Bolaños ha dit que no té "cap dubte que els jutges i magistrats aplicaran la llei d'amnistia". "Això és l'estat de dret i això és la separació de poders: el Congrés aprova democràticament lleis que després són aplicades i interpretades pels jutges i els magistrats", ha afegit.

També ha subratllat que "l'únic organisme independent i internacional que ha emès un dictamen és el Consell de Europa, a través de la Comissió de Venècia, i el que fa aquesta Comissió de Venècia és donar suport a la llei d'amnistia".
 

L'amnistia es publicarà al BOE "quan toqui"

El ministre socialista també ha respost els advocats Gonzalo Boye i Andreu Van den Eynde, que reclamen que la llei d'amnistia es publiqui al BOE abans de les eleccions europees: "es publicarà, com totes les lleis, quan toqui, quan s'hagin fet els tràmits".

L'advocat d'Oriol Junqueras, Van den Eynde, ha passat pel programa "Tot es mou" de TV3 on ha assegurat que "no contempla" que la llei surti al BOE després dels comicis de diumenge. En la mateixa línia, el lletrat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha dit a RAC1 que els exiliats podrien tornar quan el text es publiqués al BOE i apunta que els socialistes ho estarien retardant perquè "no es volen veure perjudicats en la campanya de les europees ni en la configuració del Parlament".
 

La cúpula fiscal coordina una posició davant la llei d'amnistia

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, s'ha reunit aquest divendres amb la cúpula fiscal a Catalunya i amb els fiscals en cap de l'Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes per fixar una posició conjunta sobre l'aplicació de la llei d'amnistia.

En acabar la reunió, els fiscals catalans no s'han aturat a parlar amb els mitjans i s'han limitat a dir que ha estat una reunió de coordinació. Era l'objectiu que ja s'havia anunciat abans de les trobades que han tingut lloc durant el matí a la seu de la Fiscalia: coordinar l'actuació del Ministeri Públic en tots els ordres jurisdiccionals i totes les instàncies davant la llei, que el Congrés va aprovar aquest dijous i entrarà en vigor quan es publiqui al BOE.

La primera cita del fiscal general de l'Estat ha estat amb la cúpula fiscal de l'Audiència i del Tribunal de Comptes. Després s'ha reunit amb els representants del ministeri públic a Catalunya, encapçalats pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres. A la reunió també hi han assistit els quatre fiscals en cap provincials i els fiscals d'àrea de Catalunya.

És la segona ronda de contactes en el si de la Fiscalia, després que aquest dijous García Ortíz es reunís amb la Fiscalia del Tribunal Constitucional i amb els quatre fiscals del Suprem que van participar en el judici del procés.
 

Els fiscals del Suprem s'oposen a amnistiar la malversació

Els quatre fiscals del cas del procés ja es van pronunciar aquest dijous sobre l'aplicació de la llei d'amnistia, coincidint que s'aprovava al Congrés.

Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno van presentar al fiscal general un document de 100 pàgines en què diuen que la malversació no és amnistiable. El delicte de malversació afecta les causes de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, processats en rebel·lia, així com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que ja van ser condemnats i segueixen inhabilitats per aquest delicte.

La decisió final la tindran els jutges que hauran d'aplicar la llei. El text deixa clar que la malversació serà amnistiable si els diners públics s'han destinat a "reivindicar, promoure o procurar la secessió o la independència de Catalunya" i no hi ha hagut "propòsit d'enriquiment".

Els quatre fiscals del Suprem consideren que la malversació de l'1-O no és amnistiable perquè, segons la seva interpretació, hi va haver ànim de lucre i benefici patrimonial, i afegeixen que "afecta interessos financers de la Unió Europea". Segons aquests fiscals, les mesures cautelars i l'ordre de detenció a Carles Puigdemont no es poden aixecar.

La nova llei estipula que les cautelars s'han de retirar de manera automàtica quan entri en vigor el text, fins i tot si els jutges tenen dubtes sobre la llei i porten la qüestió a la justícia europea. Els fiscals del judici del procés, però, consideren que no hi ha dubtes que la malversació queda fora de la llei i sostenen que cal mantenir l'ordre de detenció a Puigdemont.

Centenars d'encausats, pendents de l'aplicació de l'amnistia

La llei d'amnistia estableix que els tribunals l'han d'aplicar en un termini màxim de dos mesos. N'estan pendents càrrecs públics, manifestants amb causes obertes i també policies, amb l'excepció de casos de tortura i de tracte inhumà o degradant.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va assegurar en declaracions a TV3 aquest dijous que 372 persones amb causes penals relacionades amb el procés es poden beneficiar del text aprovat al Congrés.

Alerta Solidària calcula que 419 activistes i manifestants s'hi poden acollir, sense comptar càrrecs polítics ni treballadors de les administracions. Òmnium Cultural eleva aquesta xifra a les 1.616 persones, 697 d'encausades penalment i 919, administrativament.