El fiscal Zaragoza rebutja rebaixar el delicte de sedició i en proposa de nous

Un dels quatre fiscals del judici del procés, Javier Zaragoza, publica aquest dijous un article al diari El Mundo en què s'oposa a rebaixar les penes per sedició al Codi Penal.

En l'article proposa deixar aquest delicte i el de rebel·lió tal com estan i introduir-ne dos de nous: convocatòria il·legal de referèndums i desobediència reiterada al Tribunal Constitucional.

"Les noves amenaces"

Segons afirma Zaragoza cal fer-ho "davant les noves amenaces i agressions dels temps actuals":

"Això exigeix, a més de mantenir els delictes de rebel·lió i sedició en els seus propis termes, implementar la legislació penal mitjançant la incorporació de nous instruments jurídics que garanteixin una eficaç protecció del marc constitucional: entre ells, el delicte de convocatòria il·legal de consulta i/o referèndum (com ja es va anunciar en període electoral) o la tipificació específica de la desobediència reiterada al Tribunal Constitucional."

Zaragoza diu que això és el que reclama "l'interès general" i suggereix que, en canvi, la reforma que està impulsant el govern de Pedro Sánchez és només per beneficiar els líders independentistes condemnats.

Ni excessives ni desproporcionades

Segons el fiscal, que s'ha queixat que s'hagin qualificat d'"excessives i desproporcionades" les condemnes, només el delicte de malversació ja pot arribar a comportar penes de 12 anys de presó:

"En bona lògica, el delicte de sedició agreujat per una malversació d'aquestes característiques no hauria de portar associades en cap cas penes de presó i inhabilitació menors que les assenyalades individualment per l'esmentat delicte de malversació de fons públics".

La condemna per sedició, "forçada"

El fiscal del Tribunal Suprem aprofita per criticar la sentència del judici del procés, reiterant que el que va passar a Catalunya la tardor del 2017 va ser una rebel·lió.

Segons afirma en l'article, "convertir-ho" en una sedició és una "ubicació una mica forçada", que "no sembla la solució jurídicament més correcta":

"La substitució de la Constitució per una legalitat paral·lela absolutament inconstitucional i la proclamació de la independència, fins característics de la rebel·lió, més enllà de les garanties d'èxit i encara que fos per poc temps, justificaven l'encaix normatiu dels fets en el tipus penal de la rebel·lió i la seva definició jurídicopolítica com un cop d'Estat en tota regla".

La percepció dels ciutadans

En la seva argumentació el fiscal fa referència a la percepció subjectiva de "milions de ciutadans espanyols" durant aquells dies:

"Si jutgem per la percepció que van tenir els milions de ciutadans espanyols que van presenciar, amb sorpresa i preocupació, els esdeveniments que es van anar produint al llarg d'aquells dos mesos, no semblaven actes purament simbòlics o declaracions retòriques sorgides d'un univers oníric o quimèric, incapaços de generar un risc per a l'ordre constitucional."

Segons Zaragoza, l'aplicació de l'article 155, l'enviament de policies per l'1-O i el discurs del rei del 3-O "no són mesures que s'adoptin per sufocar una alteració de l'ordre públic", que és la base del delicte de sedició.