El fòssil de mosquit més antic del món suggereix que antigament els mascles també picaven

Un equip internacional d'investigadors ha descobert, al centre del Líban, els fòssils de mosquit més antics que s'han trobat mai.

Concretament, són dos exemplars mascle del Cretaci Inferior i, per sorpresa, mostren unes peces bucals perforadores, amb una mandíbula triangular excepcionalment esmolada i una estructura allargada amb petits denticles semblants a dents, cosa que suggereix que probablement xuclaven sang.

La troballa, feta prop de la ciutat libanesa de Hammana, no només és curiosa per la seva antiguitat, sinó també perquè actualment els mascles no són hematòfags, només les femelles s'alimenten de sang.

Tots dos fòssils s'han trobat al jaciment d'ambre libanès --el més antic del món, d'uns 130 milions d'anys-- segons s'explica en l'estudi publicat a la revista científica Current Biology.

El paleontòleg Dany Azar, autor principal de l'estudi, destaca la importància del descobriment "en la història evolutiva dels mosquits".

Azar explica que alguns insectes voladors (les mosques tse-tse, per exemple) tenen mascles hematòfags. Però no pas els mosquits moderns.

"Només els mosquits femelles fecundats xuclaran sang, perquè necessiten proteïnes per fer que els seus ous es desenvolupin. Els mascles i les femelles no fecundades menjaran una mica de nèctar de les plantes. I alguns mascles no s'alimenten gens".

Per un altre dels coautors de l'estudi, el també paleontòleg André Nel, "trobar aquest comportament al Cretaci és bastant sorprenent".

Els investigadors també han dit que sospiten que els mosquits van evolucionar a partir d'insectes que no consumien sang. Presenten la hipòtesi que les peces bucals que es van adaptar per obtenir menjars de sang originalment s'utilitzaven per perforar plantes per accedir a líquids nutritius.

Però afegeixen també que l'evolució de l'alimentació sanguínia ha estat difícil d'estudiar, en part a causa de les llacunes existents al registre fòssil d'insectes.

Pels investigadors, si bé aquests són els fòssils més antics, els mosquits probablement es van originar milions d'anys abans. Assenyalen que l'evidència molecular suggereix que els mosquits van sorgir durant el període Juràssic, que va ser fa uns 200 milions a 145 milions d'anys.

Femelles succionadores

Les femelles de mosquit són famoses per la seva forma d'alimentar-se de sang, cosa que les ha convertit en un dels principals vectors de propagació de malalties infeccioses.

Segons els autors, la conservació dels mosquits en ambre amplia la presència definitiva de la família dels insectes mosquit fins a principis del Cretaci i suggereix que l'evolució de l'hematofàgia va ser més complicada del que se sospitava, amb mascles hematòfags en un passat llunyà.

En treballs futurs, l'equip vol saber més sobre la "utilitat" de l'hematofàgia als mosquits mascle del Cretaci. També tenen curiositat per explorar "per què això ja no existeix", conclou Nel.

Hi ha més de 3.500 espècies de mosquits a tot el món, que es troben a tot arreu excepte a l'Antàrtida. Els exemplars trobats ara pertanyen a la família d'artròpodes Culicidae.